El despertador: 27 de juliol

Els millors bombers

Durant anys la pagesia s'ha contraposat sovint al medi ambient. Convertir-les en aliades i lluitar contra el despoblament és un repte. Avui també són notícia la botiga de la Generalitat, el càncer de l'assassí de Trotsky, el dos cavalls i Josep Termes

per Ferran Casas, 27 de juliol de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Per què se'ns crema Catalunya? El canvi climàtic és un factor, és clar, però sobretot ho explica el despoblament rural. I buidar les comarques de l'interior té una conseqüència directa, que és l'abandonament del sector primari i, per tant, convertir els boscos en combustible. Ja no hi ha ramats que els netegin, els bancals o petites feixes que abans eren conreus ara estan coberts d'arbres, arbust o matoll poc profitós i l'agricultura, quan n'hi ha, busca les grans extensions que permetin una producció intensiva.

El nostre país és un polvorí. Aquest cap de setmana ho hem tornat a constatar a la Conca de Barberà i a l'Anoia. El bosc no para de créixer, l'administració no té recursos per mantenir-lo net i no s'explota perquè hi ha moltes limitacions, perquè és poc rendible i perquè no hi ha qui estigui disposat a fer-ho en les actuals condicions. Hem parlat amb diversos experts per identificar el problema. Coincideixen en el diagnòstic personalitats amb una aproximació diferent de la crisi climàtica, però amb coneixement real de l'entorn rural, com ara Josep Maria Vila d'Abadal, que va ser diputat d'Unió i és propietari forestal, o Sergi Saladié, geògraf, exdiputat de la CUP i una de les veus més fonamentades a favor del reequilibri territorial i que darrerament avisa del risc de massificació eòlica i fotovoltaica. No dubten: el despoblament és el gran problema.

No només cal repoblar les comarques de l'interior. La gent s'hi ha de poder guanyar la vida, especialment amb les feines del camp. Un paisatge sense gent és un paisatge que crema. No hi ha més secret. En els darrers anys, la sagnia poblacional (les dades de l'Idescat de just abans de la pandèmia que podeu consultar en aquests mapes són demolidores) i l'envelliment han estat a l'ordre del dia. La Covid, i la necessitat de marxar de les ciutats, ha implicat un cert canvi de tendència -que vam recollir en aquesta informació de dades amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis- però molts experts posen en dubte que, si no canvien les condicions i segueix sense haver-hi una aposta clara, s'arribi a consolidar.  

I una qüestió que apunten tant ells com el Consorci Forestal de Catalunya i admet l'administració, que és que cal donar més facilitats als que volen intervenir el bosc. Poder-lo convertir també en negoci, a més d'apreciar-ne el valor ecològic respectant els entorns protegits, ha de ser possible en un país com el nostre. En aquest sentit hi hauria d'ajudar que, amb el nou repartiment de competències entre conselleries, agricultura i acció climàtica s'hagin unit en un únic departament. Durant anys la pagesia es contraposava al medi ambient. Un dels reptes que té el nou Govern és convertir-les en aliades. Segur que tindrem menys incendis.
 

Avui no et perdis

» Per què se'ns crema Catalunya?; per Bernat Surroca.

» Dades | A quins municipis i comarques s'han originat més incendis l'última dècada?; per Roger Tugas

»
 Opinió: «Els nous incendis de la crisi climàtica»; per Jordi Mir.

»
 Agents indefensos? Control extern? Bales de foam? Parlen els sindicats dels Mossos; per Bernat Surroca.

»
 Opinió: «Unió Europea: centralista per comoditat?»; per Aleix Sarri.

»
 Junts planteja rebaixar els dos anys de marge a la «suposada» taula de diàleg; per Oriol March.

» Opinió: «Vacances polítiques»; per Joan Manuel Tresserras.

»
Torrent i els membres independentistes de la mesa, citats a declarar el 15 de setembre; per Bernat Surroca.

» Els hospitals, en estat crític: superen els 500 pacients a l'UCI i els 2.200 ingressats; per Víctor Rodrigo.

» Barcelona crea el Centre de Noves Masculinitats per combatre les agressions LGTBIfòbiques; per Andreu Merino.

» Ser filla d'un donant d'esperma m'ha suposat un trauma; per Alba Carreres.

» Opinió: «L'avortament a Catalunya»; per Marina Geli.

»
 Detox de pantalles: com i quan començar?; per Alba Carreres.

» Històries olímpiques: Barcelona, 1936, l'Olimpíada contra Hitler; per Pep Martí.
 

 El passadís

Cal esprémer l'enginy per aconseguir recursos extres a la Generalitat. Amb un dèficit fiscal de 16.000 milions i sense perspectiva que els mecanismes bilaterals resolguin la situació, tota pedra fa paret. I si els diners s'aconsegueixen ajudant a persones que estan privades de llibertat i esperen rehabilitar-se, doncs millor. Per això, a l'entrada del nou macrocomplex d'oficines de la Generalitat, al carrer del Foc, a la Zona Franca de Barcelona, hi ha ben visible una botiga, a l'estil de les que us podeu trobar a qualsevol museu, de peces fetes pels treballadors del Centre d'Iniciatives de Reinserció, el CIRE. Hi venen gorres, davantals, mascaretes, bosses... totes amb el típic quadre català, el del farcell. Al macrocomplex hi ha instal·lades, per ara, les conselleries d'Economia, Polítiques Digitals i Justícia.

Vist i llegit

Un dels grans crims del segle XX, i dels que ha fet córrer més tinta, ha estat l'assassinat de Lev Trotsky, a Mèxic, per ordres del dictador soviètic Stalin. Trotsky, líder d'una facció antiestalinista del moviment comunista, va caure a les mans del comunista català Ramon Mercader, que després de guanyar-se la seva confiança, va clavar-li un piolet al crani. El periodista Andreu Claret publica un article a El Periódico en què furga sobre Mercader i les circumstàncies de la seva mort a l'exili. L'assassí de Trotsky va ser detingut per la policia mexicana i va passar-se vint anys empresonat. Quan va sortir, va viatjar a l'URSS, on va ser tractat com un heroi. Claret especula sobre l'origen del càncer d'ossos que es va dur a la tomba Mercader el 1978. I apunta la possibilitat que el rellotge d'or que li van regalar a Moscou fos radioactiu. El Kremlin temia que Mercader expliqués detalls de la implicació de Stalin en tot plegat. Per cert, el piolet es conserva al Museu de l'Espionatge de Washington. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1990 es deixava de fabricar el 2CV, el popular utilitari, i també furgoneta, de la marca Citroën conegut com el Dos Cavalls, que amb la seva versatilitat, baix manteniment i preu i treballada suspensió va ser pensat per motoritzar la França rural. Aquí podreu saber més d'aquesta icona de la segona part del segle XX de la qual se'n van vendre més de cinc milions d'unitats.

 L'aniversari

El 27 de juliol de l'any 1936 va néixer a Barcelona, la ciutat on va morir l'any 2011, l'historiador Josep Termes, referència en l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX. Termes, docent a la UB primer i a la UPF després, va ser qui amb més èxit va teoritzar sobre les arrels populars del catalanisme contraposant les seves tesis a les d'altres acadèmics com ara Jordi Solé Tura, que en va defensar l'origen exclusivament burgès. Va anar, per tant, a contracorrent. Termes, vinculat familiarment a la Fatarella, va militar al PSUC. El 1988 Josep Maria Espinàs li va fer aquesta entrevista al programa Identitats de TV3.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació