17
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
10:44h
"La setmana passada vam fer 150 proves PCR al dia. Estem desbordats i ja havíem avisat que la pandèmia no havia acabat". Qui parla és la Laia, el nom fictici d'una professional sanitària del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, que està vivint en primera persona la cinquena onada des de l'atenció primària. NacióDigital ha parlat amb diversos treballadors d'ambulatoris de Barcelona i el discurs de tots ells té un denominador comú: denuncien que a la primària hi falten mans de manera estructural, i aquesta mancança es veu accentuada amb cada nova onada de la pandèmia.
Les fonts consultades expliquen les diferències entre aquesta onada i les anteriors. "Aquestes setmanes hem vist positius que no tenien només un o dos contactes estrets, sinó 10 o 20", explica la Mercè, el nom fictici d'una metgessa del CAP Maragall. "La majoria de vegades els símptomes són lleus i, per tant, les visites són més ràpides. Però això no treu que el volum de feina sigui molt alt. Ahir [per dimecres] vam fer 59 visites, que representa un número elevat comparant onades", explica Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord.
Coincidint amb l'ascens de casos de la cinquena onada, el Departament de Salut va anunciar que deixaria de fer proves als contactes asimptomàtics de positius, que han d'aïllar-se durant 10 dies sense haver-se visitat prèviament. "Si bé el rastreig perd sentit quan hi ha tants casos, la mesura hauria d'haver anat acompanyada de pedagogia i explicacions a la població. Molta gent truca dient que té mal de cap perquè volen que els facis la prova. Al final, queda la sensació que Salut fa el que surt més barat", valora la Laia.
El pic de casos comporta, per tant, un augment de feina que ha coincidit amb la finalització de contractes de gestors Covid destinats als CAP. "A partir d'aquí, la seva situació depenia de cada ambulatori. Alguns s'han quedat com a administratius, però hauria estat bé que se'ls hagués incorporat com a plantilla estructural", reclama Esperança Martín, metgessa de família al CAP Maragall. La pèrdua d'alguns gestors Covid se suma al fet que la cinquena onada arriba en ple període vacacional. "Ahir teníem dos professionals fent domicilis i quatre al CAP. Mentrestant, el telèfon no para de sonar", explica la Mercè.
La situació obliga els professionals a fer més hores per arribar a tot arreu. "Els administratius estan doblant torn cada dia", diu la Laia sobre la situació al CAP Passeig de Sant Joan. Un escenari, que porta a l'esgotament després de gairebé un any i mig de pandèmia. "Fa setmanes que ens queixem que la situació és límit. Sembla que fins que la saturació no arriba a l’hospital ningú se n’adona. Nosaltres fem el crit d'alarma, però prediquem al desert", es queixa Oriol Rebagliato, adjunt a la direcció del CAP Gòtic. Les vacances no són un caprici. A més de ser un dret laboral, les necessitem perquè no donem més de si", avisa.
Les queixes de la primària no són noves. Ja eren prèvies a la pandèmia i la Covid-19 ha portat els CAP al límit. El setembre del 2020, el Govern anunciava una inversió de 300 milions d'euros al sector fins al 2022, que entre altres coses havia de comportar la contractació de 3.800 professionals. El Departament de Salut no ha respost aquesta setmana les preguntes remeses per NacióDigital sobre les demandes dels professionals, però aquest mitjà ha pogut traslladar directament aquest divendres la consulta al conseller, Josep Maria Argimon, en el marc d'una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. "L'atenció primària té certament un dèficit de recursos important", reconeix el conseller, que centra les deficiències en la medicina familiar, la pediatria i la infermeria. Sobre la contractació de personal, Argimon detalla que fins ara s'han contractat 1.000 gestors Covid -que, en alguns casos ja han deixat de fer aquesta feina- i 340 gestors encarregats de les escoles. En total, doncs, s'han contractat menys d'un miler de treballadors i lluny encara dels 3.800 professionals compromesos fins al 2022.
Argimon defensa que al sector de la medicina i la infermeria "no hi ha atur", però reconeix que molts professionals marxen fora de Catalunya, on tenen millors condicions laborals. Com a desllorigador del problema, el conseller assenyala la necessitat de renovar i millorar el conveni laboral de l'Institut Català de la Salut, caducat des del 2010. "Salut s'excusa en què no troba professionals. Això passa perquè els hi ofereixes el que els hi ofereixes. A un resident de Barcelona no li pots oferir ni interinitat, però en canvi en altres àmbits sanitaris poden trobar un contracte indefinit", lamenta la Laia. Rebagliato s'expressa en els mateixos termes. "Els infermers cobren molt millor en altres països i molts residents nostres també acaben treballant a l’estranger. Al final, fiar-ho tot al voluntarisme acaba passant factura", defensa.
Afectacions en els pacients
La pressió assistencial als CAP no té només conseqüències per als professionals que hi treballen, sinó també per als pacients. "Estem mantenint l'assistència a altres patologies però infermeria ha hagut de reduir controls a usuaris amb malalties cròniques", relata Romagosa. "Nosaltres hem bloquejat dies per no donar visites per altres patologies i centrar-nos en la Covid", apunta la Laia.
Els malalts crònics no són els únics que aquests dies tenen dificultats per accedir amb plenes garanties a l'atenció primària. Romagosa i Rebagliato, que formen part de la direcció de dos CAP ubicats a Ciutat Vella, alerten dels obstacles que ha de superar la població migrant. Segons dades oficials, el 51% de la població de Ciutat Vella és estrangera i els dos sanitaris insisteixen que els protocols no corresponen a la realitat. "En barris com el nostre hi ha més volum de població sense targetes sanitàries definitives, per exemple", apunta Romagosa. "A banda de no tenir targeta sanitària, molts tenen un telèfon estranger i no poden accedir al sistema, que està pensat per la realitat de fa 20 anys", diu Rebagliato.
L'adjunt a la direcció del Gòtic també assenyala un altre greuge de la població estrangera, com és la impossibilitat de rebre la vacuna als grans centres batejats amb el nom de "vacunòdroms". "A més, nosaltres hem deixat de rebre dosis perquè es prioritzen aquests grans espais o als camions de la Seat", diu en referència a les unitats mòbils habilitades per Salut amb vehicles cedits per la companyia. Al CAP Passeig de Sant Joan, la Laia assegura que passa el mateix. Explica que els han deixat d'arribar vacunes Janssen, que són monodosis i per tant es converteixen en una eina valuosa per vacunar persones vulnerables, estalviant haver de tramitar dues cites. "Aquí treballem amb un grup de joves nouvinguts. Ho teníem tot lligat i ens van dir que els enviéssim al camió. Al final es van quedar sense vacuna", assegura.
"Estem tips de paraules buides"
A l'atenció primària plou sobre mullat i les queixes per manca de recursos són una constant. El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) és un moviment associatiu format per professionals del sector que funciona com a observatori d'aquest àmbit sanitari. La seva presidenta és Meritxell Sánchez-Amat, que a més exerceix de metgessa de família al CAP Besòs. "No prediquem al desert des de fa setmanes, sinó mesos i anys", insisteix.
"Estem tips de paraules buides que després no es tradueixen en fets", afirma. Per a Sánchez Amat, no es tracta només de recursos econòmics, sinó del paper que l'administració els dona dins el sistema sanitari. "Tenim un rol subaltern que ens limita a fer d'escarràs i a fer la feina que ningú vol fer", diu. Des del FoCAP plantegen que el sistema sanitari català està sobredimensionat en l'àmbit hospitalari i, en canvi, relega l'atenció primària a un segon pla.
Això fa que segons la presidenta del fòrum, cada onada de la pandèmia n'hagi evidenciat les deficiències. "La cinquena onada ha estat també un cop moral. A Barcelona hi ha un nivell d’afartament entre professionals que és perillós per la seva salut i la de la població que atenen", alerta. Des del CAP Raval Nord, Romagosa s'expressa en termes similars. "El cansament és crònic i cada cop més accentuat. "Si la pandèmia es cronifica i no hi ha més personal, acabarem fatal perquè no podem seguir aquest ritme", conclou.
Les fonts consultades expliquen les diferències entre aquesta onada i les anteriors. "Aquestes setmanes hem vist positius que no tenien només un o dos contactes estrets, sinó 10 o 20", explica la Mercè, el nom fictici d'una metgessa del CAP Maragall. "La majoria de vegades els símptomes són lleus i, per tant, les visites són més ràpides. Però això no treu que el volum de feina sigui molt alt. Ahir [per dimecres] vam fer 59 visites, que representa un número elevat comparant onades", explica Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord.
Coincidint amb l'ascens de casos de la cinquena onada, el Departament de Salut va anunciar que deixaria de fer proves als contactes asimptomàtics de positius, que han d'aïllar-se durant 10 dies sense haver-se visitat prèviament. "Si bé el rastreig perd sentit quan hi ha tants casos, la mesura hauria d'haver anat acompanyada de pedagogia i explicacions a la població. Molta gent truca dient que té mal de cap perquè volen que els facis la prova. Al final, queda la sensació que Salut fa el que surt més barat", valora la Laia.
El pic de casos comporta, per tant, un augment de feina que ha coincidit amb la finalització de contractes de gestors Covid destinats als CAP. "A partir d'aquí, la seva situació depenia de cada ambulatori. Alguns s'han quedat com a administratius, però hauria estat bé que se'ls hagués incorporat com a plantilla estructural", reclama Esperança Martín, metgessa de família al CAP Maragall. La pèrdua d'alguns gestors Covid se suma al fet que la cinquena onada arriba en ple període vacacional. "Ahir teníem dos professionals fent domicilis i quatre al CAP. Mentrestant, el telèfon no para de sonar", explica la Mercè.
La situació obliga els professionals a fer més hores per arribar a tot arreu. "Els administratius estan doblant torn cada dia", diu la Laia sobre la situació al CAP Passeig de Sant Joan. Un escenari, que porta a l'esgotament després de gairebé un any i mig de pandèmia. "Fa setmanes que ens queixem que la situació és límit. Sembla que fins que la saturació no arriba a l’hospital ningú se n’adona. Nosaltres fem el crit d'alarma, però prediquem al desert", es queixa Oriol Rebagliato, adjunt a la direcció del CAP Gòtic. Les vacances no són un caprici. A més de ser un dret laboral, les necessitem perquè no donem més de si", avisa.
Les queixes de la primària no són noves. Ja eren prèvies a la pandèmia i la Covid-19 ha portat els CAP al límit. El setembre del 2020, el Govern anunciava una inversió de 300 milions d'euros al sector fins al 2022, que entre altres coses havia de comportar la contractació de 3.800 professionals. El Departament de Salut no ha respost aquesta setmana les preguntes remeses per NacióDigital sobre les demandes dels professionals, però aquest mitjà ha pogut traslladar directament aquest divendres la consulta al conseller, Josep Maria Argimon, en el marc d'una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. "L'atenció primària té certament un dèficit de recursos important", reconeix el conseller, que centra les deficiències en la medicina familiar, la pediatria i la infermeria. Sobre la contractació de personal, Argimon detalla que fins ara s'han contractat 1.000 gestors Covid -que, en alguns casos ja han deixat de fer aquesta feina- i 340 gestors encarregats de les escoles. En total, doncs, s'han contractat menys d'un miler de treballadors i lluny encara dels 3.800 professionals compromesos fins al 2022.
Argimon defensa que al sector de la medicina i la infermeria "no hi ha atur", però reconeix que molts professionals marxen fora de Catalunya, on tenen millors condicions laborals. Com a desllorigador del problema, el conseller assenyala la necessitat de renovar i millorar el conveni laboral de l'Institut Català de la Salut, caducat des del 2010. "Salut s'excusa en què no troba professionals. Això passa perquè els hi ofereixes el que els hi ofereixes. A un resident de Barcelona no li pots oferir ni interinitat, però en canvi en altres àmbits sanitaris poden trobar un contracte indefinit", lamenta la Laia. Rebagliato s'expressa en els mateixos termes. "Els infermers cobren molt millor en altres països i molts residents nostres també acaben treballant a l’estranger. Al final, fiar-ho tot al voluntarisme acaba passant factura", defensa.
Afectacions en els pacients
La pressió assistencial als CAP no té només conseqüències per als professionals que hi treballen, sinó també per als pacients. "Estem mantenint l'assistència a altres patologies però infermeria ha hagut de reduir controls a usuaris amb malalties cròniques", relata Romagosa. "Nosaltres hem bloquejat dies per no donar visites per altres patologies i centrar-nos en la Covid", apunta la Laia.
Els malalts crònics no són els únics que aquests dies tenen dificultats per accedir amb plenes garanties a l'atenció primària. Romagosa i Rebagliato, que formen part de la direcció de dos CAP ubicats a Ciutat Vella, alerten dels obstacles que ha de superar la població migrant. Segons dades oficials, el 51% de la població de Ciutat Vella és estrangera i els dos sanitaris insisteixen que els protocols no corresponen a la realitat. "En barris com el nostre hi ha més volum de població sense targetes sanitàries definitives, per exemple", apunta Romagosa. "A banda de no tenir targeta sanitària, molts tenen un telèfon estranger i no poden accedir al sistema, que està pensat per la realitat de fa 20 anys", diu Rebagliato.
L'adjunt a la direcció del Gòtic també assenyala un altre greuge de la població estrangera, com és la impossibilitat de rebre la vacuna als grans centres batejats amb el nom de "vacunòdroms". "A més, nosaltres hem deixat de rebre dosis perquè es prioritzen aquests grans espais o als camions de la Seat", diu en referència a les unitats mòbils habilitades per Salut amb vehicles cedits per la companyia. Al CAP Passeig de Sant Joan, la Laia assegura que passa el mateix. Explica que els han deixat d'arribar vacunes Janssen, que són monodosis i per tant es converteixen en una eina valuosa per vacunar persones vulnerables, estalviant haver de tramitar dues cites. "Aquí treballem amb un grup de joves nouvinguts. Ho teníem tot lligat i ens van dir que els enviéssim al camió. Al final es van quedar sense vacuna", assegura.
"Estem tips de paraules buides"
A l'atenció primària plou sobre mullat i les queixes per manca de recursos són una constant. El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) és un moviment associatiu format per professionals del sector que funciona com a observatori d'aquest àmbit sanitari. La seva presidenta és Meritxell Sánchez-Amat, que a més exerceix de metgessa de família al CAP Besòs. "No prediquem al desert des de fa setmanes, sinó mesos i anys", insisteix.
"Estem tips de paraules buides que després no es tradueixen en fets", afirma. Per a Sánchez Amat, no es tracta només de recursos econòmics, sinó del paper que l'administració els dona dins el sistema sanitari. "Tenim un rol subaltern que ens limita a fer d'escarràs i a fer la feina que ningú vol fer", diu. Des del FoCAP plantegen que el sistema sanitari català està sobredimensionat en l'àmbit hospitalari i, en canvi, relega l'atenció primària a un segon pla.
Això fa que segons la presidenta del fòrum, cada onada de la pandèmia n'hagi evidenciat les deficiències. "La cinquena onada ha estat també un cop moral. A Barcelona hi ha un nivell d’afartament entre professionals que és perillós per la seva salut i la de la població que atenen", alerta. Des del CAP Raval Nord, Romagosa s'expressa en termes similars. "El cansament és crònic i cada cop més accentuat. "Si la pandèmia es cronifica i no hi ha més personal, acabarem fatal perquè no podem seguir aquest ritme", conclou.