24
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
11:31h
Els Jocs Olímpics de 1916, els que havien de ser els sisens de la història moderna, són els primers de la història que mai es van arribar a celebrar. El motiu va ser la Primera Guerra Mundial, que feia dos anys que era activa i que encara es va allargar dos anys més, fins al 1918.
S'havien de celebrar a Berlín, llavors capital de l'imperi alemany. Un imperi molt jove, ja que la unificació dels estats alemanys s'havia produït només 45 anys abans, el 1871. Alemanya feia els primers passos com un bloc, i els Jocs havien de ser un impuls per al país germànic. El projecte alemany convencia i, per això, va passar per sobre de Budapest, llavors capital de l'imperi austrohongarès, en el procés de selecció per acollir l'esdeveniment.
Fins i tot la proposta era innovadora, ja que tot i que eren unes proves que s'havien de celebrar a l'estiu, també es reservava una setmana a l'hivern per disputar les competicions de patinatge de velocitat, patinatge artístic, hoquei sobre gel i esquí nòrdic. De fet, aquesta idea va esdevenir més endavant en la creació dels Jocs Olímpics d'Hivern. Per a la resta de proves, els alemanys van planificar una infraestructura que partia des de zero.
El gran projecte era el de l'Estadi Olímpic de Berlín, batejat amb el nom de Deutsches Stadion -el que traduït seria literalment "estadi alemany"-. La construcció va començar quan tot just va ser coneguda la victòria de la candidatura alemanya, i tot i l'inici de la guerra, no es va abandonar, ja que no es preveia que el conflicte aturés la celebració de l'esdeveniment.
Les previsions inicials no eren gaire ambicioses, i es planejava un recinte que pogués acollir 18.000 espectadors. Finalment, però, el dia de la inauguració, fins a 60.000 persones van omplir l'estadi. Fins a 10.000 coloms van sortir volant del recinte per donar-li la benvinguda. La vida de l'espai, però, va ser molt efímera.
Amb la suspensió oficial dels Jocs Olímpics i la virulència de la guerra, l'estadi va ser utilitzat com un hospital militar. Després de la guerra, encara va acollir alguns partits de la selecció alemanya i també discursos polítics, com el d'Adolf Hitler el 1932. I poc més, ja que el mateix dictador va ordenar l'enderrocament de l'estadi per construir-ne un de nou en la mateixa ubicació. Es tracta de l'actual Olympiastadion, on per exemple, el Barça va guanyar la Champions League el 2015.
Aquest estadi va ser el que va protagonitzar gran part de les proves dels Jocs Olímpics de Berlín 1936. Va ser llavors, vint anys després dels Jocs fallits, que Alemanya va acollir el seu primer gran esdeveniment esportiu. En aquella ocasió, la capital germànica va batre la candidatura d'una Barcelona que acabaria patint la Guerra Civil.
S'havien de celebrar a Berlín, llavors capital de l'imperi alemany. Un imperi molt jove, ja que la unificació dels estats alemanys s'havia produït només 45 anys abans, el 1871. Alemanya feia els primers passos com un bloc, i els Jocs havien de ser un impuls per al país germànic. El projecte alemany convencia i, per això, va passar per sobre de Budapest, llavors capital de l'imperi austrohongarès, en el procés de selecció per acollir l'esdeveniment.
Fins i tot la proposta era innovadora, ja que tot i que eren unes proves que s'havien de celebrar a l'estiu, també es reservava una setmana a l'hivern per disputar les competicions de patinatge de velocitat, patinatge artístic, hoquei sobre gel i esquí nòrdic. De fet, aquesta idea va esdevenir més endavant en la creació dels Jocs Olímpics d'Hivern. Per a la resta de proves, els alemanys van planificar una infraestructura que partia des de zero.
El gran projecte era el de l'Estadi Olímpic de Berlín, batejat amb el nom de Deutsches Stadion -el que traduït seria literalment "estadi alemany"-. La construcció va començar quan tot just va ser coneguda la victòria de la candidatura alemanya, i tot i l'inici de la guerra, no es va abandonar, ja que no es preveia que el conflicte aturés la celebració de l'esdeveniment.
Les previsions inicials no eren gaire ambicioses, i es planejava un recinte que pogués acollir 18.000 espectadors. Finalment, però, el dia de la inauguració, fins a 60.000 persones van omplir l'estadi. Fins a 10.000 coloms van sortir volant del recinte per donar-li la benvinguda. La vida de l'espai, però, va ser molt efímera.
Amb la suspensió oficial dels Jocs Olímpics i la virulència de la guerra, l'estadi va ser utilitzat com un hospital militar. Després de la guerra, encara va acollir alguns partits de la selecció alemanya i també discursos polítics, com el d'Adolf Hitler el 1932. I poc més, ja que el mateix dictador va ordenar l'enderrocament de l'estadi per construir-ne un de nou en la mateixa ubicació. Es tracta de l'actual Olympiastadion, on per exemple, el Barça va guanyar la Champions League el 2015.
Aquest estadi va ser el que va protagonitzar gran part de les proves dels Jocs Olímpics de Berlín 1936. Va ser llavors, vint anys després dels Jocs fallits, que Alemanya va acollir el seu primer gran esdeveniment esportiu. En aquella ocasió, la capital germànica va batre la candidatura d'una Barcelona que acabaria patint la Guerra Civil.