Lluís Soler: «El municipalisme no és l'etern adolescent, ja és adult»

Integrant de la lleva d'alcaldes de CiU que van pujar al poder local entre el 2011 i el 2015, Lluís Soler (Deltebre, 1983) ocupa des de fa pràcticament dos anys la presidència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), responsabilitat que combina amb l'alcaldia de la seva ciutat natal. L'entitat, que aplega 940 dels 947 pobles catalans, les quatre diputacions i tots els consells comarcals, s'ha afiançat com un dels principals suports del món local en temps de pandèmia, tant a nivell de central de compres -bàsica per a municipis petits- com a l'hora de facilitar eines de gestió. Soler, integrant de la direcció fundacional del PDECat, encara manté el carnet postconvergent, però s'ha allunyat de l'activitat interna i, en paral·lel, tampoc ha fet el salt a Junts. Una perfil singular i que serà cobejat en cas que vulgui, com es planteja, optar per la reelecció.

- Ha arribat a la meitat del segon mandat com a alcalde. Com valora aquests dos anys, molt marcats per la pandèmia i els temporals que han viscut a les Terres de l'Ebre?

-  Veníem d'una situació en què Deltebre necessitava molta acció pública i rigor en l'acció de l'ajuntament. En aquests sis anys com a alcalde, ho estem aconseguint. Avui per avui, estem mobilitzant 14 milions d'inversió pública, una xifra com mai hi havia hagut. El balanç és positiu, tot i que el mandat està estroncat pels temporals -tenim un 8% de les platges de Catalunya, afectades any rere any per un retrocés de cinc metres de mitjana les últimes sis dècades- i per la pandèmia. El municipi ha reconvertit l'activitat principal, que era la construcció, pel turisme. Amb el coronavirus, un sector molt fràgil i no consolidat com aquest s'ha vist molt més afectat que en altres municipis.

- Ara fa un mes, la comissió d'urbanisme de les Terres de l'Ebre va aprovar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) després de molts entrebancs i demores, entre elles les derivades d'un informe negatiu de Costes de l'Estat. Com l'han corregit per resoldre els condicionants de l'Estat? Ha entrat en vigor?

- Estarà vigent en els propers dies, segurament l'última de juliol o la primera d'agost. Hi ha hagut 400 al·legacions i se n'ha acceptat el 80%, de manera que està legitimat per la ciutadania. Ens hem trobat, però, que des de Costes de l'Estat ens han reclamat incorporar una línia de delimitació probable sense cap fonamentació tècnica -ho diu el mateix informe- que necessitarà estudis posteriors. Per descongestionar el POUM, la Generalitat l'ha incorporar per imperatiu legal. No ho secundem i activarem vies legislatives i, si cal, judicials. No podem estar condicionats per una línia traçada des d'un despatx a Tarragona i validada a Madrid.

"Dins l'àmbit propi de les Terres de l'Ebre, el gran oblidat és el Delta, que és únic en l'Europa mediterrània"

- Quin creixement en habitatges contempla el POUM?

- No és exponencial, ens permet créixer fins a 20.000 habitants en vint anys. 

- Presentaran al·legacions al pla de protecció del Delta de l'Ebre?

- No admetrem un pla que acabi fent-nos retrocedir, seria el més covard per part de l'Estat, que durant molts anys no ha actuat. Els tècnics estan analitzant el pla i tenim sis mesos per presentar al·legacions. Segur que en farem.

- Deltebre està vivint encara una eclosió de casos de coronavirus que els ha obligat a suspendre el festival Deltebre Dansa, un festival que està aportant un nom internacional al municipi vinculat a la cultura. Quin futur li espera, al certamen?

- És un punt de l'enlairament de Deltebre. El director és Premi Nacional de Cultura, i el festival va ser premiat a nivell europeu. Són deu dies d'espectacle, 150 participants de 50 països diferents que venen a crear produccions que després exporten a nivell internacional. És una activitat cultural, però també turística de primer ordre.
 
- Han començat la construcció d'un aparcament a la Platja de la Marquesa per minvar els problemes de massificació de vehicles, però els treballs han estat denunciats pels ecologistes pel seu impacte ambiental. Quina resposta els dóna?

- Les obres ja s'han acabat. Estem parlant d'un indret on l'estiu passat, amb l'allau de turisme interior, es va col·lapsar la mobilitat. Buscant tota la preservació del medi, vam buscar el millor lloc per poder, sense crear impacte en l'entorn, tenir una zona d'aparcament per millorar la mobilitat. El posarem en marxa en les properes setmanes Em vaig quedar estupefacte amb la roda de premsa del grup ecologista: haurien d'haver vingut a demanar reunions a l'Ajuntament, i hauria d'haver vist la imatge que donàvem amb els espais naturals l'any passat, amb els cotxes aparcats a qualsevol lloc. No m'agrada entrar en qüestions fonamentalistes. Cal deixar-se explicar.- No és específicament una carpeta del seu seu municipi, però quan es parla de les Terres de l'Ebre la pregunta és obligada: cal retirar d'una vegada per totes el monument franquista de Tortosa? La justícia ha aturat la licitació de les obres destinades a fer-ho possible i el Govern ja ho ha recorregut.

- Soc partidari de fer complir la normativa, que diu que s'ha de treure la simbologia franquista. Esperem que la jutgessa acabi decretant, com més aviat millor, i que aquest tema es tanqui de la millor manera possible.

- Les Terres de l'Ebre són la gran zona oblidada del país?

- Tractades en la seva realitat històrica, s'han vist moltes vegades oblidades. Dins l'àmbit propi de les Terres de l'Ebre, el gran oblidat és el Delta, que és únic en l'Europa mediterrània. Tot i la seva simbologia, del turisme, de la necessitat emocional que desperta i de la seva essència, les administracions no han cregut mai en les seves possibilitats de creixement sostenible. Volem un Delta amb oportunitats, un turisme sostenible i que no tingui sobreprotecció, que no sigui sempre un "no és no" [per part de les administracions].

"En funció de com vegi com ha impactat l'excepcionalitat en el pla de mandat, haurem de valorar si em presento a la reelecció o deixo el relleu a qui la ciutadania determini"

- Fa la sensació que el sud del país només és notícia quan hi ha algun desastre natural, com és el cas del Glòria. Com s'ha recuperat la zona?

- Amb un esforç dels sectors productius, que han tingut ajudes puntuals de la Generalitat. La resta d'ajudes públiques que reclamàvem han estat poques: dels més de quatre milions que vam reclamar al Govern, a Deltebre hem tingut 300.000 euros. En el cas de les mesures estructurals que se'ns van comprometre a tirar endavant perquè no es repetissin inundacions en el cas urbà, no ha passat res. El Delta necessita ajuda.
 
- Es presentarà a la reelecció el 2023?

- M'ho estic pensant, en aquest moment no ho tinc decidit. Em vaig comprometre a estar dos mandats. Penso que per qualitat democràtica hi has de ser vuit anys, perquè l'alternança és important, però hi ha casuístiques excepcionals que fan que el mandat no sigui normal. En funció de com vegi com ha impactat l'excepcionalitat en el pla de mandat, haurem de valorar si continuo o deixo el relleu a qui la ciutadania determini.

- El seu espai polític, el de PDECat i Junts per Catalunya, ha viscut moltes turbulències en l'últim any. Encara és militant del PDECat, vostè?

- Fa sis anys, vaig ser un dels que va entrar a liderar un projecte nou [el PDECat] que es feia des de zero però que volia agafar el bo i millor del que havia representat CDC. Hi ha hagut moments convulsos, i penso que, si al final s'havia de produir un trencament, possiblement s'hauria d'haver produït abans. El moment del trencament va ser una imprudència per les dues bandes. Molts es van passar a Junts, molts es van quedar al PDECat i, per lleialtat, no vaig plegar de l'executiva fins que es va fer la renovació. Sí que puc dir que ara estic en un moment de reflexió personal. Milito a l'espai polític tradicional, però no tinc una militància activa en cap instrument polític. Puc dir que no tinc el punt de comoditat per ser en un lloc, però tampoc per anar-me'n a un altre. Em poso a disposició de poder buscar la forma perquè el 2023, independentment de si em presento o no, pugui ajudar a fer un paraigua municipalista que acabi representant el que representava CDC, però obert a les noves sensibilitats i tendències, que és el que suma i ens fa grans. En cap cas, empetitir-nos com s'ha fet els últims mesos.

"Em poso a disposició de poder buscar la forma perquè el 2023, independentment de si em presento o no, pugui ajudar a fer un paraigua municipalista que acabi representant el que representava CDC"

- Per tant, manté el carnet del PDECat i no es planteja fer el salt a Junts.

- En tot cas, no tinc una militància activa. Estic reforçant el rol institucional com a alcalde i president de l'ACM perquè tothom s'hi senti còmode, i no he fet un pas de donar-me de baixa, però tampoc cap pas endavant. He fet un pas enrere, no sóc membre de l'executiva del PDECat. No em sento quedant-me, però tampoc anant a cap altre lloc, avui per avui. Mai aniré a fer res que ens provoqui fer-nos més petits. Tinc amics a una altra banda i a l'altra, i persones que no entenen la meva situació. Sóc lleial a la ciutadania que em va fer confiança i a la pluralitat de l'ACM, i sobretot a les meves idees, que no porto mai a l'extrem.

- Les municipals són una via per reconciliar el PDECat i Junts?

- Amb les eleccions catalanes ja vam veure que tot es va fer malament i molt precipitadament. Vistes les municipals, jo parlo amb molts alcaldes i militin al PDECat, a Junts o enlloc, demanen poder donar la màxima confiança amb un instrument gran al servei de la seva ciutadania. Hi ha d'acabar havent un punt d'humilitat i honestedat per les dues bandes. Hi ha d'haver un compromís en la línia que els alcaldes o candidats del 2023 puguin tenir el millor instrument al seu servei. Això pot tenir moltes fórmules, però no endogàmiques que ens portin al no-res o a un concepte no hegemònic del municipalisme que sempre ha representat aquest espai polític per agendes que no acaben de retrobar-se.
 
- Si no hi ha un acord nacional, com defensa Junts, són possibles pactes a nivell local?

- Si no hi ha una reconciliació de l'espai, s'haurà d'anar poble per poble i respectant les sensibilitats majoritàries d'aquell municipi. Anar en contra d'algú perquè hi ha un alcalde del PDECat o de Junts és el pitjor que pot passar.

- I podria facilitar alcaldies per a ERC.

- La ciutadania és qui acaba decidint qui ha de ser l'alcalde, però no podem empetitir un espai polític que ha estat hegemònic els últims anys. La gent ho reclama. Cal un exercici de la màxima honestedat i humilitat per part de tothom. Molta gent no entén el meu rol de no definir-me, però quest procés de desconnexió personal que he fet ha estat amb tota la consciència. Es tracta de tenir actius per ajudar a conciliar posicions quan sigui necessari.

- Ja porta dos anys com a president de l'ACM. Quin balanç en fa?

- Hem treballat moltíssim. Tenim 940 dels 947 municipis associats, les quatre diputacions, tots els consells comarcals i el Consell d'Aran. Es tracta de donar resposta i servei a les demandes del municipalisme. Hem consolidat els serveis que ja fèiem, com la central de comptes, el servei jurídic i l'àmbit formatiu. La central de comptes fa que el municipi més petit i el més gran tinguin els mateixos criteris competitius. Estem treballant amb la defensa activa del municipalisme: som el lobby dels ajuntaments. Hem d'agregar la seva veu de manera bilateral amb el Govern.

Ahir [per dimecres] li deia al president Pere Aragonès, i fa uns mesos al president Quim Torra: nosaltres volem ser l'aliat estratègic del Govern, en cap cas un cogestor en un sentit paternalista. El municipalisme no és l'etern adolescent, és adult, i des del municipalisme es pot treballar per una Catalunya avançada. És qüestió de saber agregar les sensibilitats i, en aquest cas, creure en la potencialitat que tenim al mosaic municipal de Catalunya.

"Si no hi ha una reconciliació de l'espai, s'haurà d'anar poble per poble i respectant les sensibilitats majoritàries d'aquell municipi. Anar en contra d'algú perquè hi ha un alcalde del PDECat o de Junts és el pitjor que pot passar"

- Aquesta setmana han rebut una bona notícia per als seus interessos: s'ha arxivat la causa que els vinculava al finançament del procés.

- Vaig entrar de president el 20 de setembre del 2019 i, al cap d'un mes, ens vam trobar un desplegament de 19 policies nacionals espanyols que van registrar i requisar la documentació de tots els despatxos. Ens ha fet viure amb un risc reputacional i amb una inquietud important. El relat era molt cuinat des d'una part poc imparcial.
 
- Tenen calculat quan es recuperaran els municipis dels efectes econòmics i socials de la pandèmia?

- Tenim una situació complicada, perquè molts ajuntaments han compromès els plans de mandat per fer front a competències que no ens són pròpies. Necessitem sensibilitat de l'administració espanyola: el fons anunciat de 3.000 milions d'euros no s'ha traduït en res, l'hem de reactivar. El fons de la Generalitat, activat al novembre, l'agraïm però és insuficient, i hem demanat que es revisi a l'alça. La pandèmia ens porta a una reducció de la participació en els tributs de l'Estat. Els anticips acabaran sent negatius respecte la recaptació efectiva. El llindar acabarà sent menor, i això afectarà la despesa corrent. Necessitem un gran acord amb la Generalitat com a bona intermediària i l'Estat, com a administració competent, per garantir uns mínims en la participació dels tributs estatals. Seria catastròfic reduir el nivell de qualitat dels serveis públics.

- El municipalisme hauria de gestionar de manera més directa els fons europeus?

- Han de tenir una implicació directa en la transformació des de l'accent municipalista. Només des de la subsidiarietat podrem tenir aquesta transformació efectiva del país. El que ens preocupa moltíssim és el llindar de número d'habitants en les convocatòries, o bé si es poden agregar. Podem acabar creant una Catalunya de dues velocitats, i això no ens ho podem permetre.

- El món municipal s'ha sentit desemparat per les noves restriccions dictades pel Govern a l'hora de contenir el coronavirus?

-  El que reclamem no és tant entrar a valorar les mesures, que no podem variar perquè l'efecte de reacció ha de ser immediat, sinó poder formar part dels òrgans de decisió on es valoren aquestes mesures. No volem ser informats, volem ser codecisors i tenir la màxima informació científica i tècnica. Demano mesures clares, no recomanacions, que tenen un punt de covardia. Hem de formar part dels òrgans de decisió. Al febrer se'ns va dir que formaríem part del consell assessor del Procicat, i ja en aquell moment vam dir que volíem ser al consell de direcció. No ens han convocat a cap dels dos organismes. A Aragonès li vam demanar un tracte més bilateral. Si es pot traslladar al Procicat, millor. Al final, ens adaptarem a les regles del joc.

"Sense renunciar a res, hem de saber recuperar aquest punt de gestió efectiva i resolutiva de les institucions"

- El Govern ha fet un tomb negatiu o positiu respecte l'etapa de Quim Torra?

- No crec que hagi d'entrar a valorar un mandat o un altre, o unes persones o unes altres, però portàvem molts mesos de provisionalitat. Dèiem, com a entitat, que aquesta provisionalitat no era procliu a donar estabilitat en un moment de pandèmia, en el qual cal valentia. Quan es conforma un nou Govern, des del municipalisme li hem de donar mesos de confiança, i traslladar la nostra agenda per valorar si el nou executiu acaba subsumint-se perquè l'accent municipalista estigui en el dia a dia institucional català
 
- És el moment de la gestió o de la confrontació?

- Avui per avui, tenim unes regles del joc que són les que són. No podem renunciar a res, la ciutadania té clar el seu anhel col·lectiu d'independència. Hem de fer els passos determinants per, coneixent les experiències del passat, construir el millor estatuts per ser un país independent. Més enllà d'això, és evident que el dia a dia és complicat. Estem en una situació de pandèmia, portem un any i mig d'incertesa, i hem de saber governar bé, i que desperti un punt d'orgull a la ciutadania. Sense renunciar a res, hem de saber recuperar aquest punt de gestió efectiva i resolutiva de les institucions que ens ha de portar a l'empatia i que serveixi per engrandir l'espai d'acompanyament a l'anhel de llibertat.

- Confia que la taula de diàleg donarà fruits en els propers dos anys?

- Seria agosarat dir que sí o dir que no. En política has d'esgotar tots els mecanismes necessaris per tenir la consciència tranquil·la. La taula de diàleg no deixa de ser un marc de regles del joc que s'estableixen, i no hem de ser innocents per pensar que acabarem solucionant-hi tot el conflicte. Hem de ser cauts i hàbils, i explotar aquest mecanisme, que forma part dels principis del Govern. Hem de ser confiats, però no del tot.

- I si fracassa?

- Hi haurà els altres mecanismes, que s'hauran de treballar i de coordinar entre les entitats i el Govern per un nou marc d'impuls cap a l'anhel de llibertat que no acabi creant frustracions innecessàries en la ciutadania.