07
d'agost
del
2021
La història de l'esport és la d'un relat inevitablement masclista. I com no podia ser d'altra manera, els Jocs Olímpics no n'han quedat exclosos. Per adonar-nos d'aquesta menysvaloració de la dona només cal pensar en els històrics d'aquesta competició. Carl Lewis, Jesse Owens, Michael Jordan, Haile Gebrselassie, Michael Phelps, Usain Bolt... Només Nadia Comăneci es fa un lloc en una història protagonitzada per homes.
Ara bé, un fet històric va canviar el paradigma sobre el paper de la dona als Jocs Olímpics. Això sí, potser massa tard. Els Jocs Olímpics de Londres 2012 van ser els primers des de l'inici del certamen, el 1896, que incorporaven dones en cadascuna de les delegacions. Dit d'altra manera, cada país que participava en la competició tenia presència femenina dins l'equip.
204 països van desfilar aquell 27 de juliol de 2012 amb almenys una dona darrere de les diferents banderes que es passejaven per l'estadi Olímpic de Londres. Curiosament, el país amb més medalles de la història, els Estats Units, marcaven un altre fet històric: per primer cop 268 dones superaven els 261 homes que defensarien el blau, el vermell i el blanc de la bandera nord-americana.
Però no només queda aquí la revolució femenina de Londres 2012. Per primer cop, set dones de països àrabs, que mai havien seleccionat competidores femenines, van participar en els Jocs. Tot i que aquests territoris s'hi havien negat i només van accedir per les pressions del Comitè Olímpic Internacional (COI), Wojdan Shaherkani i Sarah Attar per l'Aràbia Saudita; Nada Arkaji, Aya Magdy, Bahiya Al-Hamad, i Noor Al-Malki per Qatar; i Maziah Mahusin per Brunei, ja s'han convertit en història de l'olimpisme femení.
Londres va marcar el rècord de dones participant en uns Jocs Olímpics. Llavors la xifra va ser del 46% quan a Pequín 2008 ja s'havia marcat el rècord, que era del 42%. La representació femenina es va mantenir a Rio, amb el 45%. També a Brasil tots els països van tenir almenys una dona en les seves delegacions.
Per fortuna, i encara que s'hagi de reiterar que arriba tard, el compromís dels comitès olímpics i paralímpics amb la igualtat no va acabar a Londres i cada cop és més fort. L'organització de Tòquio 2020 preveu que un mínim del 49% dels competidors siguin dones, i per això el COI ha realitzat una assignació de places paritària. L'objectiu, segons el manifest del comitè amb motiu del passat dia de la dona, és organitzar els "primers jocs de la història amb equilibri de gènere". La igualtat de gènere al món de l'esport, doncs, sembla que ja no té aturador.
Ara bé, un fet històric va canviar el paradigma sobre el paper de la dona als Jocs Olímpics. Això sí, potser massa tard. Els Jocs Olímpics de Londres 2012 van ser els primers des de l'inici del certamen, el 1896, que incorporaven dones en cadascuna de les delegacions. Dit d'altra manera, cada país que participava en la competició tenia presència femenina dins l'equip.
204 països van desfilar aquell 27 de juliol de 2012 amb almenys una dona darrere de les diferents banderes que es passejaven per l'estadi Olímpic de Londres. Curiosament, el país amb més medalles de la història, els Estats Units, marcaven un altre fet històric: per primer cop 268 dones superaven els 261 homes que defensarien el blau, el vermell i el blanc de la bandera nord-americana.
Però no només queda aquí la revolució femenina de Londres 2012. Per primer cop, set dones de països àrabs, que mai havien seleccionat competidores femenines, van participar en els Jocs. Tot i que aquests territoris s'hi havien negat i només van accedir per les pressions del Comitè Olímpic Internacional (COI), Wojdan Shaherkani i Sarah Attar per l'Aràbia Saudita; Nada Arkaji, Aya Magdy, Bahiya Al-Hamad, i Noor Al-Malki per Qatar; i Maziah Mahusin per Brunei, ja s'han convertit en història de l'olimpisme femení.
Londres va marcar el rècord de dones participant en uns Jocs Olímpics. Llavors la xifra va ser del 46% quan a Pequín 2008 ja s'havia marcat el rècord, que era del 42%. La representació femenina es va mantenir a Rio, amb el 45%. També a Brasil tots els països van tenir almenys una dona en les seves delegacions.
Per fortuna, i encara que s'hagi de reiterar que arriba tard, el compromís dels comitès olímpics i paralímpics amb la igualtat no va acabar a Londres i cada cop és més fort. L'organització de Tòquio 2020 preveu que un mínim del 49% dels competidors siguin dones, i per això el COI ha realitzat una assignació de places paritària. L'objectiu, segons el manifest del comitè amb motiu del passat dia de la dona, és organitzar els "primers jocs de la història amb equilibri de gènere". La igualtat de gènere al món de l'esport, doncs, sembla que ja no té aturador.