23
de juliol
del
2021
Actualitzat
a la
13:28h
Els Jocs Olímpics del 1896 van ser els primers de l'era moderna. Es van celebrar, precisament, a Atenes, a l'estadi Panathinaiko, en record i homenatge als jocs de l'antiguitat que van derivar en les Olimpíades, entre el 6 i el 15 d'abril d'aquell any. Van ser uns Jocs importants, però només s'hi va competir en nou esports.
Van participar-hi 241 atletes de 14 països, però encara no amb la dimensió universal que tindrien anys després. Els països que van enviar esportistes van ser, a més de Grècia, els Estats Units, Xile, Alemanya, Austràlia, Bulgària, Àustria, França, Suïssa, Dinamarca, Hongria, Itàlia, el Regne Unit i Suècia. Espanya no hi va participar. Entre els campions va destacar el nord-americà James Connolly, que es va imposar en el triple salt. Però el que va fer feliços els espectadors grecs va ser el triomf d'un dels seus compatriotes, Spyridon Louis, guanyador de la prova de marató.
És coneguda la personalitat del baró Pierre de Coubertin com el principal impulsor del moviment olímpic. Aristòcrata francès, pedagog amb ideals il·lustrats, la seva obsessió en favor de l'esport com un instrument per apropar pobles i cultures, el va dur a obsedir-se a recuperar les Olimpíades. Va ser el fundador del moviment olímpic i va demostrar dots diplomàtiques.
Des dels primers Jocs, els interessos polítics van envoltar-ne la celebració. També seria així el 1896. França i Alemanya es van resistir a participar-hi si l'enemic històric hi era present. Finalment, però, van accedir a viatjar a Atenes. Van ser uns Jocs aprofitats per les autoritats gregues per reforçar l'autoestima d'un poble que havia guanyat la seva independència respecte de l'imperi otomà però que vivia amb tensió permanent amb el sultà.
La monarquia grega, amb el rei Jordi I al davant, va convertir els Jocs en una operació de propaganda per reforçar la jove nació grega. Els missatges d'Atenes pretenien fer realitat l'Enosi, la unió a Grècia de totes les illes en mans turques. Un fet que va incrementar les friccions amb els otomans. Un any després dels Jocs, l'abril del 1897, va esclatar la guerra greco-turca pel control de Creta, de majoria grega i que volia alliberar-se dels otomans. Després d'un mes de combats, els grecs van ser derrotats.
L'ambient que va envoltar els primers Jocs de l'era moderna ja va deixar clar que els interessos polítics, l'afany propagandístic per part del país amfitrió i el xoc entre les potències serien un factor determinant de les Olimpíades.
Van participar-hi 241 atletes de 14 països, però encara no amb la dimensió universal que tindrien anys després. Els països que van enviar esportistes van ser, a més de Grècia, els Estats Units, Xile, Alemanya, Austràlia, Bulgària, Àustria, França, Suïssa, Dinamarca, Hongria, Itàlia, el Regne Unit i Suècia. Espanya no hi va participar. Entre els campions va destacar el nord-americà James Connolly, que es va imposar en el triple salt. Però el que va fer feliços els espectadors grecs va ser el triomf d'un dels seus compatriotes, Spyridon Louis, guanyador de la prova de marató.
És coneguda la personalitat del baró Pierre de Coubertin com el principal impulsor del moviment olímpic. Aristòcrata francès, pedagog amb ideals il·lustrats, la seva obsessió en favor de l'esport com un instrument per apropar pobles i cultures, el va dur a obsedir-se a recuperar les Olimpíades. Va ser el fundador del moviment olímpic i va demostrar dots diplomàtiques.
Des dels primers Jocs, els interessos polítics van envoltar-ne la celebració. També seria així el 1896. França i Alemanya es van resistir a participar-hi si l'enemic històric hi era present. Finalment, però, van accedir a viatjar a Atenes. Van ser uns Jocs aprofitats per les autoritats gregues per reforçar l'autoestima d'un poble que havia guanyat la seva independència respecte de l'imperi otomà però que vivia amb tensió permanent amb el sultà.
La monarquia grega, amb el rei Jordi I al davant, va convertir els Jocs en una operació de propaganda per reforçar la jove nació grega. Els missatges d'Atenes pretenien fer realitat l'Enosi, la unió a Grècia de totes les illes en mans turques. Un fet que va incrementar les friccions amb els otomans. Un any després dels Jocs, l'abril del 1897, va esclatar la guerra greco-turca pel control de Creta, de majoria grega i que volia alliberar-se dels otomans. Després d'un mes de combats, els grecs van ser derrotats.
L'ambient que va envoltar els primers Jocs de l'era moderna ja va deixar clar que els interessos polítics, l'afany propagandístic per part del país amfitrió i el xoc entre les potències serien un factor determinant de les Olimpíades.