27
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
28
de juliol
a les
19:46h
L'arribada de noves variants més transmissibles o agressives ha esdevingut un temor constant els darrers mesos, a Catalunya i arreu. La recerca d'aquestes mutacions originades a altres punts del món, després que agafessin força als estats d'origen, ha generat incertesa i fins i tot por, sobretot un cop s'ha constatat que ja havia aterrat algun cas al país. Què se n'ha fet, per exemple, de les variants sud-africana, brasilera o colombiana?
Ho analitza un estudi de Biocom-SC (UPC) liderat per l'investigador Sergio Alonso que conclou bàsicament que aquestes han sucumbit a l'empenta de la variant índia, cada cop més hegemònica a Catalunya. Així com la variant britànica va arraconar les anteriors existents, posteriorment l'índia hauria fet el mateix amb aquesta i amb la resta que pugnaven per fer-se un lloc.
Segons l'últim informe de vigilància de les variants genòmiques del Departament de Salut, de fet, aquest any s'han trobat fins a 107 variants i llinatges diferents de la Covid al país, gràcies a la seqüenciació aleatòria de les mostres. De totes elles, però, només algunes han estat motiu de preocupació real, bàsicament les ja esmentades, les quals han pugnat per imposar-se a les altres, amb més o menys èxit.
Sigui com sigui, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir a finals de maig una nomenclatura per citar les variants basada en l'abecedari grec, per així aparcar certes discussions prèvies i l'estigmatització dels països que donaven nom a variacions del virus. Per això, la variant britànica va passar a denominar-se Alfa, l'índia va esdevenir la Delta, la sud-africana va passar a ser la Beta i la brasilera, la Gamma, a banda de moltes altres, mentre que la colombiana es va conformar amb el llinatge B.1.621.
Amb les dades de seqüenciacions de Can Ruti i de la Vall d'Hebron, Biocom-SC analitza com ha evolucionat la presència de la Delta, la B.1.621 i la Gamma. I com que la primera és un 67% més transmissible que la precedent (Alfa), guanya presència amb molta rapidesa, mentre que la Gamma seria només un 33% més transmissible i la B.1.621, un 10% més. Per això, també guanyen terreny a la variant hegemònica anterior, però molt més lentament del que ho fa la Delta, tal com s'observa al següent gràfic de l'informe.
Ara bé, què ocorre quan la variant Alfa perd pes? Llavors són les noves variants que "han de passar a competir entre elles", explica Alonso i, "sota les mateixes condicions, la més transmissible és que acaba dominant sobre les altres". "Actuen com a epidèmies separades de la inicial, però comparteixen les mateixes persones susceptibles de ser infectades", exposa l'investigador, motiu pel qual n'hi ha una que s'acaba imposant, en aquest cas la Delta. I davant aquesta, com ha fet l'Alfa, la Gamma i la B.1.621 acabaran capitulant, com pronostica el següent gràfic.
En tot cas, Alonso matisa que el nombre de casos seqüenciats és baix i, per tant, les fluctuacions són molt elevades i s'ha ha contemplat marge d'error. Tot i això, les conclusions són força clares pel que fa a l'evolució de cada variant. Més enllà de la transmissibilitat, però, avisa que també afecten altres qüestions més aleatòries, com el fet de si una variant es focalitza en una o altra regió (Catalunya podria tenir diferents mutacions predominants en àrees diferents) o si, en arribar una variant, infecta algú capaç de contagiar molt o si participa d'algun gran brot, fets que li permetrien agafar embranzida inicial per ocupar un espai.
Un altre element a tenir en compte és si, a més de ser més transmissible, hi ha alguna variant que escapi de la immunitat de la vacuna. "En el moment que això ocorri, aquesta variant té molt camp per córrer", alerta Alonso, tot i que per ara no hi ha cap cas demostrat així -més enllà de reduir-se l'efectivitat-. Pel que fa a la Beta, però, és un dels motius de preocupació i que s'ha d'estudiar més, per bé que per ara no s'ha imposat davant la Delta, com les altres mutacions.
Diversos centres implicats
Diversos centres participen en la seqüenciació de mostres a Catalunya. Es tracta de l'Hospital Vall d’Hebron, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital de Bellvitge, el Laboratori de Referència de Catalunya, el Banc de Sang i Teixits, l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l'Hospital Joan XXIII. Altres centres, però, han analitzat específicament les mostres compatibles amb la variant Alfa, i aquestes han caigut de cop les darreres setmanes, davant l'empenta de la Delta.
Per altra banda, els centres citats han seqüenciat, entre el 4 de gener i el 27 de juny, fins a 9.123 mostres (el 95,7% d'aquestes, amb seqüenciació completa). D'aquestes, un 66,3% han resultat ser de la variant Alfa, un 7,4% de la Delta, un 2,7% de la Gamma, un 1,6% de la Beta i un 1,3% de la B.1.621, per bé que, com s'ha vist, la preeminència de cadascuna ha variat molt en aquest període.
Així, en l'última setmana amb resultats, del 21 al 27 de juny -el procés d'anàlisi triga algunes setmanes a acabar-, el 55,2% de les mostres ja eren Delta, per un 30,6% d'Alfa, un 5,6% de Gamma, un 4,7% era B.1.621, i cap Beta. Això no vol dir que la variant Beta hagi desaparegut al país, ja que cal tenir en compte que es tracta d'una mostra setmanal de 233 seqüenciacions, però el primer cas d'aquesta va detectar-se per primer cop el 19 de gener i el seu pic a Catalunya va ser a finals d'abril i mitjans de maig, trobant-se'n pocs casos des de llavors.
Igualment, la variant Gamma va arribar el 5 de febrer i va tenir el pic de màxima detecció a Catalunya a mitjans d'abril i de maig. La variant B.1.621 va detectar-se per primer cop el 22 d'abril, amb el pic a mitjans de juny, tot i que quasi no va sortir de la ciutat de Barcelona. En canvi, la Beta es va estendre sobretot a la zona de l'Hospitalet de Llobregat, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.
Finalment, però, la primera mostra de la variant Delta va ser del 16 d'abril i, al cap de poc més de dos mesos, ja passava a ser la més nombrosa del país. I per ara, ha frenat el pas a altres mutacions, tot i que també s'han detectat diversos casos de la variant Eta (per primer cop, el 25 de gener, i dispersa sobretot per Lleida), Èpsilon (quatre casos) i Zeta (dos). I el sistema té registrats com a altres variants d'interès -per ara a l'estranger- la Iota (que s'ha implantat a Nova York) i la Kappa (vista primer a la Índia). Fins quan durarà l'hegemonia de la Delta i qui la succeirà?
Ho analitza un estudi de Biocom-SC (UPC) liderat per l'investigador Sergio Alonso que conclou bàsicament que aquestes han sucumbit a l'empenta de la variant índia, cada cop més hegemònica a Catalunya. Així com la variant britànica va arraconar les anteriors existents, posteriorment l'índia hauria fet el mateix amb aquesta i amb la resta que pugnaven per fer-se un lloc.
Segons l'últim informe de vigilància de les variants genòmiques del Departament de Salut, de fet, aquest any s'han trobat fins a 107 variants i llinatges diferents de la Covid al país, gràcies a la seqüenciació aleatòria de les mostres. De totes elles, però, només algunes han estat motiu de preocupació real, bàsicament les ja esmentades, les quals han pugnat per imposar-se a les altres, amb més o menys èxit.
Sigui com sigui, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir a finals de maig una nomenclatura per citar les variants basada en l'abecedari grec, per així aparcar certes discussions prèvies i l'estigmatització dels països que donaven nom a variacions del virus. Per això, la variant britànica va passar a denominar-se Alfa, l'índia va esdevenir la Delta, la sud-africana va passar a ser la Beta i la brasilera, la Gamma, a banda de moltes altres, mentre que la colombiana es va conformar amb el llinatge B.1.621.
Amb les dades de seqüenciacions de Can Ruti i de la Vall d'Hebron, Biocom-SC analitza com ha evolucionat la presència de la Delta, la B.1.621 i la Gamma. I com que la primera és un 67% més transmissible que la precedent (Alfa), guanya presència amb molta rapidesa, mentre que la Gamma seria només un 33% més transmissible i la B.1.621, un 10% més. Per això, també guanyen terreny a la variant hegemònica anterior, però molt més lentament del que ho fa la Delta, tal com s'observa al següent gràfic de l'informe.
Evolució de la presència de les variants Delta, B. 1. 621 i Gamma. Foto: Biocom-SC
Ara bé, què ocorre quan la variant Alfa perd pes? Llavors són les noves variants que "han de passar a competir entre elles", explica Alonso i, "sota les mateixes condicions, la més transmissible és que acaba dominant sobre les altres". "Actuen com a epidèmies separades de la inicial, però comparteixen les mateixes persones susceptibles de ser infectades", exposa l'investigador, motiu pel qual n'hi ha una que s'acaba imposant, en aquest cas la Delta. I davant aquesta, com ha fet l'Alfa, la Gamma i la B.1.621 acabaran capitulant, com pronostica el següent gràfic.
Evolució de la presència de les variants Alfa, Delta, B. 1. 621 i Gamma i previsió de futur. Foto: Biocom-SC
En tot cas, Alonso matisa que el nombre de casos seqüenciats és baix i, per tant, les fluctuacions són molt elevades i s'ha ha contemplat marge d'error. Tot i això, les conclusions són força clares pel que fa a l'evolució de cada variant. Més enllà de la transmissibilitat, però, avisa que també afecten altres qüestions més aleatòries, com el fet de si una variant es focalitza en una o altra regió (Catalunya podria tenir diferents mutacions predominants en àrees diferents) o si, en arribar una variant, infecta algú capaç de contagiar molt o si participa d'algun gran brot, fets que li permetrien agafar embranzida inicial per ocupar un espai.
Un altre element a tenir en compte és si, a més de ser més transmissible, hi ha alguna variant que escapi de la immunitat de la vacuna. "En el moment que això ocorri, aquesta variant té molt camp per córrer", alerta Alonso, tot i que per ara no hi ha cap cas demostrat així -més enllà de reduir-se l'efectivitat-. Pel que fa a la Beta, però, és un dels motius de preocupació i que s'ha d'estudiar més, per bé que per ara no s'ha imposat davant la Delta, com les altres mutacions.
Diversos centres implicats
Diversos centres participen en la seqüenciació de mostres a Catalunya. Es tracta de l'Hospital Vall d’Hebron, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital de Bellvitge, el Laboratori de Referència de Catalunya, el Banc de Sang i Teixits, l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l'Hospital Joan XXIII. Altres centres, però, han analitzat específicament les mostres compatibles amb la variant Alfa, i aquestes han caigut de cop les darreres setmanes, davant l'empenta de la Delta.
Per altra banda, els centres citats han seqüenciat, entre el 4 de gener i el 27 de juny, fins a 9.123 mostres (el 95,7% d'aquestes, amb seqüenciació completa). D'aquestes, un 66,3% han resultat ser de la variant Alfa, un 7,4% de la Delta, un 2,7% de la Gamma, un 1,6% de la Beta i un 1,3% de la B.1.621, per bé que, com s'ha vist, la preeminència de cadascuna ha variat molt en aquest període.
Així, en l'última setmana amb resultats, del 21 al 27 de juny -el procés d'anàlisi triga algunes setmanes a acabar-, el 55,2% de les mostres ja eren Delta, per un 30,6% d'Alfa, un 5,6% de Gamma, un 4,7% era B.1.621, i cap Beta. Això no vol dir que la variant Beta hagi desaparegut al país, ja que cal tenir en compte que es tracta d'una mostra setmanal de 233 seqüenciacions, però el primer cas d'aquesta va detectar-se per primer cop el 19 de gener i el seu pic a Catalunya va ser a finals d'abril i mitjans de maig, trobant-se'n pocs casos des de llavors.
Igualment, la variant Gamma va arribar el 5 de febrer i va tenir el pic de màxima detecció a Catalunya a mitjans d'abril i de maig. La variant B.1.621 va detectar-se per primer cop el 22 d'abril, amb el pic a mitjans de juny, tot i que quasi no va sortir de la ciutat de Barcelona. En canvi, la Beta es va estendre sobretot a la zona de l'Hospitalet de Llobregat, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.
Finalment, però, la primera mostra de la variant Delta va ser del 16 d'abril i, al cap de poc més de dos mesos, ja passava a ser la més nombrosa del país. I per ara, ha frenat el pas a altres mutacions, tot i que també s'han detectat diversos casos de la variant Eta (per primer cop, el 25 de gener, i dispersa sobretot per Lleida), Èpsilon (quatre casos) i Zeta (dos). I el sistema té registrats com a altres variants d'interès -per ara a l'estranger- la Iota (que s'ha implantat a Nova York) i la Kappa (vista primer a la Índia). Fins quan durarà l'hegemonia de la Delta i qui la succeirà?