«Acordar y luego votar»

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els nous ministres de Pedro Sánchez van ubicant-se. Ahir, Miquel Iceta va presidir al barri barceloní del Carmel, com a resignat ministre de Cultura i Esports, un homenatge al novel·lista Juan Marsé. L'home fort a la Moncloa, un cop que l'han deixada Iván Redondo i Carmen Calvo, és el nou ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que en els darrers mesos s'ha guanyat la confiança de Pedro Sánchez. Ha tingut un gran protagonisme en la gestió política i jurídica dels indults -el ja exministre Juan Carlos Campo no n'era partidari- i haurà de tenir interlocució amb el Govern i els partits catalans.

La comissió bilateral, prevista a l'Estatut vigent i que van acordar convocar abans de vacances Pedro Sánchez i Pere Aragonès, es farà el 2 d'agost tot i que algunes informacions la situaven al setembre. Gestionar-la serà cosa de la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. A Bolaños li tocarà un assumpte molt més complex: preparar la reunió de la taula de diàleg, un artefacte nítidament polític, per la tercera setmana de setembre.

Ahir el ministre va concedir una entrevista a El Paíson exhibia prudència amb relació al poder judicial malgrat la seva bunquerització, dificultats per renovar-lo i l'estocada que, per a l'executiu, és la sentència del TC sobre l'estat d'alarma. L'entrevistador li demanava pel procés català, tot i que com un tema secundari. Però les respostes de Bolaños donaven pistes de quin serà el terreny de joc.

ERC fa temps que està alineada amb l'estratègia de forçar el diàleg amb l'Estat en l'esperança de fer "inevitable" el referèndum. I Junts cada cop és més evident que també, per més que alguns dels seus satèl·lits encara el rebutgin formalment. Jaume Giró, pes pesant de Junts al Govern en tant que conseller d'Economia, s'apuntava un punt aquest cap de setmana amb la millora de la qualificació del deute català per part de l'agència Fitch. Un dels motius per deixar de considerar-lo bo escombraria era l'aposta pel diàleg entre governs i una certa estabilitat gràcies a l'ànim "conciliador" i els indults. El departament d'Economia no ho va amagar. De fet, el xoc amb el govern espanyol pel procés va provocar el 2015 que la mateixa agència de qualificació situés el deute català en una escala que impedia finançar-se als mercats. 
 
Tornant a l'entrevista a Bolaños, el ministre hi admetia que no es poden barrejar coses, que una cosa és la comissió bilateral (on es tracten assumptes executius i competencials entre governs), una altra el joc d'aliances els pactes pressupostaris al Congrés (on ERC té un paper clau), i una altra la taula de diàleg, que definia d'espai de "solucions". La mala notícia és que ell les circumscriu a la Constitució actual. I, tal com expliquem en aquesta informació, aquesta no permet ni pensar en un nou Estatut (ja no cal dir un referèndum d'independència a l'escocesa) perquè un intent de millorar el marc autonòmic tindria seriosos problemes d'encaix. El problema no és només la Constitució sinó també qui l'interpreta.

Bolaños sap perfectament que la Constitució irreformable i un poder judicial bunqueritzat impedeix tornar a les receptes del passat i per això no concreta l'oferta de nou Estatut i Sánchez també és ambigu quan li ho demanen. "El fonamental és arribar a acords, com ho va ser el darrer Estatut, que va tenir el suport de més del 70% de la població. Aquest és el camí, arribar a acords i després votar. Tot el que faci el govern serà respectuós amb la Constitució", deia. El terreny de joc és estret (la gestió del procés que fan el PSOE i el PP és diferent malgrat que no ho és la seva aproximació al nucli del conflicte no), però Sánchez i la majoria política que governa Espanya han interioritzat que els catalans volen votar. Només un independentisme més fort encara i també més unit pot bloquejar qualsevol "solució" que no impliqui decidir sobre la independència mentre manté la tensió al carrer i a les institucions -també les europees- per moure la roca o per tornar a provar de desbordar amb vies unilaterals. 

I en aquest mentrestant caldrà gestionar incomoditats i bastons a les rodes com ara la polèmica dels hidroavions nord-catalans d'aquest de setmana amb el foc al Cap de Creus o el judici a l'activista Pol Serena que avui comença per suposats aldarulls durant la vaga general contra el judici del Suprem. Sobre la repressió i com fer-hi front us aconsello llegir l'entrevista a Josep Cruanyes, exvicepresident de l'ANC i una veu serena però contundent.

---

Avui no et perdis

»Taula de diàleg per a què? Totes les sortides, de menys a més ambiciosa; per Oriol March.

» El TC contra Sánchez: tombar el confinament total tindrà conseqüències; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Pep Cruanyes: «Els responsables de la repressió han de ser processats»; per Pep Martí.

» L'activista Pol Serena s'enfronta a vuit anys de presó per la vaga contra el judici de l'1-O; per Bernat Surroca.

»La sortida de la presó reforça Turull dins la cúpula de lideratges a Junts; per Oriol March.

» Fil directe: «El nacionalisme que crema»; per Germà Capdevila.

»La Sindicatura troba irregularitats o dèficits a la majoria de concessions municipals de neteja; per Roger Tugas Vilardell.

» «El Suprem diu que puc tornar a casa, però el propietari l'ha deixat en runes»; per Andreu Merino.

» Opinió: «La poesia no és doctrina política»; per Montserrat Tura.

» Els CAP de Barcelona es desesperen: «Fa temps que prediquem al desert»; per Andreu Merino.

» Opinió: «La il·lusió del final de la pandèmia»; per Jordi Mir.

» Opinió: «Ja n'hi ha prou!»; per Gabriela Serra.

» La nova PAC «verda» no convenç: les claus de la política agrària europea; per Àlvar Llobet.

» Entrevista a Juan Antonio Giner: «La premsa espanyola es diferencia de l'europea per la poca credibilitat»; per Pep Martí.

» El franquisme de pedra: així va ser la inauguració del monument de Tortosa; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

Pablo Iglesias i Irene Montero s'han dedicat i es dediquen a la política. Ell ha passat a segona fila després dels problemes interns de Podem i el fracàs electoral a Madrid i ella es manté com a ministra del govern espanyol. Les seves vides estan sota escrutini permanent i s'ha especulat molt sobre una possible separació que la mateixa Montero ha hagut de negar públicament. Fa tres anys la parella va comprar una casa, amb un gran terreny a la urbanització de La Navata, a Galapagar. El domicili s'ha convertit en un espai de peregrinació d'elements ultradretans amb ganes de fer-los la murga. Fa unes setmanes que la parella va posar a la venda la casa i ja l'han venuda per més de 600.000 euros. No han explicat què faran ara. Els seguiran de prop perquè, dins o fora de la política, Iglesias molesta i serveix per desgastar Podem i, de retruc, el PSOE. 

Vist i llegit

Alguns governs van pensar que n'hi havia prou amb vacunar la seva població per estar resguardats de la Covid. La UE va optar per fer-ho a escala comunitària tenint en compte que li donaria més capacitat de contra i que, amb les fronteres obertes, calia fer-ho de forma harmònica. Però la pandèmia és global i el ritme de vacunació als països amb les rendes més baixes és alarmantment baix, en especial a l'Àfrica, on fins i tot s'han hagut de destruir vacunes per la impossibilitat logística de poder-les distribuir i administrar.

Tot plegat provocarà que la pandèmia no estigui sota control fins a l'any 2023, quan la majoria d'habitants del planeta hauran rebut almenys una dosi. Amb la variant delta, per exemple, s'arriba a la immunitat de grup quan el 90% de la població està vacunada i als països pobres ho està l'1% de la població. Ho explicava en aquesta informació a La Vanguardia Xavier Mas de Xaxàs. 

 L'efemèride

La matinada del 18 al 19 de juliol de l'any 64, tal dia com avui fa 1957 anys, un gran incendi va devastar Roma, que era la capital d'un gran imperi. La ciutat era governada per Neró i els seus habitants van ser sorpresos per un espectacular incendi a la ciutat. El foc va començar a la zona comercial, prop del circ, i es va estendre amb rapidesa pels barris veïns. Va cremar cinc dies i les flames van causar una gran destrucció, amb quatre dels 14 districtes totalment arrasats i altres set molt malmesos. Alguns monuments, com el temple de Júpiter i la Llar de les Verges, van quedar destruïts. S'ha acusat sempre l'emperador Neró d'haver cremat la ciutat, però hi ha altres teories. En aquest documental podeu saber-ne més.

 L'aniversari

El 19 de juliol de l'any 1967, avui fa 54 anys, va néixer a Badia del Vallès el futbolista Carles Busquets. Provinent de les categories inferiors va arribar al primer equip del Barça, que entrenava Johan Cruyff, el 1988 i s'hi va estar fins al 1998. Va ser el suplent habitual d'Andoni Zubizarreta i entre 1994 i 1996 va ser titular, però el balanç no va ser precisament bo a la porteria d'un equip que mirava de refer-se del canvi de cicle que va suposar la fi del Dream Team. Busquets va deixar el Barça i va ser durant cinc temporades porter del Lleida abans de penjar les botes. És el pare de Sergio Busquets i va entrenar els porters del primer equip. Busi destacava pel seu joc amb els peus, que posava nerviós més d'un i de dos a la grada. En aquest vídeo se'n repassen punts forts i dèbils. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l