Històries olímpiques (16/17)

Londres 2012: els Jocs Olímpics de les dones

La competició a la capital del Regne Unit va ser la primera en què totes les delegacions van tenir com a mínim una competidora femenina a les seves files

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 7 d'agost de 2021 a les 12:30 |
La selecció de futbol dels Estats Units, amb la medalla d'or a Londres 2012 | Getty Images
La història de l'esport és la d'un relat inevitablement masclista. I com no podia ser d'altra manera, els Jocs Olímpics no n'han quedat exclosos. Per adonar-nos d'aquesta menysvaloració de la dona només cal pensar en els històrics d'aquesta competició. Carl Lewis, Jesse Owens, Michael Jordan, Haile Gebrselassie, Michael Phelps, Usain Bolt... Només Nadia Comăneci es fa un lloc en una història protagonitzada per homes.

Ara bé, un fet històric va canviar el paradigma sobre el paper de la dona als Jocs Olímpics. Això sí, potser massa tard. Els Jocs Olímpics de Londres 2012 van ser els primers des de l'inici del certamen, el 1896, que incorporaven dones en cadascuna de les delegacions. Dit d'altra manera, cada país que participava en la competició tenia presència femenina dins l'equip.


204 països van desfilar aquell 27 de juliol de 2012 amb almenys una dona darrere de les diferents banderes que es passejaven per l'estadi Olímpic de Londres. Curiosament, el país amb més medalles de la història, els Estats Units, marcaven un altre fet històric: per primer cop 268 dones superaven els 261 homes que defensarien el blau, el vermell i el blanc de la bandera nord-americana.

Però no només queda aquí la revolució femenina de Londres 2012. Per primer cop, set dones de països àrabs, que mai havien seleccionat competidores femenines, van participar en els Jocs. Tot i que aquests territoris s'hi havien negat i només van accedir per les pressions del Comitè Olímpic Internacional (COI), Wojdan Shaherkani i Sarah Attar per l'Aràbia Saudita; Nada Arkaji, Aya Magdy, Bahiya Al-Hamad, i Noor Al-Malki per Qatar; i Maziah Mahusin per Brunei, ja s'han convertit en història de l'olimpisme femení.


Londres va marcar el rècord de dones participant en uns Jocs Olímpics. Llavors la xifra va ser del 46% quan a Pequín 2008 ja s'havia marcat el rècord, que era del 42%. La representació femenina es va mantenir a Rio, amb el 45%. També a Brasil tots els països van tenir almenys una dona en les seves delegacions.

Per fortuna, i encara que s'hagi de reiterar que arriba tard, el compromís dels comitès olímpics i paralímpics amb la igualtat no va acabar a Londres i cada cop és més fort. L'organització de Tòquio 2020 preveu que un mínim del 49% dels competidors siguin dones, i per això el COI ha realitzat una assignació de places paritària. L'objectiu, segons el manifest del comitè amb motiu del passat dia de la dona, és organitzar els "primers jocs de la història amb equilibri de gènere". La igualtat de gènere al món de l'esport, doncs, sembla que ja no té aturador.


Els Jocs de Tòquio són finalment una realitat, després que la pandèmia obligués a ajornar la XXXII edició de les Olimpíades. El Japó acollirà fins al 8 d'agost un encontre esportiu que s'ha vist trasbalsat fins al darrer moment per l'impacte de la Covid. L'augment de casos de contagi ha obligat a declarar l'entorn de Tòquio com a zona d'emergència i a decidir que no hi hagi espectadors en les instal·lacions centrals.

Els esdeveniments excepcionals no han estat tan estranys en la vida dels Jocs Olímpics. Des de la primera Olimpíada de l'era moderna, celebrada a Atenes el 1896, els Jocs han travessat la història del món i han reflectit les grans transformacions produïdes en els darrers 130 anys. Les tensions internacionals, la pugna entre blocs, dues guerres mundials, la guerra freda, les invasions i el combat pels drets humans, de la comunitat negra a la lluita per la igualtat, han irromput en els Jocs, que han estat un escenari de la realitat mundial.

A NacióDigital hem triat disset episodis, un per cada dia dels Jocs, que són bocins de la història recent. Els podeu recuperar aquí –anirant apareixent els 17 a mesura que es publiquin-.
















 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació