21
de juliol
del
2021
Actualitzat
a la
13:30h
L'exconseller d'Interior Ramon Espadaler s'ha indignat aquest dimecres després de l'anunci de Joan Ignasi Elena de traslladar les competències en defensa penal dels advocats dels Mossos al Departament de la Presidència. "Males notícies per al cos de Mossos d'Esquadra"; ha dit Espadaler a través de Twitter. L'exconseller, que actualment és diputat del grup del PSC al Parlament, ha assegurat que els agents necessiten "una defensa especialitzada "perquè assumeixen "riscos diferents" dels de la resta de funcionaris de la Generalitat.
En aquest sentit, ha lamentat que el Govern miri "amb desconfiança" els Mossos i ho ha relacionat amb la comissió d'estudi que impulsen ERC, Junts, la CUP i els comuns sobre el model policial de Catalunya i l'ordre públic. "La CUP mana, el Govern obeeix", ha reblat. La formació anticapitalista ha aplaudit l'anunci d'Elena, que es complementa amb un canvi de criteri pel que fa a les acusacions de la Generalitat contra manifestants, però ha demanat anar més enllà i fer més canvis en les polítiques d'Interior.
Pel que fa als advocats d'Interior, el canvi es farà a través d'un decret d'estructura que es vol aprovar en consell executiu abans de les vacances d'estiu. Afectarà, concretament, l'àrea penal dels serveis jurídics d'Interior, que passarà a integrar-se al gabinet jurídic central que dirigeix Francesc Esteve. Hi estan implicats, doncs, cinc advocats d'Interior que passaran a Presidència. L'executiu de Pere Aragonès vol corregir així l'"anomalia" que suposava que els Mossos tinguessin un cos d'advocats propi, a diferència de la resta de funcionaris públics. "Aquest canvi permet una millor coherència i que des d'un únic espai es pugui defensar un agent dels Mossos, un mestre o un metge", apunta Elena. Això suposa, també, que els agents tindran defensa els set dies a la setmana.
La modificació, que s'havia demanat en anteriors legislatures però no s'ha fet fins ara, ve acompanyada d'un canvi de criteri en les acusacions per part de la Generalitat, que ja s'ha vist en els últims dies. Els advocats de l'administració només es personaran en cas que hi hagi un funcionari -en aquest cas, un mosso- que hagi patit lesions acreditades en l'exercici de les seves funcions. Es volen evitar així acusacions de la Generalitat pels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, en què el bé jurídic protegit no és el funcionari i que donava lloc a peticions de presó elevades, sovint contra activistes o manifestants.
En aquest sentit, ha lamentat que el Govern miri "amb desconfiança" els Mossos i ho ha relacionat amb la comissió d'estudi que impulsen ERC, Junts, la CUP i els comuns sobre el model policial de Catalunya i l'ordre públic. "La CUP mana, el Govern obeeix", ha reblat. La formació anticapitalista ha aplaudit l'anunci d'Elena, que es complementa amb un canvi de criteri pel que fa a les acusacions de la Generalitat contra manifestants, però ha demanat anar més enllà i fer més canvis en les polítiques d'Interior.
Pel que fa als advocats d'Interior, el canvi es farà a través d'un decret d'estructura que es vol aprovar en consell executiu abans de les vacances d'estiu. Afectarà, concretament, l'àrea penal dels serveis jurídics d'Interior, que passarà a integrar-se al gabinet jurídic central que dirigeix Francesc Esteve. Hi estan implicats, doncs, cinc advocats d'Interior que passaran a Presidència. L'executiu de Pere Aragonès vol corregir així l'"anomalia" que suposava que els Mossos tinguessin un cos d'advocats propi, a diferència de la resta de funcionaris públics. "Aquest canvi permet una millor coherència i que des d'un únic espai es pugui defensar un agent dels Mossos, un mestre o un metge", apunta Elena. Això suposa, també, que els agents tindran defensa els set dies a la setmana.
La modificació, que s'havia demanat en anteriors legislatures però no s'ha fet fins ara, ve acompanyada d'un canvi de criteri en les acusacions per part de la Generalitat, que ja s'ha vist en els últims dies. Els advocats de l'administració només es personaran en cas que hi hagi un funcionari -en aquest cas, un mosso- que hagi patit lesions acreditades en l'exercici de les seves funcions. Es volen evitar així acusacions de la Generalitat pels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, en què el bé jurídic protegit no és el funcionari i que donava lloc a peticions de presó elevades, sovint contra activistes o manifestants.