Històries olímpiques (14/17)

Barcelona 1992: enmig de la desintegració de la Unió Soviètica

Els tempos de la dissolució van fer que les antigues repúbliques soviètiques haguessin de competir sota la bandera d'un país fictici

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 5 d'agost de 2021 a les 10:30 |
L'Equip Unificat a la ceremònia d'inauguració de Barcelona 1992. | Olympics
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van ser molt especials. Sobretot perquè van ser els primers i fins al dia d'avui els únics celebrats a Catalunya. Però també van ser únics per l'excepcionalitat històrica del moment: la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), i per conseqüència, la fi de la Guerra Freda amb la victòria i la consolidació dels Estats Units com la gran potència mundial.

El 25 de desembre de 1991, quan exactament faltaven vuit mesos perquè donés inici la competició a la capital catalana, el llavors president de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, compareixia davant les televisions de tot el món per anunciar la seva dimissió, que de facto implicava la dissolució de l'estat socialista més gran de la història i d'una de les grans potències del segle XX.


Com a potència mundial, l'URSS també va ser líder en l'àmbit esportiu, i especialment en el dels Jocs Olímpics. Així doncs, els nou certàmens en què van participar esportistes soviètics van suposar un total de 1010 medalles -395 ors, 319 plates i 296 bronzes-. De fet, avui dia l'extint país manté la segona posició en el medaller històric, només per sota dels Estats Units, i encara amb un marge d'aproximadament 150 medalles respecte del tercer classificat, el Regne Unit.

I sense l'URSS, la gran incògnita era saber a qui representarien els milers d'esportistes que feia anys que es preparaven per a la cita olímpica a Barcelona. Els comitès nacionals de les antigues repúbliques soviètiques no estaven afiliats al Comitè Olímpic Internacional (COI), i de fet, molts d'ells no estaven ni constituïts. Per solucionar-ho, es va crear l'Equip Unificat Olímpic.


494 esportistes d'Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan van competir sota una bandera blanca amb les cinc anelles del logo dels Jocs Olímpics al davant. Quan un dels atletes s'erigia en el primer lloc del podi, en comptes de l'himne del seu país sonava l'himne olímpic.

L'ús d'aquesta fórmula no va passar gens desapercebuda durant la competició. De fet, aquest país fictici que agrupava diversos països reals va ser el primer en el medaller de Barcelona 1992. En total, van ser 112 guardons que es van repartir en 45 ors, 38 plates i 29 bronzes, i van superar als Estats Units només per quatre medalles. Els estatunidencs van vèncer la Guerra Freda a l'URSS, però no van fer-la desaparèixer esportivament.


Els Jocs de Tòquio són finalment una realitat, després que la pandèmia obligués a ajornar la XXXII edició de les Olimpíades. El Japó acollirà fins al 8 d'agost un encontre esportiu que s'ha vist trasbalsat fins al darrer moment per l'impacte de la Covid. L'augment de casos de contagi ha obligat a declarar l'entorn de Tòquio com a zona d'emergència i a decidir que no hi hagi espectadors en les instal·lacions centrals.

Els esdeveniments excepcionals no han estat tan estranys en la vida dels Jocs Olímpics. Des de la primera Olimpíada de l'era moderna, celebrada a Atenes el 1896, els Jocs han travessat la història del món i han reflectit les grans transformacions produïdes en els darrers 130 anys. Les tensions internacionals, la pugna entre blocs, dues guerres mundials, la guerra freda, les invasions i el combat pels drets humans, de la comunitat negra a la lluita per la igualtat, han irromput en els Jocs, que han estat un escenari de la realitat mundial.

A NacióDigital hem triat disset episodis, un per cada dia dels Jocs, que són bocins de la història recent. Els podeu recuperar aquí –anirant apareixent els 17 a mesura que es publiquin-.
















 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació