26
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
14:09h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar el 15 de setembre l'expresident del Parlament Roger Torrent i els exmembres de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per un suposat delicte de desobediència. La sala civil i penal ha acordat obrir diligències contra ells després d'una querella per la Fiscalia, que considera que no van fer cas de les advertències del Tribunal Constitucional (TC) i van permetre el debat al Parlament sobre l'autodeterminació i la monarquia. S'enfronten a una pena d'inhabilitació i la resolució es pot recórrer, però el procediment tira endavant.
En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent. En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat.
La Fiscalia també recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del rei en relació al procés En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar al reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
La resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya".
En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent. En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat.
La Fiscalia també recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del rei en relació al procés En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar al reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
La resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya".