15
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
17:43h
La pandèmia ha empitjorat les expectatives del jovent. Així ho assenyala l'enquesta "Infància i joventut davant la pandèmia de Covid", publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el 68,2% dels espanyols d'entre 18 i 24 anys i el 66,9% dels d'entre 25 i 34 anys considera que els joves són ciutadans de segona categoria, amb pitjors posicions i oportunitats.
Una opinió compartida per bona part dels enquestats, els quals en global ho consideren en un 54,2% dels casos, mentre que només un 32% veu els joves com a ciutadans de primera. Només els majors de 64 anys tenen certs dubtes i un 43,5% els veu de segona i el 36,5%, de primera. Les opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.
Aquells que creien que els joves tindrien una millor vida han caigut del 28,9% de les respostes al 8,5%, mentre que un 14,1% encara pronostica que viuran millor. En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.
Pel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat. És l'opció més citada, amb un 37,8% de les respostes, per davant dels efectes psicològics (14,6%), l'augment de la desigualtat generacional (12,3%) i l'increment de l'edat d'emancipació (11,3%). Els efectes psicològics, però, preocupen molt als menors de 25 anys, els quals ho citen en un 23% dels casos com a principal conseqüència.
Els joves, més irresponsables
La valoració del rol dels joves durant la pandèmia, però, és ambivalent. Un 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat "de manera més irresponsable que les persones d'altres edats", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.
Un 66,7% reconeix també, però, que els joves han col·laborat com a voluntariat, un 73,4% admet que han renunciat a activitats d'oci i esports per preservar la salut de familiars i només un 31% opina que "només han pensat en fer botellots".
L'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats. A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per tenir més eines per actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.
Una opinió compartida per bona part dels enquestats, els quals en global ho consideren en un 54,2% dels casos, mentre que només un 32% veu els joves com a ciutadans de primera. Només els majors de 64 anys tenen certs dubtes i un 43,5% els veu de segona i el 36,5%, de primera. Les opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.
Aquells que creien que els joves tindrien una millor vida han caigut del 28,9% de les respostes al 8,5%, mentre que un 14,1% encara pronostica que viuran millor. En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.
Pel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat. És l'opció més citada, amb un 37,8% de les respostes, per davant dels efectes psicològics (14,6%), l'augment de la desigualtat generacional (12,3%) i l'increment de l'edat d'emancipació (11,3%). Els efectes psicològics, però, preocupen molt als menors de 25 anys, els quals ho citen en un 23% dels casos com a principal conseqüència.
Els joves, més irresponsables
La valoració del rol dels joves durant la pandèmia, però, és ambivalent. Un 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat "de manera més irresponsable que les persones d'altres edats", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.
Un 66,7% reconeix també, però, que els joves han col·laborat com a voluntariat, un 73,4% admet que han renunciat a activitats d'oci i esports per preservar la salut de familiars i només un 31% opina que "només han pensat en fer botellots".
L'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats. A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per tenir més eines per actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.