NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, estrenen el segon episodi de la col·laboració que permet als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. Ens hi posem amb la segona entrega, on el politòleg Abel Riu desgrana el desplegament militar espanyol al Bàltic i com això ha afectat la qüestió catalana.
El passat 8 de juliol, en el context d’una gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per les tres Repúbliques Bàltiques, una roda de premsa que el cap de l'executiu estatal estava realitzant amb el president lituà va haver de ser interrompuda de forma sobtada. La interrupció va ser provocada pel fet que l'avió de combat Eurofighter espanyol davant del qual l'estaven fent va haver de ser utilitzat per a donar resposta de forma immediata a una suposada incursió de la força aèria russa.
La situació que es va viure en aquell moment és molt representativa de l'aposta que successius governs espanyols han fet durant els darrers anys per a enfortir les seves relacions amb els països bàltics, i de l'important leverage que Madrid té ara mateix sobre els seus governs.
Tenint en compte que el mateix ex-ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va confessar a finals de 2017 que la presència militar espanyola a la zona estava condicionada al fet que els els governs Bàltics recolzessin la posició espanyola pel que fa a la qüestió catalana, aquest és un exemple que demostra fins a quin punt la qüestió catalana té un impacte i influeix com a factor fonamental en la presa de decisions de la política exterior i de defensa de l'Estat espanyol.
També, demostra com Madrid ha sabut aprofitar els canvis geopolítics a l'Europa oriental per a avançar posicions en la defensa del seu principal interès nacional: mantenir la unitat territorial de l'Estat.
