15
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
15:18h
El Departament d'Interior podria haver d'anul·lar 63.626 multes i tornar l'import de les 23.078 multes cobrades per saltar-se el confinament en el primer estat d'alarma. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat que el seu departament ha demanat al gabinet jurídic de la Generalitat un dictamen per analitzar la incidència de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) pel que fa a les multes i conèixer com han d'actuar, i ha dit que si la resolució conclou que han de tornar les multes ho faran. Elena ha evitat anticipar escenaris -ara com ara encara no hi ha els arguments de la sentència- però ha assegurat que el Govern farà "el que hagi de fer".
Un TC dividit va declarar inconstitucional aquest dimecres el confinament i la limitació de reunió del primer estat d'alarma, estimant parcialment un recurs de Vox per sis vots a cinc. Després d'un debat intens, l'alt tribunal ha aprovat la ponència presentada pel magistrat conservador Pedro González Trevijano, que sosté que el confinament general va suposar una "suspensió" de drets fonamentals -concretament del dret de circulació- que no tenia empara en l'estat d'alarma, sinó que necessitava un estat d'excepció.
La sentència es farà pública en els propers dies. Hi han votat a favor els magistrats Antonio Narváez, Alfredo Montoya, Ricardo Enríquez, Santiago Martínez-Vares i Encarnación Roca, i compta amb cinc vots particulars dels magistrats contraris: el president del TC Juan José González Rivas i els jutges Andrés Ollero, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. El debat va arrencar dimarts i es va fer evident la divisió interna.
La sentència del TC considera que les restriccions adoptades pel govern espanyol eren necessàries per frenar la primera onada de la pandèmia, però estableix que el marc en el qual es van adoptar -l'estat d'alarma- no era l'adequat perquè es tractava de "suspendre" drets, no pas de "limitar-los". Calia, doncs, un estat d'excepció. Els cinc magistrats contraris a la decisió argumenten que amb l'estat d'alarma que va decretar el govern espanyol n'hi havia prou. El posicionament del TC deixa a la corda fluixa els milers de multes que es van posar a gent que es va saltar el confinament. No adopta la mateixa decisió respecte al tancament de comerços, fet que hauria obert la porta a milers de reclamacions patrimonials a l'Estat.
Un TC dividit va declarar inconstitucional aquest dimecres el confinament i la limitació de reunió del primer estat d'alarma, estimant parcialment un recurs de Vox per sis vots a cinc. Després d'un debat intens, l'alt tribunal ha aprovat la ponència presentada pel magistrat conservador Pedro González Trevijano, que sosté que el confinament general va suposar una "suspensió" de drets fonamentals -concretament del dret de circulació- que no tenia empara en l'estat d'alarma, sinó que necessitava un estat d'excepció.
La sentència es farà pública en els propers dies. Hi han votat a favor els magistrats Antonio Narváez, Alfredo Montoya, Ricardo Enríquez, Santiago Martínez-Vares i Encarnación Roca, i compta amb cinc vots particulars dels magistrats contraris: el president del TC Juan José González Rivas i els jutges Andrés Ollero, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. El debat va arrencar dimarts i es va fer evident la divisió interna.
La sentència del TC considera que les restriccions adoptades pel govern espanyol eren necessàries per frenar la primera onada de la pandèmia, però estableix que el marc en el qual es van adoptar -l'estat d'alarma- no era l'adequat perquè es tractava de "suspendre" drets, no pas de "limitar-los". Calia, doncs, un estat d'excepció. Els cinc magistrats contraris a la decisió argumenten que amb l'estat d'alarma que va decretar el govern espanyol n'hi havia prou. El posicionament del TC deixa a la corda fluixa els milers de multes que es van posar a gent que es va saltar el confinament. No adopta la mateixa decisió respecte al tancament de comerços, fet que hauria obert la porta a milers de reclamacions patrimonials a l'Estat.