Històries olímpiques (13/17)

Seül 1988: els Jocs Olímpics que pretenien la despolitització

El conflicte entre el nord i el sud de Corea no va ser suficient per a un tercer boicot consecutiu, però tampoc va evitar el component bèl·lic de l'esdeveniment

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 4 d'agost de 2021 a les 11:40 |
Inauguració dels Jocs Olímpics de Seül 1984. | Olympics
Els Jocs Olímpics de Corea 1988 han passat a la història com els últims de la Guerra Freda. La Guerra de Corea, que havia separat el Nord comunista i el Sud capitalista, només feia 35 anys que havia acabat amb un alto el foc, però sense posar fi al conflicte. Les tensions segueixen vives i les ferides no estan gens a prop de tancar-se. Ho demostra, de fet, la no participació de Corea del Nord a Tòquio 2020 justificada oficialment pel coronavirus. No es tracta només d'una separació territorial, sinó d'una divisió entre dues ideologies i dos mons contraposats.

Corea del Sud va haver d'afrontar una gran transformació per poder acollir l'esdeveniment. Als anys vuitanta, el país encara tenia un model dictatorial tutelat en part pels Estats Units. Les pressions internacionals, especialment per part del Comitè Olímpic Internacional (COI), van forçar al país a convocar les primeres eleccions democràtiques. Seül seria el centre d'atenció mundial durant dues setmanes i no es podia impulsar el país sense presentar-se com una democràcia.


Un dels objectius per part dels organitzadors era despolititzar l'esdeveniment. Els precedents eren dos boicots entre els Estats Units i l'URSS que havien restat protagonisme a l'àmbit purament esportiu. Això es va evitar en gran part, però no completament, sobretot per l'absència del veí, de Corea del Nord. Aquest cop el boicot no va ser tan efectiu com en les edicions anteriors, i només s'hi van sumar Cuba, Etiòpia, Nicaragua i les illes Seychelles.

Ara bé, no tot va sortir com es pretenia. El conflicte coreà és l'únic en el marc de la Guerra Freda en què els exèrcits estatunidencs, xinesos i soviètics van tenir enfrontaments directes, i llavors encara estava ben viu. Hi ha un fet uns mesos abans de l'esdeveniment que marca un abans i un després en la despolitització cercada: l'atemptat contra un avió de la companyia sud-coreana, Korean Airlines.


El 29 de novembre de 1987, el vol 858 Korean Air, que havia d'anar de Bagdad fins a Seül, explotava enmig del mar d'Andaman, proper a l'Índia i Myanmar. Kim Seung-Il i Kim Hyon-Hui van abandonar el vol en la primera escala, a Abu Dhabi, però van deixar dins el vehicle una ràdio bomba i una botella que contenia un líquid explosiu. No hi va haver cap supervivent entre els 104 passatgers i els 11 membres de la tripulació.

Els dos terroristes van ser detinguts a Bahrain per portar una identificació falsa, però ràpidament se'ls va lligar amb l'atemptat. Durant els interrogatoris, Seung-Il va demanar fumar, però la cigarreta contenia verí i va morir. Hyon-Hui feia el mateix quan un policia va evitar-ho. Va ser ella qui va confessar la col·laboració amb el govern nord-coreà, mentre que el país va acusar-la d'actuar amb Corea del Sud. Hyon-Hui va ser condemnada, però indultada, i avui dia viu sota una nova identitat. La incògnita sempre serà si treballava per Corea del Nord o si va cedir davant Corea del Sud per salvar la vida.


Davant la gravetat dels fets, el bloc soviètic liderat per l'URSS i per l'Alemanya Oriental va confirmar la seva participació en els Jocs Olímpics. Aquell atac terrorista que pretenia aturar la celebració de l'esdeveniment, irònicament, va ser la confirmació de la fi dels boicots generalitzats als Jocs Olímpics.

Els Jocs de Tòquio són finalment una realitat, després que la pandèmia obligués a ajornar la XXXII edició de les Olimpíades. El Japó acollirà fins al 8 d'agost un encontre esportiu que s'ha vist trasbalsat fins al darrer moment per l'impacte de la Covid. L'augment de casos de contagi ha obligat a declarar l'entorn de Tòquio com a zona d'emergència i a decidir que no hi hagi espectadors en les instal·lacions centrals.

Els esdeveniments excepcionals no han estat tan estranys en la vida dels Jocs Olímpics. Des de la primera Olimpíada de l'era moderna, celebrada a Atenes el 1896, els Jocs han travessat la història del món i han reflectit les grans transformacions produïdes en els darrers 130 anys. Les tensions internacionals, la pugna entre blocs, dues guerres mundials, la guerra freda, les invasions i el combat pels drets humans, de la comunitat negra a la lluita per la igualtat, han irromput en els Jocs, que han estat un escenari de la realitat mundial.

A NacióDigital hem triat disset episodis, un per cada dia dels Jocs, que són bocins de la història recent. Els podeu recuperar aquí –anirant apareixent els 17 a mesura que es publiquin-.
















 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació