Històries olímpiques (3/17)

Moscou, 1928: Jocs «obrers» contra Jocs «burgesos»

La Unió Soviètica va organitzar unes Olimpíades alternatives a les del COI fins que l'any 1952 va començar a participar en el moviment olímpic

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 25 de juliol de 2021 a les 11:30 |
El dictador rus Stalin i un cartell dels Jocs de l'Espartaquiada del 1928. | Viquipèdia
La Unió Soviètica va començar a participar en uns Jocs Olímpics l'any 1952, a les acaballes del règim de Stalin. Fins aleshores, l'URSS s'havia negat a enviar esportistes a una celebració que considerava burgesa i capitalista. Moscou va decidir als anys vint competir d'una altra manera, organitzant una Olimpíada pròpia que no tingués res a envejar als Jocs "burgesos"

L'URSS se sentia "encerclada" internacionalment. Va ser el 1921 quan el règim soviètic, que havia arribat al poder l'octubre del 1917, va impulsar una mena de Comitè Olímpic Internacional alternatiu, que s'anomenaria Internacional de l'Esport Roig (Sportintern). Aquest organisme va organitzar una gran celebració esportiva que prendria el nom d'Espartaquiada, en honor d'Espartac, el líder d'una revolta esclava a l'antiga Roma. 


Va ser amb motiu dels Jocs convocats pel COI a Amsterdam el 1928 que es va fer la primera Espartaquiada. A més, els Jocs "rojos" van començar just el mateix dia que acabaven els altres. Una manera de buscar una comparació i fer més evident la competició amb les Olimpíades del món capitalista. Van tenir lloc entre el 12 i el 22 d'agost. Aquesta competició va ser molt ambiciosa, amb la participació de més de 4.000 atletes russos i més d'un miler provinent d'altres països, fins arribar gairebé als 7.000 participants. Concretament, hi van ser presents delegacions d'"esportistes i treballadors" de 17 països per competir en 21 esports.

Tant pel nombre d'esports (21 a Moscou, 14 a Amsterdam) com de participants, els Jocs "rojos" van superar els "burgesos". L'any 1928, l'URSS estava ja sota el lideratge de Josef Stalin, que estava acabant de liquidar els grups que li eren hostils dins del partit bolxevic. El règim semblava consolidar-se després de la revolució d'Octubre i d'una cruenta guerra civil. S'iniciava la llarga era estalinista, amb una Unió Soviètica amb ambició d'esdevenir una gran potència industrial. Els esports jugaven en aquesta estratègia un valor enorme de propaganda i prestigi. 


S'iniciava així l'època dels grans esdeveniments oficials soviètics, a major glòria de l'estalinisme, amb concentracions de masses i en què la ideologia jugava un paper central. Només uns mesos després, l'estiu del mateix 1928, es va reunir a Moscou el VIè congrés de la Internacional Comunista, que precisament va subratllar la importància de la "cultura física", inseparable de la "cultura revolucionària". Es van celebrar diverses edicions de les Espartaquiades.      

Després, quan finalment l'URSS va decidir demanar l'ingrés al COI i va ser acceptada, les Espartaquiades van romandre com a gran festival esportiu dels pobles de la Unió Soviètica i van existir fins a la fi de l'URSS. Els Jocs d'Hèlsinki del 1952 van ser els primers amb participació soviètica, just en plena Guerra Freda.      

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació