24
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
25
de juliol
a les
18:09h
Si el govern espanyol manté la seva postura, el 9 d'agost acabarà la moratòria de desnonaments de famílies vulnerables al conjunt de l'Estat. Tot i que la mesura s'ha mostrat ineficient per aturar molts desallotjaments des de la seva primera aprovació el març del 2020, sí que ha servit per frenar molts altres llançaments des de l'inici de la pandèmia. La falta de dades oficials -el TSJC assegura no tenir-les comptabilitzades- dificulta tenir la concreció de quants processos de desnonament han quedat paralitzats els darrers mesos i es reprendran quan venci la moratòria, però la PAH assegura que les famílies afectades podrien arribar a les 26.000 a Catalunya.
Una d'elles és la família de l'Omar, que viu a la Zona Franca de Barcelona. Ell, la seva dona i les seves tres filles menors d'edat són demandants d'asil, tenen un permís de residència temporal i ingressen uns 1.000 euros al mes. Una situació que impossibilita trobar casa a través del mercat de lloguer i que els va abocar a ocupar un pis propietat de Divarian -la immobiliària controlada pel BBVA i el fons d'inversió Cerberus- després de comprar les claus a una persona que hi havia accedit per la força.
L'Omar i la seva família van assistir dimarts a la manifestació que la PAH va convocar a Barcelona per exigir al govern espanyol una pròrroga de la moratòria. La plataforma alerta d'un "tsunami" de desnonaments si la Moncloa no mou fitxa i aquest veí de la Zona Franca comparteix la preocupació. "El govern espanyol ha de ser conscient que si no l'allarga, ens deixaran al carrer a moltes famílies amb criatures", insisteix.
"Nosaltres no som delinqüents, però hem buscat pisos a Idealista i és impossible trobar-ne un amb els nostres ingressos. Jo mai he aconseguit una feina estable i la meva dona està en ERTO", explica l'Omar. Fa dues setmanes van poder ajornar el primer intent de desnonament i ara, amb el suport de la PAH, esperen fer front al següent, que encara no té data fixada.
L'Omar també s'ha vist afectat per la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el decret català 17/2019, que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar, també en cas d'ocupació. Una situació similar a la de la Maribel, que viu a Hostafrancs i que ja té data de desnonament per al 7 de setembre. El propietari del seu pis, el fons Placerville, també la considera una ocupa. La Maribel va comprar l'immoble el 2007 i es va hipotecar amb el Deutsche Bank. Anys més tard va convertir-se en una víctima més de l'esclat de la bombolla immobiliària. Després d'anys d'angoixes, el 2016 va firmar una dació en pagament i un lloguer social amb el banc, però el 2017 el fons adquiria l'habitatge.
El lloguer social caducava el 2019 i que la nova propietat no va voler renovar quan va caducar. Amb l'aprovació del decret 17/2019 aquell mateix any, els grans tenidors tenien obligació de renovar lloguers socials, i inicialment Placerville s'hi va mostrar disposat. Amb la suspensió de la llei, però, el fons va tancar la porta a qualsevol acord i va iniciar el procés de desnonament. "Si la moratòria no s'allarga, això només beneficiarà els grans propietaris, que podran mantenir el pis buit i vendre'l al preu que vulguin en comptes d'oferir lloguers socials", lamenta la Maribel. Ella, igual que l'Omar té reconeguda la vulnerabilitat econòmica, ja que actualment només ingressa 680 euros al mes.
Una moratòria insuficient
Tot i reclamar l'allargament de la moratòria, la PAH insisteix que la mesura s'ha evidenciat insuficient des de la seva primera aprovació el 31 de març del 2020. L'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava una aturada de tots els desnonaments de famílies vulnerables que no s'ha complert.
La lletra petita publicada al BOE permetia constatar que la moratòria només preveia donar cobertura a les famílies que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. La pressió dels moviments socials va fer que el desembre del 2020 la Moncloa mogués fitxa i anunciés una reforma a la moratòria per ampliar la cobertura a les famílies. De nou, però, el missatge polític quedava lluny de la realitat. A Barcelona, jutges i advocacia assenyalaven que la reforma de la iniciativa no aclaria qui es podia beneficiar de l'ajornament de desnonaments i molts magistrats n'han continuat ordenant.
Amb aquests dubtes sobre la taula, el govern espanyol va prorrogar la moratòria que inicialment caducava el 9 de maig, fins al 9 d'agost. Ara la PAH, malgrat les carències que la mesura ha demostrat tenir, demana a la Moncloa que torni a prendre la mateixa decisió per contenir el "tsunami" de desnonaments que asseguren que vindrà a la tardor, quan els jutjats recuperin la seva activitat habitual. En paral·lel, la plataforma insisteix en la necessitat d'una llei d'habitatge estatal -que el PSOE i Podem estan negociant- que prohibeixi els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa.
Una d'elles és la família de l'Omar, que viu a la Zona Franca de Barcelona. Ell, la seva dona i les seves tres filles menors d'edat són demandants d'asil, tenen un permís de residència temporal i ingressen uns 1.000 euros al mes. Una situació que impossibilita trobar casa a través del mercat de lloguer i que els va abocar a ocupar un pis propietat de Divarian -la immobiliària controlada pel BBVA i el fons d'inversió Cerberus- després de comprar les claus a una persona que hi havia accedit per la força.
L'Omar i la seva família van assistir dimarts a la manifestació que la PAH va convocar a Barcelona per exigir al govern espanyol una pròrroga de la moratòria. La plataforma alerta d'un "tsunami" de desnonaments si la Moncloa no mou fitxa i aquest veí de la Zona Franca comparteix la preocupació. "El govern espanyol ha de ser conscient que si no l'allarga, ens deixaran al carrer a moltes famílies amb criatures", insisteix.
"Nosaltres no som delinqüents, però hem buscat pisos a Idealista i és impossible trobar-ne un amb els nostres ingressos. Jo mai he aconseguit una feina estable i la meva dona està en ERTO", explica l'Omar. Fa dues setmanes van poder ajornar el primer intent de desnonament i ara, amb el suport de la PAH, esperen fer front al següent, que encara no té data fixada.
L'Omar també s'ha vist afectat per la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el decret català 17/2019, que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar, també en cas d'ocupació. Una situació similar a la de la Maribel, que viu a Hostafrancs i que ja té data de desnonament per al 7 de setembre. El propietari del seu pis, el fons Placerville, també la considera una ocupa. La Maribel va comprar l'immoble el 2007 i es va hipotecar amb el Deutsche Bank. Anys més tard va convertir-se en una víctima més de l'esclat de la bombolla immobiliària. Després d'anys d'angoixes, el 2016 va firmar una dació en pagament i un lloguer social amb el banc, però el 2017 el fons adquiria l'habitatge.
El lloguer social caducava el 2019 i que la nova propietat no va voler renovar quan va caducar. Amb l'aprovació del decret 17/2019 aquell mateix any, els grans tenidors tenien obligació de renovar lloguers socials, i inicialment Placerville s'hi va mostrar disposat. Amb la suspensió de la llei, però, el fons va tancar la porta a qualsevol acord i va iniciar el procés de desnonament. "Si la moratòria no s'allarga, això només beneficiarà els grans propietaris, que podran mantenir el pis buit i vendre'l al preu que vulguin en comptes d'oferir lloguers socials", lamenta la Maribel. Ella, igual que l'Omar té reconeguda la vulnerabilitat econòmica, ja que actualment només ingressa 680 euros al mes.
Una moratòria insuficient
Tot i reclamar l'allargament de la moratòria, la PAH insisteix que la mesura s'ha evidenciat insuficient des de la seva primera aprovació el 31 de març del 2020. L'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava una aturada de tots els desnonaments de famílies vulnerables que no s'ha complert.
La lletra petita publicada al BOE permetia constatar que la moratòria només preveia donar cobertura a les famílies que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. La pressió dels moviments socials va fer que el desembre del 2020 la Moncloa mogués fitxa i anunciés una reforma a la moratòria per ampliar la cobertura a les famílies. De nou, però, el missatge polític quedava lluny de la realitat. A Barcelona, jutges i advocacia assenyalaven que la reforma de la iniciativa no aclaria qui es podia beneficiar de l'ajornament de desnonaments i molts magistrats n'han continuat ordenant.
Amb aquests dubtes sobre la taula, el govern espanyol va prorrogar la moratòria que inicialment caducava el 9 de maig, fins al 9 d'agost. Ara la PAH, malgrat les carències que la mesura ha demostrat tenir, demana a la Moncloa que torni a prendre la mateixa decisió per contenir el "tsunami" de desnonaments que asseguren que vindrà a la tardor, quan els jutjats recuperin la seva activitat habitual. En paral·lel, la plataforma insisteix en la necessitat d'una llei d'habitatge estatal -que el PSOE i Podem estan negociant- que prohibeixi els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa.