entrevista

Salvador Macip: «No sé per què no hem reaccionat abans»

L'investigador català recorda que la pandèmia no està controlada fins que la immunitat no arriba a tot el planeta i adverteix que la gent vacunada es pot infectar

per Irene Montagut, Barcelona | 15 de juliol de 2021 a les 21:15 |
L'investigador Salvador Macip | Yolanda Porter
Salvador Macip és un metge de 50 anys nascut a Blanes, tot i que fa anys que es dedica a la investigació. Primer a Nova York i des del 2008 a Leicester, al Regne Unit. Estudia les bases moleculars del càncer i l'envelliment, però la pandèmia de la Covid-19 ha alterat les seves rutines habituals.

Fa uns dies va fer un avís a través del seu compte de Twitter: "Un test ràpid negatiu no és garantia de res". Tant ell com la seva parella, amb les dues dosis de la vacuna, estan contagiats de Covid i confinats a casa després que el seu fill de 12 anys donés positiu en una PCR un cop ja s'havia fet tres tests d'antígens. A Catalunya, els casos no deixen d'augmentar i ja es parla de contagis entre gent vacunadaNacióDigital ha conversat amb ell per conèixer la situació de primera mà.


- Per què estem en plena cinquena onada si fa un mes se’ns va dir que tot estava sota control?

- Hi ha un problema de gestió de les expectatives. Si ens diuen que ja està, ens pensem que s’ha acabat i és molt frustrant quan veus que no. Els experts portem mesos dient que, tot i que baixa, el virus segueix circulant pel planeta i tot pot tornar a començar de nou. I, efectivament, ho hem vist amb l’arribada de la variant Delta. Això és una pandèmia: no s’acaba quan tu vols, sinó quan hi ha una immunitat a tot el planeta bona. Fins que no se soluciona a escala global, la pandèmia continua.


L’error que hem comès és no explicar que la pandèmia no està acabada fins que tot el món no estigui protegit. Hem de subratllar això, però tampoc hem de perdre de vista la part positiva. Hem millorat molt. L’onada en què estem ara té una mortalitat que no és ni una desena part que en l’onada anterior, però això no vol dir que s’hagi acabat la pandèmia. Les coses milloren, però hem de seguir vigilant i ser capaços de reaccionar a temps.

- El problema ha estat, doncs, en la gestió?


- Ja la veiem venir, l’onada. Estava a Anglaterra i anava baixant. No sé per què no hem reaccionat abans, perquè ja sabem com funcionen aquestes coses, portem un any i mig de pandèmia. Feia falta conscienciar, explicar i entendre bé que la pandèmia no s’acaba fins que tot el món estigui bé. I que una millora en un moment donat no vol dir res. Però quan veus que les coses es compliquen t’has de saber aturar i fer passes enrere, i això ens costa molt encara.

- La gent vacunada amb pauta completa es pot infectar?

- Ja des del principi s’ha dit, i potser no s’ha explicat molt bé, que les vacunes el que fan sobretot és evitar la forma greu de la malaltia i, per tant, també la mortalitat. El que no s’està explicant prou bé, potser, és que el que no et diuen aquestes xifres és que no et contagies, que si et poses la vacuna no et pots infectar.

Estar vacunat vol dir que molt segurament no tindran problemes greus, que no acabaran a l’hospital i que no acabaran morint. I, de fet, és el que estem veient a les estadístiques: malgrat que tenim un pic de casos comparable a altres onades, la mortalitat no és ni una fracció. Per tant, això demostra que les vacunes fan el que han de fer. Ara bé, també vol dir que si no vigiles, tot i estar vacunat et contagiaràs. Això és la cosa que hem de conscienciar tothom: malgrat estar vacunat s’han d’aplicar les mesures de protecció i de prudència per evitar problemes propis que, tot i no ser greus, no deixen de ser empipadors, i, sobretot, per evitar ser un focus de contagi i contribuir a escampar la malaltia.

"Estar vacunat vol dir que molt segurament no tindran problemes greus, que no acabaran a l’hospital i que no acabaran morint"

- És possible que el grau d’immunitat proporcionat per la vacuna depengui de la genètica?

- Sí, sens dubte. La reacció a la vacuna depèn de molts factors que no podem mesurar de forma fàcil. De fet, depèn de la resposta immune de cadascú. La vacuna activa el sistema immune i ho fa millor o pitjor depenent de la teva genètica, de les teves característiques immunes, etc. El problema és que no sabem qui respondrà bé o malament. Hi ha un percentatge de persones que no es quedaran protegides, un 5 o 10%, però no sabem a qui li ha tocat. Tu et vacunes i has d’assumir que en molta possibilitat et quedaràs protegit, però hi ha un percentatge de gent que no es quedarà protegida.

Per tant, tampoc és estrany que arribin a l’hospital persones vacunades, perquè són els que no han muntat una resposta immune prou forta. És una cosa que depèn una mica de cadascú i és molt difícil de mesurar. És un motiu més per tenir precaució perquè no saps si tu o els del teu entorn, encara que estiguin vacunats, seran uns dels que no han reaccionat d’una manera adequada a la vacuna.

- Les embarassades s’han de vacunar?

- Crec que quan parlem de les vacunes i els seus efectes secundaris, una de les coses que no mencionem mai és l’efecte secundari de no vacunar-se. O sigui, quins efectes pot donar no vacunar-se. Evidentment hem de saber els efectes secundaris greus d’una vacuna, però també entendre que si no et vacunes corres uns riscos. I els riscos són molt diferents en un moment en què no hi ha virus circulant gairebé o quan estàs en plena onada, que hi ha virus circulant per tot arreu. I en el cas de les embarassades, la vacuna no s’ha vist que hagi donat problemes, de fet no hi ha hagut mai cap vacuna que hagi donat problemes ni a la mare ni al nadó. Però en canvi sí que s’ha vist que si agafes la Covid estant embarassada pot donar problemes tant a la mare com al nadó, amb poca freqüència, però augmentes aquesta complicació. Per tant, des del punt de vista de les embarassades té més sentit vacunar-se, si no ho estan, sobretot ara que està circulant tant el virus, que no arriscar-se a infectar-se i que puguin tenir problemes amb l’embaràs.

"Hi ha moltes dones que han comunicat transtorns menstruals després de vacunar-se, però que una cosa passi abans que l’altra, com sempre passa en la ciència, no vol dir que sigui una causa i l’efecte"

- Quina afectació té la vacuna sobre el cicle menstrual?

- És un tema que pot ser molt important i se n’està començant a parlar ara. De fet, encara no es tenen prou dades per treure’n conclusions. Hi ha moltes dones que han comunicat trastorns menstruals després de vacunar-se, però que una cosa passi abans que l’altra, com sempre passa en la ciència, no vol dir que sigui una causa i l’efecte. S’ha d’intentar comprovar que una cosa sigui causa de l’altra, que evidentment és possible, però encara potser no fa prou temps que se n’està parlant per a saber exactament si hi ha una relació causa-efecte o no.

És possible que sí, perquè hi ha un motiu lògic que és que la menstruació té un lligam important amb la immunitat. La menstruació apareix quan s’exposa tota la paret que s'ha creat al voltant de l’úter per acollir l’òvul i això té una gran participació de cèl·lules immunes. Si tu el que fas amb la vacuna és activar l'activitat immune de la dona, és possible que tingui una reacció directa depenent d’en quina fase del cicle menstrual estigui, tingui una reacció immune més forta i això provoqui una menstruació més forta. Tindria una explicació biològica. Ara, primer s'ha de veure si realment està passant o no. Crec que és important saber-ho perquè afecta la meitat de la població del planeta, i tot i no ser una cosa greu, està bé saber si passa o no i si realment és culpa de la vacuna o no, perquè si més no la gent estigui preparada i entengui que és una de les possibles conseqüències de vacunar-se.

- L’afectació depèn, doncs, de la fase del cicle menstrual en què es troba la dona o és independent?

- Molt bona pregunta, però no tenim resposta en aquests moments. Crec que s'hauria de mirar perquè és molt possible que afectés diferent segons a quina fase del cicle estàs, o no. Falta més investigació, però el que és important és que ara se’n comenci a parlar, ara se'n poden recollir dades i analitzar-ho. Sabrem què passa al llarg dels mesos vinents quan els primers estudis completin una mica l’anàlisi d'aquest tema.

"S’ha parlat que les vacunes podien afectar a la fertilitat tant d’homes com de dones, però això no s'ha vist"

- Hi ha afectació en la fertilitat?

- S’ha parlat que les vacunes podien afectar a la fertilitat tant d’homes com de dones, però això sí que no s'ha vist. No s’ha vist ni en aquesta vacuna ni en cap vacuna. En la menstruació sí perquè té una lògica, però no té cap sentit pensar que quan s'activa el sistema immune pugui acabar afectant la fertilitat.
 

L'investigador Salvador Macip Foto: Yolanda Porter


- Què passa si s’agafa la malaltia abans de passar els set dies posteriors a la primera dosi?

- En principi, no passa res. El que estem veient ara amb la variant Delta és que amb una sola dosi de la vacuna no has generat una resposta prou forta d’anticossos per a frenar-la. A efectes pràctics, si tens una sola dosi i has agafat la malaltia, no t’ha servit de massa cosa. Ni tampoc et causa res negatiu. Simplement la primera dosi et dona uns anticossos i la malaltia et dona més anticossos encara. Així, després d'haver passat la malaltia, vol dir que podràs tenir un nivell d'anticossos prou alt per durant un bon temps. Per tant, l’única cosa és que no estàs protegit del tot, però no té cap efecte negatiu.

- Els efectes de la primera dosi no desapareixen?

- No desapareixen. Són allà. La primera dosi no ha sigut suficient per protegir-te, però sí que t’ha donat un nivell d’anticossos més alt que el que tenies abans. El fet de tenir la primera dosi més la infecció per si mateixa fa que tinguis una resposta a la infecció millor inclús que si no tinguessis la primera dosi. Però la primera dosi, com deia, no protegeix massa davant la variant Delta per ella sola.

- Entenem que en aquests casos tant sí com no se’ls haurà de punxar la segona dosi…

- Aquest és un debat interessant. El fet de posar dues dosis a qui ha passat la malaltia és una decisió que depèn de la política de cada país. També amb això té a veure amb els plans de distribució de vacunes de cada país: es prioritza qui pugui necessitar més la vacuna que no algú que ja s’ha contagiat i n’ha generat de manera automàtica. És una decisió de salut pública i de gestió. Tot i això, a la llarga molt segurament se’ls haurà de posar la segona dosi als que han passat la malaltia o fins i tot una tercera dosi als que n’han rebut dues. El fet de posar més dosis acaba de ser una manera d’allargar la protecció en el temps.

- Justament fa uns dies Pfizer va avançar que està preparant una vacuna especial per combatre la variant Delta, tot i que recomanen posar-se la tercera dosi de la vacuna actual. Aquest procediment serà igual en totes les variants?

- Crec que encara no ho sabem segur i els que proposen les terceres dosis són les farmacèutiques, que és la part interessada. Penso que sí que serà necessària una tercera dosi, però no sabem quan. No fa ni un any que vacunem i no sabem quant duren. Tenen una certa protecció, sabem que moltes no duren per sempre, i tal com funciona la immunitat en aquest virus el probable és que duri un cert temps i s’hagi de tornar a fer un record després, però encara no hem definit aquest cert temps. No sabem si les vacunes duren sis mesos, un any, sis anys, això ho anirem veient sobre la marxa. Segurament sí que faran falta dosis de reforç, però és prematur dir quan s’hauran de posar. És un tema que està a sobre la taula i que s’haurà de discutir, però que ja anirem veient.

- Les vacunes actuals cobreixen aquestes noves variants?

- En principi, totes les variants que circulen ara responen als anticossos que se’ns apliquen de les vacunes actuals. Totes les vacunes acaben controlant totes les variants, amb dues dosis. Això sí, tots els fabricants estan modificant les seves vacunes per fer-les més resistents, més útils. L’avantatge del sistema de vacunes que tenim ara és que és bastant fàcil canviar-les d’un dia per l’altre i generar vacunes més eficaces. Però de moment sembla que funcionen bé. La possibilitat que surti una variant que s’escapi d’aquests anticossos hi és, però ja ho veurem quan passi. No sabem si passarà i, si passa, es poden adaptar les vacunes actuals.

"Hi ha moltes variants que tenen mal aspecte. El que hem de fer és estar alerta, vigilar-les, però no cal tenir pànic abans d’hora"

- Pot provocar la nova variant Lambda, del Perú, un efecte similar al causat per la Delta?

- Sí. Sobre el paper hi ha moltes variants que tenen mal aspecte. El que hem de fer és estar alerta, vigilar-les, però no cal tenir pànic abans d’hora. És una història de selecció natural i d’evolució: la variant que està més desenvolupada és la que s’acaba imposant. Tot i que ara sembla pitjor que la Delta, no vol dir res si no s’acaba convertint en majoritària. S’ha de vigilar, però no cal patir més del compte.

- És possible que amb l’evolució del virus els joves tinguin més facilitat per contagiar-se?

- No. Per sort no. Podria haver sigut, però no. Quan va sortir la variant alfa al Regne Unit es va pensar que podria afectar més els joves perquè cada cop n’hi havia més d’infectats, però després es va deduir que se’ls infectava perquè eren els que no estaven vacunats i a més tenien més mobilitat. I ara està passant això amb la Delta: no té una capacitat biològica diferent, simplement els joves estan molt poc vacunats i hi ha molta més interacció social en aquesta franja de població.

- Passa el mateix amb els ingressos?

Els joves al principi no tenien la forma greu de la malaltia, no acabaven a l’hospital, però és una qüestió de números. No és que estem veient més joves dels que esperàvem, simplement en veiem més perquè la majoria de contagis són ara en aquesta franja d’edat.

- Sanitat ha anunciat que aprovarà la venda de tests d’antígens sense recepta a les farmàcies. Tindran la mateixa fiabilitat que els que es fan a les clíniques o laboratoris?

En principi ha de ser d’una qualitat semblant. En els tests d’antígens l’eficiència varia en funció de com es fa la mostra i també de quin test es fa servir. Jo crec que el test d’antígens és molt útil, però és útil per al que ho és. El problema està a fer servir el test d’antígens com el que no és: és una eina molt important de control de la pandèmia pel que fa a salut pública si es fa de manera continuada i massiva.

"Una persona amb test d’antígens negatiu té molt poca utilitat perquè un test puntual no vol dir res"

- Aplicar aquest ús pot ajudar a controlar el virus en una situació com l’actual?

- Una persona amb test d’antígens negatiu té molt poca utilitat perquè un test puntual no vol dir res. Necessites una aplicació dels tests d’antígens com una cosa periòdica i massiva, no pel que fa a l'usuari. Aquest és el perill de vendre’l a les farmàcies: comunicar la idea que el test d’antígens és un passaport per fer el que es vulgui. No! El test d’antígens és una eina de control de població. Ara segur que se’ns estan escapant casos, així que si es fessin més tests d’antígens de manera massiva es podrien detectar correctament. Per tant, tests d’antígens, sí, molts, gratuïts i a tothom. Però explicant per a què serveixen i per a què no serveixen.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació