El despertador: 21 de juliol

Contradicció i èxit policial

Als partits els toca prioritzar el respecte als drets fonamentals dels ciutadans, i als agents centrar-se en la faceta de servidors públics. Avui també són notícia els diners (ni dels bancs ni de l'ICF) pel Tribunal de Comptes, el bon moment del sector editorial, Gènova, les Milícies Antifeixistes i Josep Suñol

per Ferran Casas, 21 de juliol de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

A El Despertador d'ahir escrivia sobre les receptes dels epidemiòlegs i la necessitat que no tot es deixés en mans del personal sanitari o del civisme dels ciutadans. Deia que calia acció governamental. L'executiu va aprovar allargar el toc de queda i va ampliar el confinament nocturn. El temps ens dirà si calien o no accions encara més contundents en la línia del que reclamen els experts. Però amb l'acció de govern és evident també que no sempre n'hi ha prou. La incapacitat de l'executiu català, malgrat el mecanisme que havia ideat, per fer front al pagament de les multes de 5,4 milions del Tribunal de Comptes per l'acció exterior n'és una prova. El conseller Jaume Giró va explicar que cap entitat bancària de les que operen a Catalunya ha volgut avalar, ell no vol que corrin riscos els funcionaris de l'Institut Català de Finances, i avui hauran d'avalar la Caixa de Solidaritat, els afectats amb el seu patrimoni o els partits. Giró i Pere Aragonès esperen que, quan el Consell de Garanties Estatutàries doni llum verda al fons de garantia de 10 milions ideat per Economia i Presidència, l'actitud dels bancs canviï. Em temo, però, que no s'estovarà fins que el govern espanyol confirmi que no ho impugnarà als tribunals.

Un dels espais on el Govern té capacitat d'incidència, malgrat que no competències plenes, especialment després de l'aplicació del 155, és el de la seguretat. I és un dels assumptes que més ha desgastat i posat en contradicció l'acció de govern els darrers anys. Els Mossos han actuat amb contundència contra independentistes que protestaven, els serveis jurídics del departament han demanat presó per activistes (és possible que avui hi hagi novetats després que fa uns dies ja s'anunciés que només es personaran si hi ha lesions acreditades dels agents), i com a policia judicial els agents han hagut d'actuar en alguns desnonaments.

La situació incomoda molt a sectors de Junts, a ERC i a la CUP. Els dos partits d'esquerres van acordar en el pacte per investir Aragonès que el Parlament crearia una comissió per replantejar el model de seguretat català. És evident que cal resoldre assumptes com les personacions o com s'actua en els desnonaments (serà complicat entendre's amb el poder judicial), però també és necessari establir mecanismes de control més contundents i transparents al cos -singularment en les unitats dels antiavalots- i definir quines armes han d'utilitzar els agents. El ple de la cambra votarà avui una iniciativa d'ERC, Junts, CUP i comuns per constituir-la. És ben necessària.     

El conseller Joan Ignasi Elena vol aplicar el programa i els compromisos d'ERC i posar al dia el cos. No només en temes com les polítiques de gènere, també en l'aposta per la mediació i el respecte escrupolós als drets. És evident que Elena haurà de valdre's del seu tarannà dialogant i experiència política per vèncer les reticències internes i també externes. Posar al dia el model implicarà renúncies i assumir contradiccions. Tot serà, però, més fàcil si els partits prioritzen el respecte als drets fonamentals dels ciutadans sense càlculs electoralistes, i els agents i els seus representants se centren en la seva faceta de servidors públics. Tan obvi i tan difícil a vegades. 
 

Avui no et perdis

» Brimo, foam i més control: el model policial, a debat; per Bernat Surroca.

» Aragonès confia a desbloquejar el suport dels bancs a les fiances del Tribunal de Comptes; per Oriol March.

» PSOE, PP i Vox s'uneixen per evitar que el Congrés investigui el Tribunal de Comptes; per Jordi Velert.

» La Comissió Europea veu amb «satisfacció» que el cas català s'estigui «canalitzant».

» Entre la tomba de Primo de Rivera i l'ombra dels jutges: cinc claus de la nova llei de Memòria; per Pep Martí.

» Fil directe: «La mala memòria»; per Joan Serra Carné.

» La pandèmia empitjora la salut del 52% dels treballadors; per Joan Obiols.

» ​Avui ja es poden comprar tests d'antígens a les farmàcies sense recepta; per Irene Montagut.

» El TC, trencat per l'estat d'alarma: què diuen els magistrats discrepants?; per Bernat Surroca.

» La PAH reclama a la Moncloa una pròrroga de la moratòria per evitar un «tsunami» de desnonaments; per Andreu Merino.

» Opinió: «No, tenir sexe no és un dret»; per Alba Carreres.
 

 El passadís

El Grup 62, vinculat al grup Planeta, va presentar ahir el seu catàleg de tardor i va fer balanç de les vendes del primer semestre del 2021. El sector editorial ha experimentat un salt important. Si el grup ha vist créixer les vendes un 9%, el món editorial català ha incrementat les vendes entre un 4% i un 6% respecte del 2019. El sector no amaga aquests dies la seva sorpresa per uns números molt positius. Un dels editors comentava que el seu grup ha crescut però també el sector en el seu conjunt, que després d'un bon 2019 esperava una reculada. El món editorial va viure amb angoixa la pandèmia, però el públic ha respost molt bé. Ara contemplen amb certs nervis un esdevenidor ple d'interrogants. 

Vist i llegit

Aquests dies es compleixen 20 anys de la contracimera que el moviment antiglobalització va organitzar a Gènova com a resposta a la trobada del G-8. Els aldarulls i enfrontaments amb la policia van provocar el dia 20 de juliol la mort del jove Carlo Giuliani. I tal dia com avui la policia assaltava l'escola Díaz, on s'allotjaven assistents i mitjans de comunicació. Un dels que hi era és el periodista colomenc Jesús Rodríguez, editor de la Directa. Sergi Moyano l'entrevista a Media.cat, l'observatori crític dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Rodríguez explica com els fets de Gènova van agreujar els riscos que pateixen molts periodistes fent la seva feina. La relació amb els periodistes en contextos de tensió també haurà de ser un dels temes que s'abordin a la comissió sobre el model policial al Parlament. "En els últims quinze anys la tendència ha estat d'empitjorament, s'ha endurit el control de l'espai públic i això ha afectat també la llibertat de premsa", afirma Rodríguez. Els fets li donen la raó.

 L'efemèride

Divendres a la nit s'inauguren els jocs de Tòquio i tal dia com avui de 1936 se suspenia l'Olimpíada Popular per l'esclat de la Guerra Civil. I també el 21 de juliol de 1936, i pel mateix motiu, el president de la Generalitat, Lluís Companys, creava el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que a la pràctica va governar el país, que estava en plena revolució, tot l'estiu. El Comitè organitzava la política de defensa i hi havia un predomini dels anarquistes, a més d'estar-hi representada ERC, la UGT, el POUM, el PSUC, els rabassaires i Acció Catalana. El Comitè va organitzar les columnes que van sortir cap al front d'Aragó i es va dissoldre a la tardor, unificant els comandaments sota l'exèrcit republicà i deixant el poder polític en mans de la Generalitat. L'ordre públic no es va poder mantenir i durant aquelles setmanes es van assassinar la majoria de religiosos i militants de dreta que van caure a la rereguarda. En aquest vídeo es poden veure els testimonis d'alguns dels membres del Comitè.

 L'aniversari

I seguint amb aquells anys convulsos, el 21 de juliol de l'any 1898 va néixer l'empresari Josep Suñol, que és conegut sobretot per la seva faceta com a president del Barça. De fet, quan n'era les tropes franquistes el van afusellar l'agost del 1936 a la serra del Guadarrama. A més del Barça, va presidir la Federació Catalana de Futbol i el Reial Automòbil Club de Catalunya i va fer d'editor de premsa. Era propietari del diari La Rambla, que va fer cèlebre el lema Esport i ciutadania. El diari tenia la redacció a Canaletes i, en una pissarra de la seva façana, s'hi anotaven els resultats del Barça: allà va començar la tradició de celebrar-ne els èxits davant la popular font. Era un diari progressista i nacionalista, i aquestes eren també les idees de Suñol, que era un dels principals dirigents d'ERC i en va ser diputat al Congrés el 1931, el 1933 i el 1936. Va costar anys de reivindicació de molts socis que el Barça reconegués Suñol com cal. Fruit de la seva rehabilitació es va fer també aquest documental dedicat a una de les figures que va dur Catalunya a una modernitat que el franquisme va estroncar.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació