Coronavirus

Per què ens ha sorprès la cinquena onada de la Covid?

Els experts Anna Vilella, Àlex Arenas i Enric Álvarez assenyalen a NacióDigital els diversos factors que han provocat que la pandèmia es descontroli una vegada més a Catalunya

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 24 de juliol de 2021 a les 09:00 |
Agents desallotjant els carrers de Sabadell pel toc de queda. | Juanma Peláez
Per què ha tornat a passar? Com pot ser que després d'un any i mig de pandèmia ens hagi tornat a sorprendre una onada de la Covid-19? Aquestes preguntes han estat recurrents després de veure com, en qüestió de setmanes, Catalunya ha passat d'anar cada dia a millor, amb menys pacients als hospitals i les UCI, i amb menys morts, a situar-se com un dels punts negres d'Europa i haver de recuperar restriccions que s'havien deixat enrere, com ara el toc de queda, que ja s'ha prorrogat i encara s'allargarà durant l'agost. Malgrat que les dades sembla que comencen a millorar tímidament, la situació encara és delicada i costarà setmanes redreçar-la. La cinquena onada ha impactat de ple i amb unes velocitats de creixement que no s'havien vist fins ara.

Per què ha passat? Com és que no ho hem vist a venir? Experts consultats per NacióDigital assenyalen una combinació de diversos factors. Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic; Àlex Arenas, doctor en Física per la URV; i Enric Álvarez, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) apunten que el relaxament de mesures i la reobertura de l'oci, combinat amb un increment de la socialització d'aquells grups de gent no vacunada i la irrupció de la variant Delta, molt més contagiosa, van desembocar en una explosió de contagis per Sant Joan. Malgrat la bona marxa de l'estratègia de vacunació, l'increment de casos ha desbordat l'atenció primària, ja té impacte als hospitals i ha afectat, també, població vulnerable. 


La desescalada i l'entrada de la Delta


"Ens vam relaxar massa, malgrat que la majoria d'experts demanàvem prudència", lamenta Vilella. L'estat d'alarma va acabar el 9 de maig i així van decaure també les restriccions més dures, com el toc de queda. A partir d'aleshores es van anar aixecant algunes mesures. Les dades eren bones, la vacunació avançava i s'havia contingut l'avenç de la variant Alpha. "Quan es planteja la desescalada teníem dades molt bones de control d'aquesta variant", apunta Arenas. L'error, diu, va ser començar a obrir quan la situació ja havia canviat i la variant Delta ja es notava a Catalunya. "La desescalada es va fer pensant fonamentalment en la variant Alpha, no en la Delta", afirma. "Potser vam pecar una mica d'il·lusos amb la variant Delta i no la vam valorar prou bé", afegeix Vilella.


El Departament de Salut tenia sobre la taula un escenari que contemplava un repunt de contagis que es podria controlar a mitjans de juliol. Això no es va complir i la setmana passada es van reactivar algunes restriccions que s'havien deixat enrere. Arenas és crític amb com s'ha fet la desescalada i assenyala que no hi va haver prou controls. "Si hi ha la Delta i població no vacunada, i hi afegeixes oci nocturn sense test, activitats multitudinàries, entrada de turisme... Explota. S'hauria d'haver fet més cas al que vèiem en altres països", diu. La nova variant va entrar a Catalunya -és la responsable de la gran majoria dels contagis i allunya la immunitat de grup fins al 90% de la població vacunada- i es va escampar. Preveure l'explosió era difícil. "A Catalunya es va créixer molt més que en països en situacions similars", assenyala Álvarez.


Socialització de grups no vacunats en entorns de risc


Per què es produeix una explosió per Sant Joan? De nou, hi ha diversos factors a tenir en compte. Bàsicament, perquè hi ha un increment de la interacció social entre persones que no han estat vacunades. Les persones d'entre 16 i 29 anys han estat les últimes en accedir a la vacunació, perquè també són les menys vulnerables la virus tot i que també el poden agafar i patir conseqüències greus. Aquest col·lectiu és també el que més ha participat d'aquesta socialització en entorns de risc i sense mesures de protecció. Viatges de final de curs, discoteques, festes... Tot plegat ha provocat aquest augment de contagis, amb una incidència molt alta entre la gent jove. "Les persones que més interactuen són el gruix de la població que no ha rebut les vacunes, és el marc perfecte per al virus", apunta Vilella.

En una pandèmia com la de la Covid, és normal que quan es relaxen les restriccions els contagis augmentin. Això estava previst. "Abans de Sant Joan ja creixien els casos seguint els paràmetres habituals, però a partir de la revetlla es produeix molta socialització i barreja de grups en entorns de risc, també per final de curs, i això fa pujar molt els casos", explica Álvarez. L'explosió arriba per Sant Joan, quan es produeix la "tempesta perfecta". Calia haver mantingut les restriccions durant més temps? És una pregunta difícil: Álvarez sosté que, pensant exclusivament en termes epidemiològics, sí; però recorda també que les autoritats sanitàries han de tenir en compte molts altres factors molt importants. A més, en un primer moment, quan els casos comencen a pujar, la pressió hospitalària era baixa i la mortalitat també gràcies a la vacunació.

Retard en les mesures per frenar la corba


L'oci nocturn es va tornar a tancar el 6 de juliol, però les mesures fortes -el tancament de tota l'activitat a partir de les 00.30h, la limitació de reunions a un màxim de deu persones o el toc de queda a la 1h- van arribar més tard. Hi ha hagut retard a l'hora de prendre mesures per frenar la corba? De nou, pregunta de difícil resposta. "Quan veus que pugen els casos però no la mortalitat ni tampoc els ingressos, és més difícil prendre mesures", apunta Álvarez, mentre que Arenas assenyala que la resposta va anar "3 o 4 dies tard", especialment arran de la complicació administrativa que suposa adoptar restriccions d'aquestes característiques. Vilella considera que "tothom ha anat tard". "Potser perquè no teníem tot preparat per donar una resposta més ràpida", sosté.

En tot cas, la cinquena onada sembla que comença a remetre. Ho explicava dijous el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que aquests últims dies ha fet autocrítica. La situació encara és dolenta, però el ritme de contagis comença a frenar-se. Com que les dades són molt altes -s'han arribat a registrar fins a 9.000 contagis en un sol dia- costarà setmanes rebaixar-les. Els epidemiòlegs recepten més controls i restriccions per acabar de controlar la situació, i el Govern preveu allargar el toc de queda durant l'agost. Arenas reclama "prudència" i no aixecar restriccions fins que la situació estigui totalment controlada. Catalunya ha patit una tempesta perfecta, però un any i mig després de l'inici de la pandèmia, una onada de la Covid -alguns experts assenyalen que podria ser l'última- ens ha tornat a sorprendre.

Altres notícies que et poden interessar




​ 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació