Societat civil

Els mandarins que venen

De Mònica Roca, primera dona que presideix la Cambra, als impulsors de Wallbox, emergeixen rostres diferents que mostren una altra fesomia del poder català

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 29 d'agost de 2021 a les 09:00 |
Quines són les noves cares del poder català? | ND
Des de la crisi econòmica del 2008 a la crisi sanitària que ha sacsejat el món, el ritme dels esdeveniments s'ha accelerat. També la societat catalana ha viscut moments convulsos. El 15-M va tenir un fort impacte social i el procés sobiranista va suposar una ruptura en molts àmbits i l'emergència de corrents i moviments nous. Alhora, les transformacions produïdes en el teixit econòmic s'han deixat sentir també en les entitats representatives i el món de l'emprenedoria. 

Les eleccions a la Cambra de Comerç del juny del 2019 potser han estat simbòliques d'alguns d'aquests canvis en un sector de la societat civil, que a poc a poc es va renovant. Més enllà del poder polític, nous rostres han anat emergint els darrers anys per ocupar posicions de direcció en l'empresa i la xarxa associativa. En molts casos, no en tots, es tracta de persones que han volgut transcendir el seu àmbit estrictament professional per incidir en el debat públic o intervenir en les grans qüestions. Quins són els nous lideratges que emergeixen? Us oferim un llistat d'alguns dels perfils que conformen un nou rostre de les elits entre els quals Mònica Roca, Anna Gener, Mar Alarcón, Xavier Ferràs, Marc Murtra i Carlota Pi, entre altres.

  1. Mònica Roca
  2. Mar Alarcón
  3. César González-Bueno
  4. Carlota Pi
  5. Marc Murtra
  6. Josep Maria Vilalta
  7. Xavier Ferràs
  8. Laura Urquizu
  9. Eduard Castañeda i Enric Asunción
  10. Anna Gener
  11. Gerard Esteve

 

Mònica Roca, l'independentisme tranquil 


Hi ha dones que fan història. Com Mònica Roca, que el febrer passat es va convertir en la primera presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona després de 130 anys d'existència de la institució. Aquesta enginyera de telecomunicacions que de jove somiava a ser astronauta, dirigeix l'empresa isardSAT, dedicada a processar dades de satèl·lits d'observació de la terra i a generar serveis amb objectius climàtics. 
 

Mònica Roca. Foto: Adrià Costa


Mònica Roca va formar part del grup d'empresaris independentistes d'Eines de País, la candidatura al voltant de Joan Canadell que el juny del 2019 va guanyar les eleccions a la Cambra, causant estupor en els sectors tradicionals de l'entitat.

Roca va substituir Canadell quan aquest va fer el salt a la política i ha donat un segell propi a la seva presidència. Amb ella, la Cambra s'ha afegit als actes empresarials al costat de Foment i Pimec sota el lema "Ja n'hi ha prou!". Però ho ha fet amb un discurs matisat, enfocant el missatge envers l'actitud de l'Estat amb Catalunya i denunciant tothora els incompliments en infraestructures i finançament.



Mar Alarcón, Foment per fi en femení


L'advocada i empresària Mar Alarcón és un dels nous rostres de Foment del Treball. El mandat de Josep Sánchez Llibre al capdavant de la patronal catalana ha suposat un rejoveniment dels quadres directius i una major presència de la dona en llocs de direcció. Mar Alarcón és una de les vicepresidentes.
 

Mar Alarcón. Foto: Helena Margarit


Com a empresària, va crear Social Car, una companyia de lloguer de cotxes entre particulars que va ser una de les primeres plataformes d'economia col·laborativa a l'estat espanyol. Recentment, va engegar 19N, una consultoria especialitzada en economia de plataformes. És una de les empresàries catalanes que millor coneix la Xina, on va viure uns anys i va crear Social Energy, una empresa que treballava en energies renovables.

Mar Alarcón ha estat considerada una de les 50 dones més influents de l'emprenedoria a Europa. És consellera de Fira de Barcelona a proposta de l'anterior equip dirigent de la Cambra de Comerç, que liderava Miquel Valls. En alguna ocasió, s'ha situat Alarcón en l'entorn del sobiranisme, tot i que ella manté una calculada distància amb la política de partits. Ha intervingut en el debat públic sobre Barcelona i s'ha mostrat crítica amb el model de ciutat que propugna Ada Colau, que considera que és poc ambiciosa i mancada de visió metropolitana.


César González-Bueno, la nova cara dels diners de nissaga franquista


No és català, però és el nou home fort del principal banc català. González-Bueno va substituir fa uns mesos Jaume Guardiola com a conseller delegat del Banc Sabadell. César González-Bueno Mayer von Wittgenstein és un madrileny de 60 anys d'influència creixent que resta en un segon pla, al darrere del mediàtic Josep Oliu, encara president de l'entitat financera. Però González-Bueno n'és l'home fort.
 

César González-Bueno. Foto: Europa Press


Aquest llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses amb màster a Yale ha fet tot el cursus honorum de la carrera de director bancari, passant per Argentaria, ING Direct Espanya i el Banc del Golf a Kuwait. 

Ha arribat al Sabadell després d'un moment delicat pel banc, a l'haver fracassat la fusió prevista amb el BBVA. Ve d'una família ben instal·lada. El seu pare va ser president de Citroën Hispania i el seu avi, Pedro González-Bueno, va ser ministre d'Acció Sindical en el primer govern del general Franco, en plena Guerra Civil.
   

Carlota Pi, les dificultats vençudes


És un dels perfils de la nova emprenedoria. Presidenta executiva de l'empresa que va fundar, HolaLuz, centrada en les noves tecnologies, és una veu que s'ha fet escoltar en els debats sobre el model energètic.
 

Carlota Pi. Foto: HolaLuz


En la seva trajectòria s'ha trobat amb les dificultats de la dona per obrir-se camí en el món empresarial. De fet, va ser acomiadada després del primer embaràs. En declaracions a NacióDigital, explicava que el model jerarquitzat de direcció ja ha periclitat i la presència de la dona en els centres de decisió crea ecosistemes diferents.

Carlota Pi, reticent a establir quotes, defensa que n'hi hagi en els àmbits on la dona té una presència minsa, ja que és l'única manera de crear referents.
   

Marc Murtra, entre l'empresa i el PSC


Marc Murtra acaba de substituir Fernando Abril-Martorell com a president d'Indra, a proposta de la SEPI. Enginyer industrial de formació per la UPC, amb màster a la Universitat de Nova York, ha treballat en el món de la banca d'inversió (ha estat soci gerent de la firma Closa Investment Bankers i fundador de Crea Inversión). És considerat un empresari situat en l'òrbita del PSC.
 

Marc Murtra. Foto: M.M.


Va ser responsable de l'agència pública de digitalització Red.es sent José Montilla ministre d'Indústria, i cap de gabinet de Joan Clos també a Indústria, així com gerent de serveis socials a l'Ajuntament de Barcelona.

Ha mantingut sempre, però, un perfil professional i tècnic aliè als aparells de partit, ha estat col·laborador del diari Ara i actualment de La Vanguardia, i té una bona interlocució amb sectors del sobiranisme. 
   

Josep Maria Vilalta, el lobi de la recerca


Historiador de formació, Josep Maria Vilalta és una de les veus del món acadèmic que ha estat més actiu en la defensa d'una política activa en favor de la recerca. Màster en gestió Pública per la UAB, és el secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for Innovation (GUNi). Va dirigir el grup d'especialistes que va elaborar l'estudi Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015), que posa negre sobre blanc la feina feta en aquest camp.
 

Josep M. Vilalta. Foto: Adrià Costa


Vilalta ha estat insistent en la urgència d'apostar per la recerca, després d'uns anys en què Catalunya havia fet en aquest àmbit, segons ell, un esforç homologable al d'un estat independent.
   

Xavier Ferràs, innovació a Esade


Enginyer de Telecomunicacions per la UPC, doctor en Organització i Administració d'Empreses de la UB, Xavier Ferràs és un dels teòrics més prestigiosos en innovació.
 

Xavier Ferràs. Foto: Adrià Costa


Professor del departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences a Esade, abans va impartir classes a la Universitat de Vic. Va ser coordinador del Pla d'Innovació Tecnològica de Catalunya (2001-2004). La seva presència mediàtica, però, és més recent, a partir de les seves col·laboracions a Via Empresa i La Vanguardia

Ferràs advoca per ser conscients de com d'accelerats s'estan produint els canvis tecnològics en el nostre entorn, el que implica agafar amb decisió el tren de les transformacions. Alhora, però, s'ubica en el sector més sensible envers la necessitat de preservar la cohesió social: "Els dilemes als quals ens sotmetrà la tecnologia només es podran afrontar amb visions humanistes molt consolidades", assegura, i avisa que el sistema pot col·lapsar si no s'afronta amb fermesa la desigualtat social.
   

Laura Urquizu, trepitjant fort al Cercle d'Economia


Després d'una trajectòria en què ha passat per Arthur Andersen i Caja Navarra, l'economista Laura Urquizu ha esdevingut un dels perfils més sòlids de l'univers de les startup i les empreses tecnològiques.
 

Laura Urquizu, segona per l'esquerra, rebent un guardó de l'AED. Foto: Europapress


Consellera delegada de Red Points, dedicada a la protecció legal de la distribució a internet. Aquesta companyia va ser reconeguda el 2018 com una de les empreses més populars d'Europa per la revista Wired. Urquizu acumula guardons. L'Associació Espanyola de Directius (AED) la va premiar amb la categoria de millor CEO d'Espanya en la categoria de startup. Ha estat considerada també una de les 50 dones més influents del seu sector professional.

Laura Urquizu ha estat una fura en els negocis. Des que va entrar a Red Points, ha multiplicat per deu els beneficis de la companyia. A la sala de reunions, té penjat en vermell aquest missatge: "En aquesta companyia som positius. Els problemes són reptes, no dificultats. Compartim l'èxit, estimem allò que fem i sempre anem un pas per endavant". No descuida tampoc la presència associativa en els grans cenacles patricis i pertany a la junta directiva del Cercle d'Economia.
   

Wallbox, carregant piles al Nasdaq


Eduard Castañeda i Enric Asunción han convertit Wallbox, una companyia de carregadors per a cotxes elèctrics, en un símbol de l'èxit empresarial que ja ha superat els 1.000 milions d'euros. En uns mesos cotitzaran a la borsa de Nova York. Ho farà amb el símbol WBX en el que és l'índex tecnològic de referència, el Nasdaq. Wallbox ja és considerada un unicorn, com es coneixen les empreses emergents que estan valorades amb més de 1.000 milions. 
 

Eduard Castañeda i Enric Asunción. Foto: Wallbox


Asunción i Castañeda van crear l'empresa el 2015, després d'una conversa atzarosa en un autobús, com han explicat els protagonistes en nombroses entrevistes. Asunción, enginyer de formació, havia treballat a Applus i Tesla, i va començar a treballar la idea de crear un carregador per connectar el cotxe a l'electricitat. Quan va aconseguir finançament per al seu projecte, el creixement de l'empresa va ser espectacular. Wallbox ja és present a més de 60 països i ha venut més de 100.000 unitats dels seus carregadors.
   

Anna Gener, el totxo busca discurs de ciutat


Presidenta i CEO de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener ha esdevingut una persona habitual en els mitjans, present en diverses institucions, com el patronat del Museu Picasso o Barcelona Global. S'ha mostrat crítica envers el model de ciutat, considerant que "Barcelona està forta, però li manca projecte".
 

Anna Gener Surrell, CEO de Savills Aguirre Newman. Foto: Adrià Costa


Gener defensa que la Barcelona es faci forta en aquells sectors en els quals pot ser competitiva, com el tecnològic i digital, l'alimentari, el farmacèutic i el de la recerca biomèdica. En una entrevista a NacióDigital, aconsellava no estressar-se amb les comparacions amb Madrid i assegurava que "Madrid té el sector financer, però nosaltres el tecnològic, que és el futur".
   

Gerard Esteva, sobiranisme esportiu


Gerard Esteva presideix la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Advocat de formació i violinista, format a l'Escolania de Montserrat, presideix també el Comitè Olímpic Català. La seva etapa com a president de la Federació Catalana de Vela (va ser campió de patí de vela de Catalunya i obtingué la copa d'Espanya), que va dinamitzar, entre 2009 i 2014, el va catapultar per liderar la UFEC.
 

Gerard Esteva. Foto: ACN


De perfil sobiranista i proper a l'antiga CDC, va tenir una intervenció destacada en l'acte unitari de l'empresariat, liderat per Foment i Pimec, després de la sentència del Suprem d'octubre del 2019. En aquella ocasió, Esteva va demanar "lideratge" als presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, va rebutjar la violència en les protestes i va proclamar que la sentència no era cap solució.
   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació