03
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
12:14h
Del boicot americà a Moscou 1980 al boicot soviètic a Los Angeles 1984. La ironia del destí -i les decisions del Comitè Olímpic Internacional (COI)- va voler que en plena Guerra Freda dos Jocs Olímpics succeïssin consecutivament en les dues grans potències mundials del moment. Més d'una trentena de països es van negar a assistir a l'esdeveniment a la capital de Rússia, i ara, era el torn de la revenja soviètica.
En un inici, els països que conformaven el bloc de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) havien negat un boicot si l'esdeveniment se celebrava als Estats Units, però tot es va quedar en paraules. Així doncs, els únics països soviètics que finalment van assistir als Jocs van ser Xina, Iugoslàvia i Romania.
Les absències van ser notòries, ja que el 58% de les medalles que es van obtenir a Mont-real 1976 van ser de països que no van participar a Los Angeles. L'URSS va justificar la negativa a participar en la competició al·legant la invasió de l'illa de Granada per parts dels Estats Units. Els estatunidencs havien al·legat també una invasió, la soviètica d'Afganistan, per no participar a Moscou.
Darrere del "no" de l'URSS s'hi van unir Bulgària, Alemanya Oriental, Mongòlia, Vietnam, Laos, Txecoslovàquia, Afganistan, Hongria, Polònia, Cuba, Iemen del Sud, Corea del Nord, Etiòpia i Angola. Alguns dels arguments que van donar aquests països van ser que els seus esportistes estaven "en perill" o que els Estats Units volien "pertorbar" els Jocs.
Més enllà del bloc soviètic, altres països també van renunciar a participar en l'esdeveniment per motius polítics. Iran, de fet, va ser el primer país a renunciar oficialment, en denúncia de la "interferència dels Estats Units a l'Orient Mitjà". Líbia tampoc va assistir-hi després que es prohibís l'entrada de periodistes del país als Estats Units. Albània tampoc va participar-hi per altres motius deslligats del bloc soviètic.
Tots aquests països no van quedar-se sense Jocs Olímpics, i van optar per construir una competició alternativa: els Jocs de l'Amistat. L'esdeveniment va ser descentralitzat, ja que es va disputar en nou països diferents, i sota el lema "Esport, Amistat i Pau". En total hi van participar més de 2.300 esportistes d'un total de 48 països. Molt lluny, això sí, dels més de 6800 atletes de 140 països que van participar en els Jocs "oficials" de Los Angeles. Així doncs, el boicot va ser parcial, però el bloc soviètic va ser capaç de construir l'alternativa.
En un inici, els països que conformaven el bloc de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) havien negat un boicot si l'esdeveniment se celebrava als Estats Units, però tot es va quedar en paraules. Així doncs, els únics països soviètics que finalment van assistir als Jocs van ser Xina, Iugoslàvia i Romania.
Les absències van ser notòries, ja que el 58% de les medalles que es van obtenir a Mont-real 1976 van ser de països que no van participar a Los Angeles. L'URSS va justificar la negativa a participar en la competició al·legant la invasió de l'illa de Granada per parts dels Estats Units. Els estatunidencs havien al·legat també una invasió, la soviètica d'Afganistan, per no participar a Moscou.
Darrere del "no" de l'URSS s'hi van unir Bulgària, Alemanya Oriental, Mongòlia, Vietnam, Laos, Txecoslovàquia, Afganistan, Hongria, Polònia, Cuba, Iemen del Sud, Corea del Nord, Etiòpia i Angola. Alguns dels arguments que van donar aquests països van ser que els seus esportistes estaven "en perill" o que els Estats Units volien "pertorbar" els Jocs.
Més enllà del bloc soviètic, altres països també van renunciar a participar en l'esdeveniment per motius polítics. Iran, de fet, va ser el primer país a renunciar oficialment, en denúncia de la "interferència dels Estats Units a l'Orient Mitjà". Líbia tampoc va assistir-hi després que es prohibís l'entrada de periodistes del país als Estats Units. Albània tampoc va participar-hi per altres motius deslligats del bloc soviètic.
Tots aquests països no van quedar-se sense Jocs Olímpics, i van optar per construir una competició alternativa: els Jocs de l'Amistat. L'esdeveniment va ser descentralitzat, ja que es va disputar en nou països diferents, i sota el lema "Esport, Amistat i Pau". En total hi van participar més de 2.300 esportistes d'un total de 48 països. Molt lluny, això sí, dels més de 6800 atletes de 140 països que van participar en els Jocs "oficials" de Los Angeles. Així doncs, el boicot va ser parcial, però el bloc soviètic va ser capaç de construir l'alternativa.