Tribunals

L'ANC denuncia l'ús d'una llei franquista contra les manifestacions en campanya electoral

Durant la campanya del 14-F la Junta Electoral va prohibir 15 actes en suport als presos i represaliats

per Pere Mercader, Barcelona, Catalunya | 20 de juliol de 2021 a les 19:01 |
Els advocats de l'ANC Joaquim Fibla, Jordina Sonet, Pep Cruanyes i Patrícia Sierra. | ACN
Un grup de juristes de l'ANC capitanejat per Jordina Sonet, membre de Juristes per la República, acusen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de desestimar els seus recursos contra les prohibicions de manifestacions durant la campanya del 14-F basant-se en una llei franquista. L’equip d’advocats ha assegurat, aquest dimarts a la tarda a la seu de l’Assemblea, que alguns magistrats del TSJC han mostrat la seva "animadversió política" prohibint les mobilitzacions.

Durant la darrera campanya electoral catalana la Junta Electoral va prohibir 15 actes en suport als presos i represaliats. En la majoria dels actes, les prohibicions es van fonamentar en el teòric "contingut indirectament electoral" i, en tres casos, en la manca de comunicació de la manifestació en els deu dies preceptius, utilitzant la llei franquista del dret de reunió del 1976, que va ser derogada amb la llei orgànica de 1983.


L’advocat Pep Cruanyes assenyala la "tremenda divisió" entre els magistrats de la sala sobre la interpretació del dret de manifestació. Dos magistrats plantegen la impossibilitat de prohibir una manifestació per qualsevol "motiu indirecte" relacionat amb el seu caràcter electoral, ja que la Junta Electoral explicita que "són actes que indirectament deriven en reunions de suport electoral", recorda Cruanyes.

Sonet argumenta, en contra de la decisió judicial, que dins de les 48 hores des de la notificació dels actes es van presentar els recursos contenciosos administratius al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) utilitzant "un procediment especial i urgent per defensar el dret de reunió". El TSJC no va convocar les parts a la vista preceptiva i va allargar el procediment amb "diversos entrebancs" fins al mes de maig, afegeix l’advocada.


En set casos, el TSJC ha donat la raó a l'Assemblea, tot i que amb el vot particular en contra de José Manuel de Soler Bigas, president de la sala. En els altres vuit casos, cinc han tingut vots particulars a favor de l'ANC, però tres han estat per unanimitat. De moment els advocats han demanat aclariments en 14 de les sentències i estudien presentar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en nou casos, abans d'anar, si és necessari, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

L'Assemblea també s'ha queixat que nou de les sentències han estat notificades en castellà, tot i que la formació va demanar que es redactessin en català. Igualment, al·lega que el procediment judicial hauria d'haver seguit la via urgent reservada a la protecció dels drets fonamentals com el de reunió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació