22
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
23
de juliol
a les
18:31h
"Quan baixes a la ciutat s'obre un nou món, ja no tens les mirades clavades dels veïns, ja no ets el tema de conversa entre els joves, ja no tens la por de què dirà la família o les amistats. Simplement vius". És la Sara (nom fictici), del Solsonès i de 19 anys, estudia a Barcelona. És lesbiana i només ho saben els seus pares i alguns amics propers del poble. Des que passa la setmana a la ciutat, viu amb més comoditat la seva sexualitat: "Passo desapercebuda i no m'assenyalen o em tracten com una persona diferent. El fet que hagi de donar explicacions al meu entorn per estimar o ficar-me al llit amb algú del meu mateix sexe, ja és diferencial i violent, a més, denota un problema d'arrel", explica.
"Que m'hagi d'amagar sota un nom inventat per evitar que la meva sexualitat sigui el tema de conversa al meu poble, també revela el sense sentit de tot plegat", afegeix. La Sara explica a NacióDigital com viu la seva sexualitat coincidint amb un repunt de les agressions homòfobes. En l'últim mes, dos nois van deixar-ne inconscient un altre a Sant Cugat, deu persones van apallissar un home a Barcelona i un grup de gent matava Samuel Luiz a la Corunya. El col·lectiu LGTBI ha respost i aquest dijous s'ha manifestat a Barcelona.
La Sara és una de les moltes persones que porta una doble vida per a protegir-se de la pressió que pateixen les persones LGTBI a casa nostra. Expressar i mostrar una sexualitat que no sigui l'hetero té grans dificultats, encara més si vius en un entorn allunyat dels grans pols urbans. "És una circumstància que hi afegeix obstacles", diu l'Ivan, un noi bisexual del Ripollès. "Quan vaig sortir de l'armari, el primer obstacle amb el qual vaig topar va ser l'entorn familiar, seguit de l'entorn social -format per les amistats i la gent propera-, i per últim, l'entorn veïnal, que a diferència de la ciutat, el forma un cercle molt nombrós de persones -al poble ens coneixem tots- per la mateixa naturalesa del territori", relata. L'Ivan afirma que en una ciutat de milers d'habitants o fins i tot de milions -com Barcelona- aquest cercle veïnal es redueix dràsticament o no sobrepassa l'entorn familiar i d'amistats. "Pels veïns de Barcelona, un noi gai que viu a l'Eixample és insignificant. Pels veïns de Sant Joan de les Abadesses, ets l'excepció o un element diferencial", assegura.
El canvi de residència per poder viure de manera lliure i oberta l'orientació sexual i la identitat de gènere es coneix com a "sexili". Moltes d'aquestes persones que es veuen empeses a marxar per estimar no ho fan a conseqüència de les agressions físiques o verbals, sinó per la manca de referents LGTBI i per l'assenyalament per part del seu entorn social. "Imagina't ser una persona que viu en un poble o una ciutat petita, que se sent atreta per algú altre del mateix sexe, però al teu entorn no trobes ningú que li passi el mateix o que ho visqui amb naturalitat. Et trobes sense referents per parlar de com et sents i tens una terrible pressió i angoixa que impedeix fer qualsevol pas per expressar-te. Sents que decebràs els pares, la família i els amics". Així expressa en Roger, ara de 21 anys, el què sentia abans de sortir de l'armari amb 12 anys. Ell és del Berguedà i constata les dificultats que hi ha en aquestes zones per viure amb plena naturalitat la seva sexualitat: "m'he enrotllat amb nois de la zona i ho tenim molt amagat, tenen por dels assenyalaments, de convertir-se en el centre de les converses i les mirades de les persones", lamenta.
La imposició de totes aquestes barreres és una de les cares que amaga la violència estructural que pateix el col·lectiu LGTBI, haver d'afrontar-les i superar-les per poder viure amb normalitat, pot convertir-se en una muntanya gegant: "arriba un punt en el qual em vaig qüestionar si valia la pena viure reprimit, odiant la meva persona i sentint que era una cosa estranya", explica l'Ivan.
Desapercebuts però amb por
Paradoxalment, l'Àrea Metropolitana, i especialment la ciutat de Barcelona, és el nucli que comptabilitza el major nombre d'incidènciesLGTBIfòbiques del país, 55 des d'inicis d'any, segons l'Observatori contra l'Homofòbia. Alhora és l'espai on moltes persones del col·lectiu LGTBI d'altres punts de Catalunya s'hi desplacen per viure lliurement la seva orientació sexual. Molts testimonis coincideixen amb el fet que a la gran ciutat es passa desapercebut: "no destaques enlloc perquè no et coneix ningú, i això et dóna una seguretat que no tens al teu lloc de naixement, on es fa impossible viure-ho amb plena normalitat com qualsevol parella heterosexual", expressa la Sara, qui explica que a Barcelona besa en públic i agafa de la mà a la seva companya, a diferència del seu poble.
En la mateixa línia s'expressa en Joan, un jove gai de 21 anys de la comarca de la Selva que per circumstàncies d'estudis i laborals, viu a Barcelona des de fa 4 anys, on va experimentar per primera vegada relacions amb homes. Al seu poble, explica, no hi havia homosexuals. Assegura que mai ha tingut inseguretats per agafar de la mà, acariciar o besar en públic una persona del mateix sexe. Darrerament, però, aquesta percepció ha canviat, especialment quan és a Barcelona: "escoltes i veus a les notícies com es repeteixen cada setmana les agressions, això t'afecta, la por que tinc ara a Barcelona no és la mateixa que sento al meu poble, allà sé que si em faig un petó amb un noi al mig de la plaça, com a molt em miraran amb menyspreu i ho comentaran en veu baixa, a Barcelona, en canvi, sento que em poden apallissar, i et fa replantejar moltes coses". En Roger descriu "terror i pena" davant el "creixement de la violència contra el col·lectiu i la impunitat dels agressors". "Abans havia d'afrontar comentaris i mirades, ara he deixat d'expressar-me per por que em trenquin la cara", assegura.
Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia, veu amb "molta preocupació" l'allau d'agressions a la capital catalana i insta els poders públics a "anar més enllà de les condemnes i lamentacions". Afegeix que la violència no depèn només d'un context concret: "no és determinant si ets de Barcelona, de Girona o d'un municipi petit, la violència que patim és estructural, i l'entorn només canvia les circumstàncies que voltegen les persones LGTBI en un moment determinat. Sí que és cert que en un poble amb pocs habitants, aquesta creix i és més visible, però totes les persones del col·lectiu la patim dia a dia en qualsevol punt del territori". Rodríguez, com moltes persones, també es va veure forçat a marxar del seu lloc de residència, l'Hospitalet de Llobregat, i instal·lar-se a Barcelona per viure la seva orientació sexual amb més comoditat.
Crit d'alerta per l'augment dels casos de LGTBIfòbia
El darrer informe públic de l'Observatori contra l'Homofòbia (2020), que recull i analitza les incidències LGTBIfòbiques, constata que a Catalunya es van registrar 189 casos de discriminació per raons LGTBI. L'estudi recull dades des del 2015 i assenyala una tendència a l'alça en els darrers cinc anys, especialment entre el període del 2019-2020, amb un augment del 18,1%. La majoria d'incidències afecten el col·lectiu gai (73,7%), seguit de les dones transsexuals (12,5%) i les lesbianes (11,2%). L'informe també indica els percentatges d'incidències per províncies segons la quantitat d'habitants de cada territori. Així doncs, la província de Barcelona recull el 51% dels casos (133), seguida per Girona (20,1% i 7 casos), Tarragona (18,8% i 7 casos) i Lleida (10,1% i 2 casos).
La distribució territorial de les incidències mostra clares diferències entre zones de Catalunya. Els nuclis del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf concentren la majoria de casos: 86, 14 i 10, respectivament. Fora de les grans àrees urbanes, es comptabilitzen 6 incidències: Cerdanya (1), Garrotxa (1), Baix Empordà (1) i Bages (3), és a dir, només el 3,2% de les incidències registrades a Catalunya el 2020 es van produir en zones allunyades dels grans nuclis urbans de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.
Des de l'Observatori contra l'Homofòbia apunten a dos factors per explicar l'augment de les agressions. Els efectes dels discursos d'odi de l'extrema dreta, que impregnen especialment en àrees urbanes, i com a conseqüència, és on es comptabilitzen el major nombre d'incidències. També, la falta d'inversió pública en polítiques contra la LGTBIfòbia i en el seguiment, acompanyament i reparació de les víctimes. En això també denuncien la desigualtat territorial: "un dels grans problemes és la manca de finançament en les víctimes, i això en el territori està abandonat. Hi ha moltes zones de Catalunya que les víctimes no tenen un lloc per adreçar-se en cas de patir una agressió o una incidència", assenyalen. L'Observatori també exposa les dificultats per desenvolupar la seva tasca d'assessorament, denuncia i formació "a causa de les retallades en el finançament per part de la Generalitat", que en el darrer any, s'ha reduït fins als 7.000 euros anuals. Recorden que és una organització sense ànim de lucre i lamenten que "en tot un any rebem els mateixos diners que el sou mensual d'un alt càrrec del Govern".
"Que m'hagi d'amagar sota un nom inventat per evitar que la meva sexualitat sigui el tema de conversa al meu poble, també revela el sense sentit de tot plegat", afegeix. La Sara explica a NacióDigital com viu la seva sexualitat coincidint amb un repunt de les agressions homòfobes. En l'últim mes, dos nois van deixar-ne inconscient un altre a Sant Cugat, deu persones van apallissar un home a Barcelona i un grup de gent matava Samuel Luiz a la Corunya. El col·lectiu LGTBI ha respost i aquest dijous s'ha manifestat a Barcelona.
La Sara és una de les moltes persones que porta una doble vida per a protegir-se de la pressió que pateixen les persones LGTBI a casa nostra. Expressar i mostrar una sexualitat que no sigui l'hetero té grans dificultats, encara més si vius en un entorn allunyat dels grans pols urbans. "És una circumstància que hi afegeix obstacles", diu l'Ivan, un noi bisexual del Ripollès. "Quan vaig sortir de l'armari, el primer obstacle amb el qual vaig topar va ser l'entorn familiar, seguit de l'entorn social -format per les amistats i la gent propera-, i per últim, l'entorn veïnal, que a diferència de la ciutat, el forma un cercle molt nombrós de persones -al poble ens coneixem tots- per la mateixa naturalesa del territori", relata. L'Ivan afirma que en una ciutat de milers d'habitants o fins i tot de milions -com Barcelona- aquest cercle veïnal es redueix dràsticament o no sobrepassa l'entorn familiar i d'amistats. "Pels veïns de Barcelona, un noi gai que viu a l'Eixample és insignificant. Pels veïns de Sant Joan de les Abadesses, ets l'excepció o un element diferencial", assegura.
El canvi de residència per poder viure de manera lliure i oberta l'orientació sexual i la identitat de gènere es coneix com a "sexili". Moltes d'aquestes persones que es veuen empeses a marxar per estimar no ho fan a conseqüència de les agressions físiques o verbals, sinó per la manca de referents LGTBI i per l'assenyalament per part del seu entorn social. "Imagina't ser una persona que viu en un poble o una ciutat petita, que se sent atreta per algú altre del mateix sexe, però al teu entorn no trobes ningú que li passi el mateix o que ho visqui amb naturalitat. Et trobes sense referents per parlar de com et sents i tens una terrible pressió i angoixa que impedeix fer qualsevol pas per expressar-te. Sents que decebràs els pares, la família i els amics". Així expressa en Roger, ara de 21 anys, el què sentia abans de sortir de l'armari amb 12 anys. Ell és del Berguedà i constata les dificultats que hi ha en aquestes zones per viure amb plena naturalitat la seva sexualitat: "m'he enrotllat amb nois de la zona i ho tenim molt amagat, tenen por dels assenyalaments, de convertir-se en el centre de les converses i les mirades de les persones", lamenta.
La imposició de totes aquestes barreres és una de les cares que amaga la violència estructural que pateix el col·lectiu LGTBI, haver d'afrontar-les i superar-les per poder viure amb normalitat, pot convertir-se en una muntanya gegant: "arriba un punt en el qual em vaig qüestionar si valia la pena viure reprimit, odiant la meva persona i sentint que era una cosa estranya", explica l'Ivan.
Desapercebuts però amb por
Paradoxalment, l'Àrea Metropolitana, i especialment la ciutat de Barcelona, és el nucli que comptabilitza el major nombre d'incidènciesLGTBIfòbiques del país, 55 des d'inicis d'any, segons l'Observatori contra l'Homofòbia. Alhora és l'espai on moltes persones del col·lectiu LGTBI d'altres punts de Catalunya s'hi desplacen per viure lliurement la seva orientació sexual. Molts testimonis coincideixen amb el fet que a la gran ciutat es passa desapercebut: "no destaques enlloc perquè no et coneix ningú, i això et dóna una seguretat que no tens al teu lloc de naixement, on es fa impossible viure-ho amb plena normalitat com qualsevol parella heterosexual", expressa la Sara, qui explica que a Barcelona besa en públic i agafa de la mà a la seva companya, a diferència del seu poble.
En la mateixa línia s'expressa en Joan, un jove gai de 21 anys de la comarca de la Selva que per circumstàncies d'estudis i laborals, viu a Barcelona des de fa 4 anys, on va experimentar per primera vegada relacions amb homes. Al seu poble, explica, no hi havia homosexuals. Assegura que mai ha tingut inseguretats per agafar de la mà, acariciar o besar en públic una persona del mateix sexe. Darrerament, però, aquesta percepció ha canviat, especialment quan és a Barcelona: "escoltes i veus a les notícies com es repeteixen cada setmana les agressions, això t'afecta, la por que tinc ara a Barcelona no és la mateixa que sento al meu poble, allà sé que si em faig un petó amb un noi al mig de la plaça, com a molt em miraran amb menyspreu i ho comentaran en veu baixa, a Barcelona, en canvi, sento que em poden apallissar, i et fa replantejar moltes coses". En Roger descriu "terror i pena" davant el "creixement de la violència contra el col·lectiu i la impunitat dels agressors". "Abans havia d'afrontar comentaris i mirades, ara he deixat d'expressar-me per por que em trenquin la cara", assegura.
Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia, veu amb "molta preocupació" l'allau d'agressions a la capital catalana i insta els poders públics a "anar més enllà de les condemnes i lamentacions". Afegeix que la violència no depèn només d'un context concret: "no és determinant si ets de Barcelona, de Girona o d'un municipi petit, la violència que patim és estructural, i l'entorn només canvia les circumstàncies que voltegen les persones LGTBI en un moment determinat. Sí que és cert que en un poble amb pocs habitants, aquesta creix i és més visible, però totes les persones del col·lectiu la patim dia a dia en qualsevol punt del territori". Rodríguez, com moltes persones, també es va veure forçat a marxar del seu lloc de residència, l'Hospitalet de Llobregat, i instal·lar-se a Barcelona per viure la seva orientació sexual amb més comoditat.
Crit d'alerta per l'augment dels casos de LGTBIfòbia
El darrer informe públic de l'Observatori contra l'Homofòbia (2020), que recull i analitza les incidències LGTBIfòbiques, constata que a Catalunya es van registrar 189 casos de discriminació per raons LGTBI. L'estudi recull dades des del 2015 i assenyala una tendència a l'alça en els darrers cinc anys, especialment entre el període del 2019-2020, amb un augment del 18,1%. La majoria d'incidències afecten el col·lectiu gai (73,7%), seguit de les dones transsexuals (12,5%) i les lesbianes (11,2%). L'informe també indica els percentatges d'incidències per províncies segons la quantitat d'habitants de cada territori. Així doncs, la província de Barcelona recull el 51% dels casos (133), seguida per Girona (20,1% i 7 casos), Tarragona (18,8% i 7 casos) i Lleida (10,1% i 2 casos).
La distribució territorial de les incidències mostra clares diferències entre zones de Catalunya. Els nuclis del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf concentren la majoria de casos: 86, 14 i 10, respectivament. Fora de les grans àrees urbanes, es comptabilitzen 6 incidències: Cerdanya (1), Garrotxa (1), Baix Empordà (1) i Bages (3), és a dir, només el 3,2% de les incidències registrades a Catalunya el 2020 es van produir en zones allunyades dels grans nuclis urbans de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.
Des de l'Observatori contra l'Homofòbia apunten a dos factors per explicar l'augment de les agressions. Els efectes dels discursos d'odi de l'extrema dreta, que impregnen especialment en àrees urbanes, i com a conseqüència, és on es comptabilitzen el major nombre d'incidències. També, la falta d'inversió pública en polítiques contra la LGTBIfòbia i en el seguiment, acompanyament i reparació de les víctimes. En això també denuncien la desigualtat territorial: "un dels grans problemes és la manca de finançament en les víctimes, i això en el territori està abandonat. Hi ha moltes zones de Catalunya que les víctimes no tenen un lloc per adreçar-se en cas de patir una agressió o una incidència", assenyalen. L'Observatori també exposa les dificultats per desenvolupar la seva tasca d'assessorament, denuncia i formació "a causa de les retallades en el finançament per part de la Generalitat", que en el darrer any, s'ha reduït fins als 7.000 euros anuals. Recorden que és una organització sense ànim de lucre i lamenten que "en tot un any rebem els mateixos diners que el sou mensual d'un alt càrrec del Govern".