27
de juliol
del
2021
Les decisions de les properes hores i dies marcaran el camí cap a la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat de dilluns i també de la reactivació de la taula de diàleg, prevista per a la tercera setmana de setembre. La causa extrajudicial oberta al Tribunal de Comptes i la negativa del president, Pere Aragonès, a assistir a la conferència de presidents autonòmics tensa les relacions amb la Moncloa en aquesta nova etapa incipient que busca, almenys en públic, mirar d'acostar posicions entre les dues parts per trobar una sortida al conflicte català. Una via que el Govern vol forçar "al màxim" malgrat els dubtes que mostra en públic un dels socis, Junts, que ja planteja obertament reduir el marge de dos anys de la taula de diàleg pactat entre ERC i la CUP, i avalat inicialment per la formació de Jordi Sànchez.
La repressió distorsiona les relacions de la Generalitat amb la Moncloa. El Tribunal de Comptes ha de decidir en les properes hores si accepta els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) a les fiances per l'acció exterior. L'organisme dubta que el mecanisme ideat per l'administració catalana sigui legal i, per això, ha demanat un informe d'urgència a l'Advocacia de l'Estat -que depèn del govern espanyol- perquè es posicioni. Per ara, la Moncloa ha estat prudent pel que fa fons extraordinari de contingència i s'ha limitat a comunicar que ha "iniciat els tràmits" per donar resposta a la petició. El sentit de l'informe dels serveis jurídics del govern espanyol serà significatiu sobre la voluntat real del PSOE de rebaixar la tensió amb l'independentisme.
En tot cas, des del Govern es confia en els avals de l'ICF i s'ha exigit al Tribunal de Comptes que es limiti a les qüestions jurídiques a l'hora de decidir si els accepta. L'executiu espera que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) acabi validant en un dictamen, aquest dijous, el fons de riscos i votar-lo ràpidament al Parlament, on compten amb el suport -ni que sigui l'abstenció- del PSC. Un aval del CGE reduiria les opcions d'un recurs estatal al Tribunal Constitucional (TC).
En tot cas, el termini per presentar les fiances -que pugen fins als 5,4 milions d'euros- acaba aquest dimarts a la mitjanit i això no ha variat. Els afectats que no hagin presentat els imports corren el risc de ser embargats.
Pressió a Aragonès per assistir a la reunió de presidents
Un altre element que agita les relacions entre la Generalitat i la Moncloa és la conferència de presidents d'aquest divendres, la primera des que Aragonès és president de la Generalitat. La part catalana no té previst enviar-hi representació malgrat les pressions de les últimes hores provinents del PSC i els comuns -els dos partits han dit que és un "error" deixar buida la cadira-, i també de la Moncloa que ha convidat Aragonès ha reconsiderar la decisió. "Si s'ho vol replantejar, serà molt ben rebut", ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.
El Govern, però, sosté que les negociacions amb l'Estat s'han de fer en el marc de la comissió bilateral i, pel que fa a la qüestió catalana, a la reunió de la taula de diàleg del setembre.
On sí que hi haurà representació catalana serà al Consell de Política Fiscal i Financera. El conseller d'Economia i fitxatge estrella de Junts, Jaume Giró, hi assistirà aquest dimecres amb la resta de consellers autonòmics responsables de la matèria. La reunió ha de servir per fixar l'objectiu de dèficit pel 2022. Segons ha detallat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, Giró hi serà per "aclarir les incerteses" respecte al dèficit que s'establirà. El cert és que aquesta xifra condicionarà els pressupostos que ha de confeccionar el Departament d'Economia i marcarà també quines despeses fot per la Generalitat. La CUP ha criticat que la Generalitat participi d'aquest espai de diàleg per "negociar engrunes".
El Govern referma el diàleg davant l'avís de Junts
Casualitat o no, la primera trobada entre Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va fer el mateix dia que el Tribunal de Comptes imposava les fiances milionàries als alts càrrecs de la Generalitat, una metàfora de les complicacions que tindrà aquesta nova etapa que les dues parts asseguren voler obrir després d'anys de judicialització. Més enllà dels indults, no hi ha hagut més gestos públics del govern espanyol en favor de la distensió. L'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia són, ara com ara, línies vermelles, i el context de repressió que continua afectant l'independentista desgasta el diàleg fins i tot abans que s'hagi pogut reunir, per segona vegada, la taula de diàleg.
Les relacions entre la Moncloa i la Generalitat no són senzilles -que la portaveu del govern espanyol digués que l'independentisme hauria hagut "d'aprendre la lliçó" no hi ajuda- i tampoc ho són les d'ERC i Junts en relació a l'estratègia del procés, un dels punts que més va complir les negociacions per a la investidura. El pacte de Govern estableix un marge de dos anys per explorar la taula de diàleg, però dirigents de pes de Junts ja fa dies que en dubten públicament. La darrera va ser, dilluns, quan la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, va plantejar rebaixar els dos anys d'aquesta "suposada taula de diàleg". El Govern ha hagut de sortir al pas d'aquestes declaracions per refermar-se en l'aposta per aquesta via, almenys durant el termini acordat entre socis, i també amb la CUP. La Generalitat tampoc és una bassa d'oli.
La repressió distorsiona les relacions de la Generalitat amb la Moncloa. El Tribunal de Comptes ha de decidir en les properes hores si accepta els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) a les fiances per l'acció exterior. L'organisme dubta que el mecanisme ideat per l'administració catalana sigui legal i, per això, ha demanat un informe d'urgència a l'Advocacia de l'Estat -que depèn del govern espanyol- perquè es posicioni. Per ara, la Moncloa ha estat prudent pel que fa fons extraordinari de contingència i s'ha limitat a comunicar que ha "iniciat els tràmits" per donar resposta a la petició. El sentit de l'informe dels serveis jurídics del govern espanyol serà significatiu sobre la voluntat real del PSOE de rebaixar la tensió amb l'independentisme.
En tot cas, des del Govern es confia en els avals de l'ICF i s'ha exigit al Tribunal de Comptes que es limiti a les qüestions jurídiques a l'hora de decidir si els accepta. L'executiu espera que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) acabi validant en un dictamen, aquest dijous, el fons de riscos i votar-lo ràpidament al Parlament, on compten amb el suport -ni que sigui l'abstenció- del PSC. Un aval del CGE reduiria les opcions d'un recurs estatal al Tribunal Constitucional (TC).
En tot cas, el termini per presentar les fiances -que pugen fins als 5,4 milions d'euros- acaba aquest dimarts a la mitjanit i això no ha variat. Els afectats que no hagin presentat els imports corren el risc de ser embargats.
Pressió a Aragonès per assistir a la reunió de presidents
Un altre element que agita les relacions entre la Generalitat i la Moncloa és la conferència de presidents d'aquest divendres, la primera des que Aragonès és president de la Generalitat. La part catalana no té previst enviar-hi representació malgrat les pressions de les últimes hores provinents del PSC i els comuns -els dos partits han dit que és un "error" deixar buida la cadira-, i també de la Moncloa que ha convidat Aragonès ha reconsiderar la decisió. "Si s'ho vol replantejar, serà molt ben rebut", ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.
El Govern, però, sosté que les negociacions amb l'Estat s'han de fer en el marc de la comissió bilateral i, pel que fa a la qüestió catalana, a la reunió de la taula de diàleg del setembre.
On sí que hi haurà representació catalana serà al Consell de Política Fiscal i Financera. El conseller d'Economia i fitxatge estrella de Junts, Jaume Giró, hi assistirà aquest dimecres amb la resta de consellers autonòmics responsables de la matèria. La reunió ha de servir per fixar l'objectiu de dèficit pel 2022. Segons ha detallat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, Giró hi serà per "aclarir les incerteses" respecte al dèficit que s'establirà. El cert és que aquesta xifra condicionarà els pressupostos que ha de confeccionar el Departament d'Economia i marcarà també quines despeses fot per la Generalitat. La CUP ha criticat que la Generalitat participi d'aquest espai de diàleg per "negociar engrunes".
El Govern referma el diàleg davant l'avís de Junts
Casualitat o no, la primera trobada entre Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va fer el mateix dia que el Tribunal de Comptes imposava les fiances milionàries als alts càrrecs de la Generalitat, una metàfora de les complicacions que tindrà aquesta nova etapa que les dues parts asseguren voler obrir després d'anys de judicialització. Més enllà dels indults, no hi ha hagut més gestos públics del govern espanyol en favor de la distensió. L'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia són, ara com ara, línies vermelles, i el context de repressió que continua afectant l'independentista desgasta el diàleg fins i tot abans que s'hagi pogut reunir, per segona vegada, la taula de diàleg.
Les relacions entre la Moncloa i la Generalitat no són senzilles -que la portaveu del govern espanyol digués que l'independentisme hauria hagut "d'aprendre la lliçó" no hi ajuda- i tampoc ho són les d'ERC i Junts en relació a l'estratègia del procés, un dels punts que més va complir les negociacions per a la investidura. El pacte de Govern estableix un marge de dos anys per explorar la taula de diàleg, però dirigents de pes de Junts ja fa dies que en dubten públicament. La darrera va ser, dilluns, quan la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, va plantejar rebaixar els dos anys d'aquesta "suposada taula de diàleg". El Govern ha hagut de sortir al pas d'aquestes declaracions per refermar-se en l'aposta per aquesta via, almenys durant el termini acordat entre socis, i també amb la CUP. La Generalitat tampoc és una bassa d'oli.