Procés català

Junts pel Sí ressuscita fugaçment per exigir l'amnistia i el retorn dels exiliats

Una trentena de diputats de la legislatura del referèndum, amb Forcadell i Mas al capdavant, se citen al Parlament per reclamar la fi de la repressió en plena ofensiva del Tribunal de Comptes

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 23 de juliol de 2021 a les 20:20 |
Exdiputats de Junts pel Sí, aquest divendres al Parlament. | Junts
Configurar la candidatura de Junts pel Sí no va ser una tasca senzilla. Fins al punt que, poques hores abans que Artur Mas i Oriol Junqueras n'acordessin el format, tot indicava que no seria possible una llista conjunta entre CDC i ERC. Encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, amb Mas i Junqueras de números quatre i cinc, la candidatura va aconseguir 62 escons, un resultat inferior a l'esperat -la majoria absoluta era l'objectiu- que va obligar a pactar amb la CUP i a prescindir del líder de Convergència. Mas va passar el testimoni a Carles Puigdemont i la resta és història: referèndum de l'1-O, declaració d'independència, exili i presó.

Junts pel Sí no va tenir continuïtat. En les eleccions convocades per Mariano Rajoy després d'aplicar el 155, Puigdemont es va presentar com a candidat de Junts per Catalunya -amb el PDECat integrat- des de Waterloo, mentre que Junqueras va liderar des d'Estremera la llista d'ERC. L'herència de la candidatura conjunta es va disgregar, i els independents que l'havien integrat al costat dels dirigents convergents i republicans es van anar ressituant. Bona part d'ells han tornat a coincidir aquest divendres a les portes del Parlament. L'última vegada que hi van coincidir tots va ser el 27 d'octubre del 2017, quan es va proclamar de manera fugaç la República.


Amb Carme Forcadell, expresidenta de la cambra, i Mas a primera fila, una trentena d'escons han fet pinya amb l'amnistia i amb l'exigència de posar fi a la repressió de l'Estat. "La trobada és emotiva", ha indicat Forcadell, que s'ha abraçat amb companys a qui feia anys que no veia. "Avui hi falten els companys exiliats. Per això demanem l'amnistia i la fi de la repressió", ha remarcat l'expresidenta del Parlament, que ha definit com a "ferotge" l'actuació de l'Estat per frenar el procés i "perseguir" els protagonistes de la tardor del 2017. El principal exemple que ha posat és el paper del Tribunal de Comptes, que ja té els avals per les fiances imposades per l'acció exterior.


Mas, que és qui va anar a buscar Forcadell i també Muriel Casals per sumar-se a la llista de Junts pel Sí després d'un llarg estira-i-arronsa amb Junqueras per bastir una candidatura conjunta, ha volgut tornar a deixar clar que "confia poc" en què aquest tribunal accepti els avals provinents de l'Institut Català de Finances, que els ha aportat perquè no hi ha hagut cap entitat bancària que hagi volgut garantir la quantitat demanada -5,4 milions d'euros- als 34 encausats. "L'alternativa, el pla B, és aportar els béns personals. Entre la Caixa de Solidaritat i això, es taparà aquest nou front", ha indicat l'expresident de la Generalitat. Momentàniament, Mas ha recuperat el seu pis, que estava entregat com a fiança en la causa oberta pel 9-N.

L'expresident ha indicat, a banda, que qualsevol decisió que adopti el Tribunal de Comptes serà recorreguda davant les instàncies europees. El sistema d'avals i contraavals de la Generalitat, que es va aprovar fa dues setmanes i està dotat amb deu milions d'euros, estipula que en cas que els dirigents que s'hi acullin -31 dels 34 emmarcats en la causa- siguin condemnats de manera ferma, hauran de tornar els recursos amb interessos. Tanmateix, l'administració catalana no els exigiria aquest retorn fins que no es pronunciï la justícia europea. Temps suficient, per tant, per continuar omplint la Caixa de Solidaritat per fer front a fiances i possibles multes.


Una tarda de retrobaments personals al Parlament


Mas i Forcadell han encapçalat una delegació integrada per almenys la meitat de membres d'aquell grup parlamentari que va impulsar, juntament amb la CUP, la llei del referèndum i també la llei de transitorietat. Entre els independents s'hi han acostat Germà Bel -que també va estar a punt, anys abans, de ser candidat al Parlament Europeu en una llista conjunta CDC-ERC que no va acabar fructificant- i Eduardo Reyes, el primer president de Súmate. Magda Casamitjana, de Moviment d'Esquerres, ha estat una de les més efusives amb els seus companys, i també ha fet de mestra de cerimònies quan ha demanat repetir la fotografia en veure que arribava Roger Torrent.

L'ara conseller d'Empresa i Coneixement, successor de Forcadell a la presidència de la cambra, va ser el diputat de Junts pel Sí encarregat d'explicar els detalls de la proposta de resolució de la declaració d'independència el matí del 27 d'octubre. Un dia abans, tots els qui avui eren davant del Parlament van viure la convulsa reunió a Palau amb Puigdemont i Junqueras en què el president els va anunciar la voluntat d'anar a eleccions i no fer la proclamació de la República. Un dels qui es va mostrar més bel·ligerant amb aquest posicionament, Antoni Castellà, líder de Demòcrates, també s'ha sumat a la fotografia, com també Neus Lloveras, exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú i ara retirada de la política, perquè es dedica al món de l'empresa.
 

Carme Forcadell, aquest divendres al Parlament. Foto: ACN


Davant de la cambra també hi han coincidit dirigents que, en el moment de formar part de Junts pel Sí, militaven al mateix partit. És el cas d'Irene Rigau, Marc Solsona, David Bonvehí, Albert Batet, Jordi Sendra i Jordi Munell, que van arrencar la legislatura com a membres de CDC i la van acabar com a integrants del PDECat. Amb el pas del temps, els tres primers es van quedar a les files postconvergents i els altres han fet el pas a Junts. Mas, que ha viscut amb mal sabor de boca la disgregació de l'espai que va liderar durant pràcticament dues dècades, continua com a militant de base del PDECat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació