23
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
12:21h
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic finalment el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol contra la sentència que declara inconstitucional el confinament total decretat en el primer estat d'alarma pel govern espanyol. El magistrat, considerat del sector progressista, admet sentir "certa fatiga intel·lectual" davant la "deriva" de l'alt tribunal en els últims anys. Xiol critica la decisió de la majoria de magistrats del TC i lamenta que s'hagi imposat una interpretació "essencialista" del dret, que ha "contaminat" en els darrers anys la comprensió de determinades qüestions, com ara el dret a no patir tortura, a la intimitat, a la presumpció d'innocència o el principi de legalitat en el compliment de les penes.
El magistrat recorda que sempre ha formulat vots particulars quan ho ha cregut convenient i que ha hagut de ser "invariablement" el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) l'encarregat d'esmenar el TC "fixant la correcta doctrina". "Se'm permetrà dir que, a aquestes altures, posat ja el peu en l'estrep de la jurisdicció constitucional, és difícil no sentir certa fatiga intel·lectual davant la deriva del tribunal", admet Xiol, que assenyala que la sentència en qüestió i el seu vot particular és "sensible" perquè fa referència a drets humans d'especial rellevància. De tota manera, veu "problemàtic" que en aquest cas hi hagi una intervenció del TEDH per corregir la decisió.
Pel que fa a la sentència, el magistrat diu que tindrà "efectes greument pertorbadors" quan calgui prendre noves mesures fer frenar els efectes de la pandèmia. Sosté que el TC ha donat una solució "incorrecta jurídicament" i no ha aconseguit adaptar el text constitucional a la situació que ha plantejat la Covid-19. Xiol creu que l'estat d'alarma empara les restriccions adoptades per la Covid i que no era necessari activar un estat d'excepció, com apunta la majoria del tribunal i recorda que la qualificació d'estat d'"alarma" o "d'excepció" no respon a una "graduació de la crisi", sinó a la causa que la provoca. Un estat d'excepció està pensat per problemes d'ordre públic, no per crisis sanitàries.
El TC ha fet públic aquest divendres el vot particular de Xiol. Dilluns a última hora va publicar els altres quatre i la sentència, de la qual se n'havia avançat el sentit la setmana passada. La majoria de l'alt tribunal sosté que durant el primer estat d'alarma es van "suspendre" drets i, per tant, no n'hi havia prou amb un estat d'alarma, sinó que calia un estat d'excepció. Per això, conclou que el confinament total va ser inconstitucional, no pas perquè no fos necessari o fos desproporcionat, sinó perquè no tenia en l'estat d'alarma un paraigua legal adequat. L'estat d'excepció, previst per qüestions d'ordre públic i que ha de ser autoritzat pel Congrés, sí que permet "suspendre" drets.
El magistrat recorda que sempre ha formulat vots particulars quan ho ha cregut convenient i que ha hagut de ser "invariablement" el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) l'encarregat d'esmenar el TC "fixant la correcta doctrina". "Se'm permetrà dir que, a aquestes altures, posat ja el peu en l'estrep de la jurisdicció constitucional, és difícil no sentir certa fatiga intel·lectual davant la deriva del tribunal", admet Xiol, que assenyala que la sentència en qüestió i el seu vot particular és "sensible" perquè fa referència a drets humans d'especial rellevància. De tota manera, veu "problemàtic" que en aquest cas hi hagi una intervenció del TEDH per corregir la decisió.
Pel que fa a la sentència, el magistrat diu que tindrà "efectes greument pertorbadors" quan calgui prendre noves mesures fer frenar els efectes de la pandèmia. Sosté que el TC ha donat una solució "incorrecta jurídicament" i no ha aconseguit adaptar el text constitucional a la situació que ha plantejat la Covid-19. Xiol creu que l'estat d'alarma empara les restriccions adoptades per la Covid i que no era necessari activar un estat d'excepció, com apunta la majoria del tribunal i recorda que la qualificació d'estat d'"alarma" o "d'excepció" no respon a una "graduació de la crisi", sinó a la causa que la provoca. Un estat d'excepció està pensat per problemes d'ordre públic, no per crisis sanitàries.
El TC ha fet públic aquest divendres el vot particular de Xiol. Dilluns a última hora va publicar els altres quatre i la sentència, de la qual se n'havia avançat el sentit la setmana passada. La majoria de l'alt tribunal sosté que durant el primer estat d'alarma es van "suspendre" drets i, per tant, no n'hi havia prou amb un estat d'alarma, sinó que calia un estat d'excepció. Per això, conclou que el confinament total va ser inconstitucional, no pas perquè no fos necessari o fos desproporcionat, sinó perquè no tenia en l'estat d'alarma un paraigua legal adequat. L'estat d'excepció, previst per qüestions d'ordre públic i que ha de ser autoritzat pel Congrés, sí que permet "suspendre" drets.