La cinquena onada tenalla els primers compassos del nou Govern

Aragonès aplana el camí per aplicar el toc de queda per municipis després d'haver apostat per la reobertura fa tres setmanes; el ritme de contagis compromet l'estiu i qüestiona l'estratègia de l'executiu

Reunió del Govern del 13 de juliol del 2021.
Reunió del Govern del 13 de juliol del 2021. | Govern
13 de juliol del 2021
Actualitzat a les 20:42h
Fa exactament un any, Quim Torra tenia decidit convocar eleccions. La pandèmia havia remès després de mesos de restriccions molt dures i a Palau dissenyaven un calendari que situava els comicis en el primer cap de setmana d'octubre. Al camí de Torra, però, s'hi van creuar dos moviments: la negativa de Carles Puigdemont i de Junts de precipitar el final de la legisatura en ple procés de reordenació interna; i l'arrencada d'una segona onada que a Catalunya es va accelerar amb la transmissió comunitària a l'àrea metropolitana de Barcelona i els brots registrats a Lleida. El president, que va acabar sent inhabilitat per la pancarta del llaç groc, va acabar desistint dels seus plans, tot i que abans va protagonitzar una crisi de Govern que portava el seu segell personal.

Dotze mesos després, el coronavirus continua condicionant l'acció del Govern. En aquest cas, la cinquena onada ha impactat amb duresa en l'arrencada de l'executiu que lidera Pere Aragonès, que en tan sols tres setmanes ha passat de defensar -i posar en pràctica- una reobertura pràcticament total -oci nocturn, resturació, festivals de música massius- a haver de fer una marxa enrere sense precedents. Fins al punt que en les properes hores l'escenari més probable és que la Generalitat demani autorització al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aplicar el toc de queda. El confinament nocturn va decaure amb l'estat d'alarma, però la Moncloa va concedir a les autoritats la possibilitat de recuperar-lo si ho avalava la justícia.

De moment, el Govern ha rebut l'aval del gabinet jurídic, a qui Aragonès havia demanat l'opinió en base a la decisió del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) de permetre el toc de queda. L'informe dels advocats de l'administració sosté que, si es demana, haurà de ser per municipis i en funció de la incidència epidemiològica. Barcelona i la seva àrea metropolitana són candidats clars a entrar dins la zona de restriccions horàries. "La cinquena onada ha estat molt complexa, ha afectat molt l'atenció primària i s'ha acabat traslladant a l'assistència hospitalària. La situació dels professionals és angoixant", ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja.


La cinquena onada agafa el Govern encara en construcció. Quan pretenia posar les bases del pla de xoc social i de la recuperació econòmica -especialment a través dels fons europeus-, el tàndem que formen Aragonès i Jordi Puigneró s'ha vist superat per les xifres de contagis, que encara serien més lesives si no s'hagués accelerat la campanya de vacunació. El problema, com en altres episodis de la pandèmia -abans amb Alba Vergés de consellera, ara amb Josep Maria Argimon al capdavant de Salut-, és que s'ha col·lapsat l'atenció primària i puja la pressió hospitalària.

Tot plegat, a banda, compromet un estiu en el qual hi havia posades moltes esperances en la campanya turística. De portes endins es dona per fet que es trigarà "setmanes" a normalitzar la situació, per bé que la xifra de víctimes mortals no tindrà res a veure amb les onades anterior per l'avenç en la immunització. Tampoc ha ajudat en les últimes hores que el sistema de citació de la vacuna hagi fallat momentàniament i hagi deixat gent sense dosi. Salut, en tot cas, ha indicat que l'error ja està corregit. Les reunions de crisi s'han multiplicat en les últimes hores, i continuaran per decidir les noves mesures. El seu efecte es notarà al cap de quinze dies, quasi a l'agost.

Contestació municipal
Un dels problemes que afronta Aragonès és el grau de contestació a les últimes mesures anunciades oficialment, que es basen en tancar totes les activitats a les 00.30 i en prohibir les reunions de més de deu persones, per part del món municipals. Alcaldesses com Ada Colau -Barcelona- i Maria Miranda -Castelldefels- s'han queixat de la situació i de la manca de recursos que poden tenir per fer complir les restriccions, especialment en zones de platja. Una de les prioritats és contenir les botellades i les aglomeracions al carrer en un moment en què eltancament de l'oci nocturn ha fet que les grans agrupacions es tornin a produir a l'aire lliure, amb tot el que comporta.

"Anem pas a pas", ha apuntat Aragonès, que aquest mes de juliol ha de fer front a tres aspectes nuclears del mandat: les bases de l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia -en els propers dies hi haurà reunions amb els partits i les entitats per formar el grup impulsor-, el treball intern sobre el diàleg amb l'Estat i la primera reunió de la comissió bilateral. En aquesta trobada, de la qual ja s'està parlant l'ordre del dia, la Generalitat hi portarà el traspàs del Port de Barcelona, de l'aeroport del Prat i del Consorci de la Zona Franca. També s'hi parlarà de la cogovernança dels fons europeus, que no es va concretar malgrat estar inclosa en l'acord entre ERC i Pedro Sánchez per l'aprovació de l'últim estat d'alarma. La Generalitat ha aprovat aquest dimarts les bases de la comissió interdepartamental per gestionar els fons Next Generation.

Aragonès no serà a l'homenatge a les víctimes de coronavirus que se celebrarà aquest dijous al Palau Reial de Madrid sota la batuta de Felip VI. Tampoc hi serà Íñigo Urkullu. El dirigent d'ERC, a banda, opta per no assistir a la trobada de presidents autonòmics a Santander prevista per aquest mes. Que s'hagi obert una nova etapa de diàleg no vol dir que la Generalitat continuï amb la política de la cadira buida quan se'ls convoqui a reunions que són més "fotografies" -en llenguatge del Govern- que cites de treball. I encara més quan el Tribunal de Comptes -el fons de riscos ja té 10 milions i continua sense publicitar l'entitat bancària que avalarà els diners- continua la persecució contra els líders independentistes que van promoure el referèndum de l'1-O.

Arxivat a