18
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
20
de juliol
a la
1:25h
"Aquesta gent vol destruir la meva vida". Així resumeix Francisco Sánchez l'odissea que li ha tocat viure des que el 19 de febrer del 2020 va ser desnonat mentre era fora de casa seva. La comitiva judicial va entrar al seu pis del carrer Maignon de Barcelona, a la Salut, i li va canviar el pany sense que ell hagués rebut cap avís. Era un episodi més del periple judicial que ha viscut aquest home de 81 anys des que un inversor estranger va comprar l'edifici on vivia el 2017. Recentment el Tribunal Suprem li ha donat la raó i, per tant, té tot el dret a tornar a casa seva, però encara no pot fer-ho perquè el propietari l'ha deixada impracticable.
"El Tribunal Suprem va dir que podia tornar a casa, però la propietat l'ha deixat en runes", així resumeix el Francisco el moment d'impàs actual. La seva història es remunta al 1975, quan va començar a viure a la finca. Va començar vivint a l'àtic, pel qual pagava un lloguer de 22.000 pessetes mensuals. Al cap d'uns anys, però, va tenir problemes econòmics i va plantejar als propietaris un canvi de pis. Ell es comprometia a condicionar el soterrani, que aleshores no tenia cèdula d'habitabilitat, i deixava lliure l'àtic a canvi d'una rebaixa en la quota, que passaria a ser de 15.000 pessetes de l'època. La propietat va acceptar i ell va invertir tres milions de pessetes en la reforma.
Es tractava d'un annex de contracte firmat amb l'aleshores propietari del pis, l'empresa Masnou Jardí SA. El 2017, però, UPL Gràcia SL, administrada per Miachael Saidov, comprava tot l'edifici amb l'objectiu de fer-ne fora els veïns per poder vendre els immobles a un preu més alt. El Francisco va esdevenir la pedra a la sabata de Saidov perquè el seu contracte de lloguer era indefinit. L'inversor va portar el cas als jutjats, que li van donar la raó amb l'argument que el contracte del Francisco no era un annex sinó un nou acord, firmat en un moment en què els contractes de lloguer havien deixat de ser indefinits a l'Estat.
El veí va denunciar el seu cas al Suprem, però Saidov no va voler esperar i va iniciar un procés de desnonament a través del jutjat de primera instància 26 de Barcelona. El febrer de l'any passat el desallotjament es va materialitzar davant la sorpresa del Francisco, que no havia rebut cap avís. "Jo pensava que tenia la vida resolta amb la meva petita pensió. Estava estupendament perquè Barcelona és casa meva, després d'arribar-hi des de Ciudad Real als 17 anys", explica.
"Ara faré 81 anys fora de casa meva, després d'haver passat per pensions i cases de familiars. La família et pot acollir de meravella, però estic envaint el seu espai. No són ells els que m'han de donar una solució, sinó l'administració o la justícia", reclama. Una justícia que finalment li ha donat la raó en dues ocasions. La primera, a través del Tribunal Suprem, que va reconèixer que el contracte de lloguer era un annex de l'original i, per tant, tenia caràcter indefinit. Més tard,el jutjat que va ordenar el seu desnonament el va acabar declarant nul, després de reconèixer que no es va fer tot el possible per avisar l'afectat del desallotjament.
La propietat, però, ja havia passat a l'acció. Després de posar a la venda tot l'edifici per 1,7 milions d'euros, va tirar a terra elements de tots els pisos, inclòs el del Francisco. Els immobles van quedar impracticables. "No he deixat de creure en la justícia, però penso que hauria de ser més justa", diu el Francisco. "El Suprem hauria de ser més contundent i establir un termini perquè em tornin casa meva, o sancions si el propietari no vol fer-ho. Si no, què faig? M'instal·lo amb un sac de dormir a la porta?", es pregunta.
Judici el 30 de setembre
L'advocat del Francisco, Lluís Humet, ha passat a l'acció i ha presentat una demanda de recobrament de possessió perquè Saidov retorni l'immoble. L'ha presentat al mateix jutjat número 26 que va desnonar el Francisco i el judici se celebrarà el 30 de setembre. L'advocat ha fet aquest pas després que el jutge comuniqués que no tenia "mitjans processals" per retornar l'immoble.
Mentrestant, l'edifici no ha quedat buit. El passat mes de maig el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca va anunciar l'ocupació de la finca. El sindicat va anunciar la mesura com una acció contra l'especulació immobiliària i va obrir les portes al retorn del veí. "Volem fer valdre el dret del Francisco de viure a casa seva", afirmaven. Ell no tenia coneixement previ de l'ocupació i explica que descarta tornar a casa fins que el conflicte no es desencalli per la via judicial. L'Ajuntament també ha actuat i ha obert un expedient a la propietat per manca de conservació de la finca, que té per objectiu obligar Saidov a rehabilitar-la i evitar que l'enderroqui.
El Francisco segueix l'evolució del seu cas lluny de Barcelona i manté el que un dia explica que li va dir al propietari: "Espero que aquest edifici li suposi a ell el mateix que m'ha suposat a mi". El 30 de setembre, el veí tindrà una nova oportunitat per recuperar casa seva.
"El Tribunal Suprem va dir que podia tornar a casa, però la propietat l'ha deixat en runes", així resumeix el Francisco el moment d'impàs actual. La seva història es remunta al 1975, quan va començar a viure a la finca. Va començar vivint a l'àtic, pel qual pagava un lloguer de 22.000 pessetes mensuals. Al cap d'uns anys, però, va tenir problemes econòmics i va plantejar als propietaris un canvi de pis. Ell es comprometia a condicionar el soterrani, que aleshores no tenia cèdula d'habitabilitat, i deixava lliure l'àtic a canvi d'una rebaixa en la quota, que passaria a ser de 15.000 pessetes de l'època. La propietat va acceptar i ell va invertir tres milions de pessetes en la reforma.
Es tractava d'un annex de contracte firmat amb l'aleshores propietari del pis, l'empresa Masnou Jardí SA. El 2017, però, UPL Gràcia SL, administrada per Miachael Saidov, comprava tot l'edifici amb l'objectiu de fer-ne fora els veïns per poder vendre els immobles a un preu més alt. El Francisco va esdevenir la pedra a la sabata de Saidov perquè el seu contracte de lloguer era indefinit. L'inversor va portar el cas als jutjats, que li van donar la raó amb l'argument que el contracte del Francisco no era un annex sinó un nou acord, firmat en un moment en què els contractes de lloguer havien deixat de ser indefinits a l'Estat.
El veí va denunciar el seu cas al Suprem, però Saidov no va voler esperar i va iniciar un procés de desnonament a través del jutjat de primera instància 26 de Barcelona. El febrer de l'any passat el desallotjament es va materialitzar davant la sorpresa del Francisco, que no havia rebut cap avís. "Jo pensava que tenia la vida resolta amb la meva petita pensió. Estava estupendament perquè Barcelona és casa meva, després d'arribar-hi des de Ciudad Real als 17 anys", explica.
"Ara faré 81 anys fora de casa meva, després d'haver passat per pensions i cases de familiars. La família et pot acollir de meravella, però estic envaint el seu espai. No són ells els que m'han de donar una solució, sinó l'administració o la justícia", reclama. Una justícia que finalment li ha donat la raó en dues ocasions. La primera, a través del Tribunal Suprem, que va reconèixer que el contracte de lloguer era un annex de l'original i, per tant, tenia caràcter indefinit. Més tard,el jutjat que va ordenar el seu desnonament el va acabar declarant nul, després de reconèixer que no es va fer tot el possible per avisar l'afectat del desallotjament.
La propietat, però, ja havia passat a l'acció. Després de posar a la venda tot l'edifici per 1,7 milions d'euros, va tirar a terra elements de tots els pisos, inclòs el del Francisco. Els immobles van quedar impracticables. "No he deixat de creure en la justícia, però penso que hauria de ser més justa", diu el Francisco. "El Suprem hauria de ser més contundent i establir un termini perquè em tornin casa meva, o sancions si el propietari no vol fer-ho. Si no, què faig? M'instal·lo amb un sac de dormir a la porta?", es pregunta.
Judici el 30 de setembre
L'advocat del Francisco, Lluís Humet, ha passat a l'acció i ha presentat una demanda de recobrament de possessió perquè Saidov retorni l'immoble. L'ha presentat al mateix jutjat número 26 que va desnonar el Francisco i el judici se celebrarà el 30 de setembre. L'advocat ha fet aquest pas després que el jutge comuniqués que no tenia "mitjans processals" per retornar l'immoble.
Mentrestant, l'edifici no ha quedat buit. El passat mes de maig el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca va anunciar l'ocupació de la finca. El sindicat va anunciar la mesura com una acció contra l'especulació immobiliària i va obrir les portes al retorn del veí. "Volem fer valdre el dret del Francisco de viure a casa seva", afirmaven. Ell no tenia coneixement previ de l'ocupació i explica que descarta tornar a casa fins que el conflicte no es desencalli per la via judicial. L'Ajuntament també ha actuat i ha obert un expedient a la propietat per manca de conservació de la finca, que té per objectiu obligar Saidov a rehabilitar-la i evitar que l'enderroqui.
El Francisco segueix l'evolució del seu cas lluny de Barcelona i manté el que un dia explica que li va dir al propietari: "Espero que aquest edifici li suposi a ell el mateix que m'ha suposat a mi". El 30 de setembre, el veí tindrà una nova oportunitat per recuperar casa seva.