Entrevista

Ricard Pérez: «Els Jocs Olímpics d'Hivern hauran de comptar amb la veu del Pirineu»

El nou delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran situa com a objectiu territorial de la legislatura posar en marxa l'agenda rural

per Jose Bergés / Jordi Ubach / Tomàs Garcia, Tremp | 2 d'agost de 2021 a les 06:45 |
Ricard Pérez, durant l'entrevista a Ràdio Tremp. | Jordi Ubach
Gairebé dos mesos després del seu nomenament, el nou delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, en una entrevista a NacióDigital quins són els principals objectius de la delegació per a la nova legislatura. Nascut l'any 1975 a la Seu d'Urgell, Pérez té una dilatada experiència en la política municipal com a regidor de l'Ajuntament d'Oliana i vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Urgell entre el 2011 i el 2015.

D'ençà que ha près les regnes de la delegació, Pérez té clar que el desplegament de les delegacions és essencial perquè les decisions importants es prenguin des del territori. Precisament, pel que fa a la candidatura del Pirineu als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el delegat del Govern considera que la seva possible celebració haurà de comptar amb el beneplàcit dels ciutadans i ciutadanes del Pirineu. L'entrevista s'ha fet conjuntament amb Ràdio Tremp.

- Com han estat els primers dies en el nou càrrec?

- La veritat és que estic molt content. Ja venia il·lusionat i s'estan complint moltes de les expectatives que des del primer moment ens havíem marcat; entrar molt de ple en el territori pirinenc i començar a treballar al costat de tota la gent. Ara ens ha agafat un moment una mica complicat, amb la cinquena onada de la Covid-19. Però des de la delegació ens ha permès continuar estar al costat de la gent i entre tots hem anat fent pinya.

- La Covid ja és un afegit en el dia a dia de la feina.

- I és un trasbals, perquè tenim reunions urgents, convocades a última hora, que et trastoquen l'agenda. Però al final saps que és una prioritat per a tothom i que hem d'atendre-les com toca.

- Abans, fora del micròfon, reflexionàvem sobre el fet que potser la delegació del Govern és la gran desconeguda. Expliqui'ns exactament quines són les seves funcions.

- T'ho diré molt fàcil: la delegació és la representació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Pirineu. Per tant, totes les tasques de representació, logística, treball i coordinació es dirigeixen des de la delegació.


- O sigui, es treballa directament des del territori i no des de Barcelona.

- Correcte. I això és un dels objectius que com a delegat m'he marcat: que la gent sàpigui que la representació del Govern al Pirineu està treballant des del mateix Pirineu. I durant tota la legislatura hem de demostrar que estem aquí.

- El fet que sigui del Pirineu creu que ajuda que tingui més clar quines són les prioritats del territori?

- Està clar que el delegat o delegada del Pirineu ha de ser del Pirineu. Sinó ja no començaríem bé. 

- Fins ara la delegació estava en mans d'ERC. Ara, amb el nou Govern, és de Junts. Hi haurà canvis o es continuarà la mateixa línia de treball?

- La línia de treball la fan les persones i no tant un partit polític. Les línies són les que marca el Govern. Jo personalment, com a Ricard Pérez, crec en un Govern i amb un president, i per tant seguirem treballant amb aquests objectius.

- Quins són els seus principals neguits envers el territori, ara mateix?

- En primer lloc, la coordinació de tots els temes d'emergències. Havíem de tenir clar com afrontar la campanya d'estiu amb Bombers, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil i Agents Rurals. Calia saber com estaven organitzats i com afrontaven la campanya, també a banda dels incendis, especialment pel que fa a la ocupació de l'entorn natural, ja que tenim molts visitants durant l'estiu.

Per altra banda, amb la Covid-19 també treballem com afrontar el toc de queda en els municipis del voltant, on es poden produïr "botellots" durant la nit i afluències de gent. Quan parlem de gestionar això no estem parlant de temes punitius, sinó que intentem coordinar-nos per tal de fer pedagogia, de treballar amb la gent.

L'altre objectiu era prendre el pols als consells comarcals, els alcaldes i les alcaldesses. Ens hem reunit gairebé amb tots ells; fins i tot hi hagut alcaldes que ens han demanat venir a veure'ns a la delegació, però nosaltres volem fer territori, i sempre diem que no. La delegació és qui es desplaça al territori. Un cop passat l'estiu, continuarem fent territori; volem conèixer tots els alcaldes i alcaldesses, malgrat que ja ens comuniquem telemàticament un o dos cops a la setmana, però ho farem a casa seva per saber les seves necessitats. I després, un tema bàsic per al Pirineu, que és el desplegament de totes les direccions territorials del Govern de Catalunya a la zona.

- Un dels temes més comentats darrerament és el dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 al Pirineu. Quins beneficis a curt i llarg termini creu que poden aportar al Pirineu, i concretament al Pallars?

- Crec que hi ha una paraula bàsica en aquest sentit: oportunitat. Sempre que hi ha alguna proposta per a un territori hi ha una oportunitat. Després hem de valorar si ens aporta més coses positives o negatives. Però el tema és que de moment es genera una oportunitat, i aquesta s'ha d'analitzar. Jo ara no puc dir que ens pot aportar més i menys; està clar que hi ha veus a favor i en contra.

El que sí que tenim clar d'aquests Jocs Olímpics és que han de ser sostenibles, han de tenir una resposta permanent al territori, no ha de ser una cosa temporal. I després, molt important: aquests Jocs Olímpics es tiraran o no endavant amb la veu del Pirineu. És una de les coses que hem de tenir més clares. Hem d'aconseguir tenir tota la informació i que la gent tingui molt clar les coses bones i les negatives que puguin aportar els Jocs. Quan ho tinguem sobre la taula, llavors hem de prendre una decisió, i la prendran tots els pirinencs i pirinenques.

- Parlem del despoblament a les zones rurals. Com creu que es pot afrontar?

- Una de les prioritats que té aquesta delegació, conjuntament amb el Govern, és el desplegament de totes les delegacions territorials. I això és important perquè moltes de les decisions es poden prendre des del territori. Tenim un gran repte, el desplegament de l'Agenda Rural, que marca quines polítiques transversals es poden implementar en l'entorn rural. És molt important tenir molt clar que el Pirineu és una especificitat i que totes aquelles polítiques que es facin en clau Pirineu han d'anar encarades en aquest sentit, perquè llavors podrem visualitzar les necessitats reals i orientar les polítiques.​ ​

- Creu que la pandèmia ha estat un punt d'inflexió pel que fa al desenvolupament de les zones rurals?

- Sí, s'ha donat el cas que està venint gent arran de la pandèmia. El que passa és que a mi sempre m'agrada deixar clara una cosa: és bàsic que el Pirineu disposi de serveis essencials. És cert que la pandèmia ha generat aquest fenomen, però nosaltes hem de tenir suficient capacitat per poder rebre aquesta gent i oferir-los una sèrie de serveis que els ajudi a quedar-se aquí. 

- Com veu el Pirineu d'aquí a quatre anys?

- El veig amb il·lusió, encarat al futur, i on els nostres joves tinguin un ventall ampli de possibilitats si volen quedar-se a viure-hi.

 

 Escolta l’entrevista sencera, emesa a Ràdio Tremp, sota aquestes línies:

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació