17
de juliol
del
2021
"Liberals". Aquest és el lema de la convenció que Ciutadans celebrarà aquest dissabte, un encontre que té lloc en plena commemoració dels seus quinze anys d'existència. La trobada, que es produeix enmig de la tempesta que afligeix el partit, vol ser una reafirmació ideològica de Ciutadans, que ha optat per embolcallar-se de la bandera del liberalisme per intentar preservar un espai propi mentre s'acumulen desercions i fugides.
El partit ha optat per enrocar-se després d'un seguit de daltabaixos electorals. Uns fracassos que van començar amb les eleccions espanyoles del novembre del 2019 (de 57 escons a només 10 al Congrés dels Diputats). Després van venir les eleccions a Galícia i el País Basc de l'any passat, amb 0 i 2 diputats respectivament (en el segon cas, gràcies a una coalició amb el PP). Finalment, el cicle lúgubre ha seguit amb l'ensorrament patit a Catalunya el febrer passat (de 36 escons a sis) i a Madrid, on la formació governava en coalició amb el PP d'Isabel Díaz Ayuso i ara ha quedat fora de l'Assemblea.
La direcció que encapçala Inés Arrimadas fa mesos que treballa una estratègia que té dos punts forts: taponar fins allí on sigui possible l'allau de fuites de quadres i militants, i delimitar més clarament la definició ideològica del partit com de "centre liberal". Per assolir el primer objectiu, els principals dirigents han viatjat per tot el territori per prendre la temperatura de les bases. Per visibilitzar el suposat liberalisme del partit han organitzat una convenció a la qual assistiran representants de la família liberal de la UE.
Es debatran quatre ponències, entorn els temes "El centre necessari, el valor de ser liberal", "Renovar Europa", "Ciència i agenda verda" i "L'Espanya de les llibertats i els drets". A Ciutadans tornen a escoltar-se elogis a la figura d'Emmanuel Macron, considerat un exponent de l'Europa liberal, i se subratlla la defensa que fa el partit dels drets de la comunitat LGTBI. Un tema que s'ha convertit en un reclam de la formació per argumentar el suposat progressisme del seu ideari.
Els aspectes més liberals del missatge de Ciutadans conviuen amb l'aliança amb el PP i Vox per forjar majories a Madrid -d'on ja han desaparegut- i Andalusia, i el discurs exacerbat contra els indults i, de fet, contra qualsevol gest de conciliació des del govern espanyol al sobiranisme. Aspectes que poc tenen a veure amb el tarannà moderat dels partits liberals europeus.
Convenció sí, congrés no
La suma de fracassos electorals no s'ha traduït en cap dimissió efectiva per part de cap integrant de l'executiva. Una actitud incomprensible pel sector crític, aplegat rere la marca Renovadors, que reclama la celebració d'un congrés extraordinari per dirimir responsabilitats i corregir el rumb de l'organització. De fet, la convocatòria de la convenció ha estat una manera de desviar el centre del debat intern cap a una reformulació dels principis, sense afrontar les peticions de renovació de càrrecs.
L'enemistat de Rivera
De tots els problemes que ha d'entomar l'equip d'Arrimadas, el que era del tot imprevist ha estat l'hostilitat sorda d'Albert Rivera. Pocs a Ciutadans entenen el comportament de l'exlíder, que va dimitir després de la garrotada electoral de novembre del 2019, però que no ha fet cap gest de proximitat cap a les que havien estat les seves sigles. De fet, Rivera no assistirà a la convenció, malgrat que des de la direcció s'han fet gestions perquè hi assistís.
No només això. Persones molt properes a Rivera han declarat la guerra al seu antic partit, tot i que no es pot dir que Arrimadas hagi impulsat un gir rellevant a Ciutadans, més enllà de suavitzar el to contra Pedro Sánchez i d'avalar l'estat d'alarma. Això ja va provocar la marxa de Juan Carlos Girauta. Després, ha estat Fran Hervías, exhome fort de l'aparell del partit, qui s'ha lliurat al PP per desmantellar Ciutadans allà on ha pogut.
Ara, mentre els crítics reclamen fer un "reset" i Rivera i el seu entorn juguen a endur-se amb ells el que quedi del partit, tot mirant cap al PP, Ciutadans intenta sobreviure obviant el debat intern. L'ànima de Ciutadans és i continua sent un nacionalisme espanyol intransigent, però el partit ha anat canviant de pell per adaptar-se al moment. Després de ser maragallians decebuts amb el tripartit, socialdemòcrates crítics i aspirants a liderar el bloc de dretes espanyol, ara proven sort amb el liberalisme.
El partit ha optat per enrocar-se després d'un seguit de daltabaixos electorals. Uns fracassos que van començar amb les eleccions espanyoles del novembre del 2019 (de 57 escons a només 10 al Congrés dels Diputats). Després van venir les eleccions a Galícia i el País Basc de l'any passat, amb 0 i 2 diputats respectivament (en el segon cas, gràcies a una coalició amb el PP). Finalment, el cicle lúgubre ha seguit amb l'ensorrament patit a Catalunya el febrer passat (de 36 escons a sis) i a Madrid, on la formació governava en coalició amb el PP d'Isabel Díaz Ayuso i ara ha quedat fora de l'Assemblea.
La direcció que encapçala Inés Arrimadas fa mesos que treballa una estratègia que té dos punts forts: taponar fins allí on sigui possible l'allau de fuites de quadres i militants, i delimitar més clarament la definició ideològica del partit com de "centre liberal". Per assolir el primer objectiu, els principals dirigents han viatjat per tot el territori per prendre la temperatura de les bases. Per visibilitzar el suposat liberalisme del partit han organitzat una convenció a la qual assistiran representants de la família liberal de la UE.
Es debatran quatre ponències, entorn els temes "El centre necessari, el valor de ser liberal", "Renovar Europa", "Ciència i agenda verda" i "L'Espanya de les llibertats i els drets". A Ciutadans tornen a escoltar-se elogis a la figura d'Emmanuel Macron, considerat un exponent de l'Europa liberal, i se subratlla la defensa que fa el partit dels drets de la comunitat LGTBI. Un tema que s'ha convertit en un reclam de la formació per argumentar el suposat progressisme del seu ideari.
Els aspectes més liberals del missatge de Ciutadans conviuen amb l'aliança amb el PP i Vox per forjar majories a Madrid -d'on ja han desaparegut- i Andalusia, i el discurs exacerbat contra els indults i, de fet, contra qualsevol gest de conciliació des del govern espanyol al sobiranisme. Aspectes que poc tenen a veure amb el tarannà moderat dels partits liberals europeus.
Convenció sí, congrés no
La suma de fracassos electorals no s'ha traduït en cap dimissió efectiva per part de cap integrant de l'executiva. Una actitud incomprensible pel sector crític, aplegat rere la marca Renovadors, que reclama la celebració d'un congrés extraordinari per dirimir responsabilitats i corregir el rumb de l'organització. De fet, la convocatòria de la convenció ha estat una manera de desviar el centre del debat intern cap a una reformulació dels principis, sense afrontar les peticions de renovació de càrrecs.
L'enemistat de Rivera
De tots els problemes que ha d'entomar l'equip d'Arrimadas, el que era del tot imprevist ha estat l'hostilitat sorda d'Albert Rivera. Pocs a Ciutadans entenen el comportament de l'exlíder, que va dimitir després de la garrotada electoral de novembre del 2019, però que no ha fet cap gest de proximitat cap a les que havien estat les seves sigles. De fet, Rivera no assistirà a la convenció, malgrat que des de la direcció s'han fet gestions perquè hi assistís.
No només això. Persones molt properes a Rivera han declarat la guerra al seu antic partit, tot i que no es pot dir que Arrimadas hagi impulsat un gir rellevant a Ciutadans, més enllà de suavitzar el to contra Pedro Sánchez i d'avalar l'estat d'alarma. Això ja va provocar la marxa de Juan Carlos Girauta. Després, ha estat Fran Hervías, exhome fort de l'aparell del partit, qui s'ha lliurat al PP per desmantellar Ciutadans allà on ha pogut.
Ara, mentre els crítics reclamen fer un "reset" i Rivera i el seu entorn juguen a endur-se amb ells el que quedi del partit, tot mirant cap al PP, Ciutadans intenta sobreviure obviant el debat intern. L'ànima de Ciutadans és i continua sent un nacionalisme espanyol intransigent, però el partit ha anat canviant de pell per adaptar-se al moment. Després de ser maragallians decebuts amb el tripartit, socialdemòcrates crítics i aspirants a liderar el bloc de dretes espanyol, ara proven sort amb el liberalisme.