27
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
11:35h
L'agost del 1936, Berlín es va vestir de gala per acollir els Jocs Olímpics. Una celebració esportiva que el COI havia elegit abans de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el gener del 1933. Després que el nou canceller alemany imposés una dictadura amb un innegable segell racista, es va desfermar una forta onada de protesta en molts països. La campanya va fer trontollar els Jocs berlinesos, però el Comitè Olímpic Internacional (COI) es va mantenir inflexible.
Un dels comitès olímpics que va ser més actiu en contra del boicot va ser el nord-americà, on Avery Brundage ja regnava amb mà de ferro. Anys després, seria president del COI i esdevindria l'exponent d'un cinisme realment olímpic. Per Brundage, no hi havia valors ètics que valguessin quan es tractava d'assolir uns Jocs exitosos.
Barcelona va organitzar l'Olimpíada Popular com a alternativa als Jocs berlinesos. No s'acabaria celebrant perquè unes hores abans de la inauguració, prevista per al 19 de juliol, esclatava la Guerra Civil. A la capital alemanya ja s'estaven fent els darrers retocs d'una Olimpíada que es faria sota la bandera nazi. Els Jocs van esdevenir una aposta del règim per mostrar el seu triomf i el retorn d'Alemanya al podi de les potències mundials.
Però les coses no li sortirien del tot bé al dictador alemany. El gran vencedor dels Jocs del 1936 va ser un ciutadà nord-americà negre, Jesse Owens, que va aconseguir quatre medalles d'or en salt de longitud (100 metres, salt més llarg, 200 metres plans i 4x100). Les victòries d'Owens es van convertir en el gran maldecap de Hitler, que, delatant la seva profunda estupidesa, contemplava els triomfs d'Owens com una afrenta i que va arribar a abandonar la tribuna en alguna ocasió.
Owens era fill d'una família pobre del sud dels Estats Units. Els seus pares van optar per fugir més cap al nord per buscar fortuna i es van obrir pas a Ohio, on molt aviat el jove va mostrar les seves aptituds en l'esport, que van ser aprofitades per qui seria un dels seus entrenadors, Charles Riley.
Però els Jocs van mostrar moltes més estampes que van ser vistes pel règim nazi com un insult, malgrat que Alemanya va recollir 89 medalles en total. Una escena va ser l'abraçada que es van fer Owens i Luz Long, un atleta alemany mimat per les autoritats alemanyes i que va ser presentat com un model de la força ària. Tots dos van establir una amistat que duraria fins a la mort de l'atleta alemany en la Segona Guerra Mundial.
Molts atletes jueus que es volien classificar per competir als Jocs van ser eliminats en les proves prèvies d'una manera escandalosa. Alguns eren esportistes reconeguts, com Franz Orgler, que poc després fugiria a Suècia. Però una dona alemanya, establerta als Estats Units, va ser admesa en la delegació d'esgrimistes tot i la seva condició jueva. Hi van influir les pressions del COI i el fet que, de mare cristiana, va ser considerada "només" mig jueva. Helene Mayer va guanyar la medalla de plata, va fer la salutació nazi des del podi i fou saludada per Hitler. Poc després tornaria als EUA.
Històries d'uns Jocs increïbles, en un context polític molt difícil. Jesse Owens va rebre una carta de felicitació de Hitler i fins i tot es van saludar breument. Es dona el cas que l'atleta no va ser rebut pel president nord-americà, Franklin Roosevelt. Era un progressista dins del ventall polític del seu país, però dirigia un Partit Demòcrata amb forta base al sud i feia campanya per la reelecció. Roosevelt no va voler mostrar-se gaire en públic per no perdre el vot conservador blanc.
Un dels comitès olímpics que va ser més actiu en contra del boicot va ser el nord-americà, on Avery Brundage ja regnava amb mà de ferro. Anys després, seria president del COI i esdevindria l'exponent d'un cinisme realment olímpic. Per Brundage, no hi havia valors ètics que valguessin quan es tractava d'assolir uns Jocs exitosos.
Barcelona va organitzar l'Olimpíada Popular com a alternativa als Jocs berlinesos. No s'acabaria celebrant perquè unes hores abans de la inauguració, prevista per al 19 de juliol, esclatava la Guerra Civil. A la capital alemanya ja s'estaven fent els darrers retocs d'una Olimpíada que es faria sota la bandera nazi. Els Jocs van esdevenir una aposta del règim per mostrar el seu triomf i el retorn d'Alemanya al podi de les potències mundials.
Però les coses no li sortirien del tot bé al dictador alemany. El gran vencedor dels Jocs del 1936 va ser un ciutadà nord-americà negre, Jesse Owens, que va aconseguir quatre medalles d'or en salt de longitud (100 metres, salt més llarg, 200 metres plans i 4x100). Les victòries d'Owens es van convertir en el gran maldecap de Hitler, que, delatant la seva profunda estupidesa, contemplava els triomfs d'Owens com una afrenta i que va arribar a abandonar la tribuna en alguna ocasió.
Owens era fill d'una família pobre del sud dels Estats Units. Els seus pares van optar per fugir més cap al nord per buscar fortuna i es van obrir pas a Ohio, on molt aviat el jove va mostrar les seves aptituds en l'esport, que van ser aprofitades per qui seria un dels seus entrenadors, Charles Riley.
Però els Jocs van mostrar moltes més estampes que van ser vistes pel règim nazi com un insult, malgrat que Alemanya va recollir 89 medalles en total. Una escena va ser l'abraçada que es van fer Owens i Luz Long, un atleta alemany mimat per les autoritats alemanyes i que va ser presentat com un model de la força ària. Tots dos van establir una amistat que duraria fins a la mort de l'atleta alemany en la Segona Guerra Mundial.
Molts atletes jueus que es volien classificar per competir als Jocs van ser eliminats en les proves prèvies d'una manera escandalosa. Alguns eren esportistes reconeguts, com Franz Orgler, que poc després fugiria a Suècia. Però una dona alemanya, establerta als Estats Units, va ser admesa en la delegació d'esgrimistes tot i la seva condició jueva. Hi van influir les pressions del COI i el fet que, de mare cristiana, va ser considerada "només" mig jueva. Helene Mayer va guanyar la medalla de plata, va fer la salutació nazi des del podi i fou saludada per Hitler. Poc després tornaria als EUA.
Històries d'uns Jocs increïbles, en un context polític molt difícil. Jesse Owens va rebre una carta de felicitació de Hitler i fins i tot es van saludar breument. Es dona el cas que l'atleta no va ser rebut pel president nord-americà, Franklin Roosevelt. Era un progressista dins del ventall polític del seu país, però dirigia un Partit Demòcrata amb forta base al sud i feia campanya per la reelecció. Roosevelt no va voler mostrar-se gaire en públic per no perdre el vot conservador blanc.