Un estiu a mig gas

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Els progressos en la vacunació i l'arribada de l'estiu -amb missatges complementaris de retirada de les mascaretes- van crear una falsa percepció de seguretat. Es van flexibilitzar mesures i es va multiplicar la interacció social, també en macrofestivals de música, que van rebre l'autorització del Govern per reprendre una activitat que havia quedat congelada durant mesos. Es veia la llum al final del túnel. S'esperaven turistes i els sectors econòmics començaven a fer números. Però tot es va començar a tòrcer. El Covid -ara amb la variant Delta com a majoritària- va propagar-se en forma de cinquena onada. L'explosió de casos vinculada al pont de Sant Joan ha convertit el juliol en un mes negre pel que fa als contagis. I Catalunya ha quedat assenyalada en el mapa europeu.

L'estiu ja no el viurem com ens l'havíem imaginat. Ni els que preteníem gaudir de les vacances ni els que necessitaven fer calaix per mitigar les pèrdues dels darrers mesos. Les dades d'ingressos hospitalaris tornen a ser preocupants, no es descarta prorrogar el toc de queda alguna setmana més -de moment, el Govern compta amb l'aval del TSJC per ampliar-lo uns dies-, les trobades de més de 10 persones ja han quedat prohibides fins al setembre i la restauració haurà de romandre tancada poc després de la mitjanit. La Generalitat ha tornat a les mesures restrictives per contenir un virus que se li ha escapat de les mans un altre cop.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va verbalitzar aquest dijous un crit de col·laboració a la ciutadania. "S'ha de reduir al màxim la interacció", va dir Argimon, que ha encetat el seu rol com a conseller amb mals resultats en termes pandèmics. L'home de discurs tranquil quan era un tècnic qualificat de la conselleria ara és al centre de la diana, perquè porta al damunt les responsabilitats polítiques del càrrec. Tanmateix, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ha reforçat: dimecres va voler traslladar-li un missatge de complicitat al Parlament i no s'han escoltat crítiques d'ERC en públic. La voluntat d'esquivar les tensions de l'última legislatura és manifesta. Només cal recordar els dards creuats entre Salut i Palau durant el 2020, precedents que no es volen repetir en aquest mandat.

A NacióDigital analitzarem aquest cap de setmana per què ens ha sorprès la cinquena onada de la Covid. Ho farem de la mà dels experts, que ja han posat de manifest que ha pesat en excés la relaxació col·lectiva davant del virus. Certament, la desescalada es va fer pensant en el control de la variant Alpha i, probablement, es va menystenir la capacitat contagiosa de la variant Delta -que guanyava terreny-, mentre es promovia l'oferta d'oci per als col·lectius menys vacunats: els joves menors de 30 anys. Un marc perfecte per a la propagació de la Covid.  
 
Que aquest estiu a mig gas que ens espera ens serveixi de lliçó per quan toqui reprendre la plena activitat al setembre. El virus no ha marxat. Caldria tenir-ho present per no tornar a ensopegar, per sisena vegada.
 

---

Avui no et perdis

»El TSJC avala el toc de queda una setmana més; per Bernat Surroca.

»El Govern prohibeix les trobades de més de 10 persones tot l'estiu; per Andreu Merino.

» Reportatge: Marxar a la ciutat per viure sense amagar l'orientació sexual; per Joan Obiols.

»«Tolerància zero»: manifestació massiva a Barcelona contra les agressions LGTBIfòbiques; per Andreu Merino.

»Més de 3.000 entitats reclamen a la Moncloa una pròrroga de la moratòria de desnonaments; per Andreu Merino.

»La moratòria no atura el desnonament d'una mare i dues filles amb discapacitat a Barcelona; per Andreu Merino.

»Un home assassina la seva parella a Sabadell i s'entrega als Mossos; Víctor Rodrigo.

»El Tribunal de Comptes dona dos dies més als 34 alts càrrecs de la Generalitat per presentar els avals; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Moncloa, bancs i repressió»; per Oriol March.

» Opinió: «Acumular forces o no»; per Francesc-Marc Álvaro.

»La Setmana del Llibre en Català acollirà més de 200 expositors; per Joan Obiols.

»Així serà el calendari de la Champions per adaptar-se al Mundial de Qatar; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

El cessament de dos directius del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) -la conservadora cap, Tanya Barson, i el cap de programes, Pablo Martínez- ha obert una crisi a la institució, amb la dimissió afegida de la filòsofa Marina Garcés i de l'antropòloga Yayo Herrero. Totes dues col·laboraven amb els cessats en la direcció del Programa d'Estudis Independents del museu. La crisi al MACBA ha sobtat el sector cultural i ha desfermat les especulacions sobre les claus dels moviments efectuats. La sortida de Barson i Martínez es produeix quan acaba de ser nomenada una nova directora, la doctora en història de l'art Elvira Dyangani Ose.

En àmbits culturals es considera que s'ha aprofitat el procés de selecció de la nova direcció per fer un "cop de volant" intern i buidar de competències la nova directora. S'hauria arribat a un pacte entre les administracions (Generalitat, Ajuntament i Ministeri de Cultura) i la Fundació MACBA, on hi són presents molts dels grans noms del patriciat (els Entrecanales, Godó, Güell, Carulla, Uriach, Godia...) pel qual els patrons acceptaven una nova directora que no era la seva candidata, però a canvi, se li restava poder. El poder real resta en mans del gerent, Josep Maria Carreté, un professional de caràcter difícil que ha tingut al llarg de la seva carrera seriosos problemes amb el personal dels centres que ha dirigit, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Vist i llegit

Ha passat una dècada des dels atemptats de Noruega -perpetrats pel supremacista Anders Breivik, condemnat a 21 anys de presó per assassinar 77 persones, la majoria joves- i a Oslo encara es percep una càrrega feixuga en la societat. Això és el que intenta explicar Núria Vila a les pàgines de La Vanguardia, on firma un reportatge titulat La generació d'Utoya alça la veu. L'article, ben documentat i amb aportacions de veus acadèmiques per contextualitzar el debat públic, detalla fins a quin punt l'episodi dels atemptats no ha servit per eliminar les actituds xenòfobes, davant la perplexitat de les víctimes d'aquell atac de fa deu anys. Un text del tot recomanable per endinsar-se en el trauma de la població noruega, que enfila una nova cita electoral d'aquí a dos mesos. 

 El nom propi

Giannis Antetokounmpo és un dels protagonistes de la setmana. Vuit anys després de la seva arribada a la NBA, l'estrella dels Milwaukee Bucks ha conduït la franquícia al seu primer anell de campió des del 1971. Amb 26 anys, Antetokounmpo agafa el relleu de l'equip conduït per Kareem Abdul-Jabbar, l'últim que havia convertit els Bucks en el millor conjunt del bàsquet professional nord-americà. Aquesta setmana s'han escrit molts textos sobre la progressió meteòrica de l'estrella grega d'origen africà, articles que han recordat els seus orígens humils, de ser un sensepapers al tron de la NBA. Per entendre la complexitat de la vida familiar dels Antetokounmpo i com van fer-se camí en el bàsquet grec abans de fer el salt als Estats Units, cal recuperar el documental emès per Movistar+ el 2019. Es titula Arrels i ales, i és una radiografia completa de qui segurament serà la icona del bàsquet modern.

 Els imperdibles

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) exhibeix des d'aquest dimecres l'exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX, una mostra que repassa l'impacte del futbol en la història contemporània de la capital catalana. Comissariat per Xavier Pujades i Carles Santacana, el treball desgrana la transcendència del joc en tots els vessants de la vida col·lectiva de la ciutat. El recorregut per l'exposició, farcida de material per explicar el trajecte pel segle en què el futbol es va fer un esport de masses, val molt la pena. Bon cap de setmana!

 ​