13
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
19:30h
Antiavalots dels Mossos d'Esquadra han executat aquest dimarts el desnonament de la Valentina, una veïna de Barcelona que vivia en un pis ocupat propietat de la Sareb al carrer Llançà, a l'Esquerra de l'Eixample. Fonts oficials de la policia expliquen a NacióDigital que han actuat per ordre del jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona. La PAH, que ha acompanyat l'afectada al llarg de tot el procés, assegura que es tracta d'una persona vulnerable i així ho va manifestar davant del jutjat. La plataforma denuncia que el seu desallotjament no s'hagi pogut aturar amb la moratòria estatal de desnonaments que continua en vigor. Fonts de la Sareb consultades per aquest diari neguen haver rebut cap informe de vulnerabilitat, mentre que l'Ajuntament encara no s'ha pronunciat, però la unitat antidesnonaments municipal s'ha desplaçat al lloc dels fets.
Segons expliquen des de la plataforma, la Sareb va mantenir oberta una negociació amb l'afectada fins que el Tribunal Constitucional (TC) va tombar el passat gener el decret 17/2019 aprovat per la Generalitat. La mesura obligava els grans propietaris, com és el cas de la Sareb, a oferir un lloguer social abans de desnonar, també en casos d'ocupació. El TC, però, va considerar que envaïa competències estatals.
Amb el decret tombat la normativa antidesnonaments vigent és la llei 24/2015, que només obliga a oferir lloguer social als grans propietaris en casos de lloguer o hipoteca. Ara, la PAH reclama celeritat als partits que han donat suport a l'impuls d'una nova proposició de llei que recuperi el contingut de la tombada pel TC. ERC, Junts, CUP i comuns la van registrar al Parlament el 8 de juliol. "Demanem que tots els partits donin suport a la llei per tenir-la aprovada el més aviat millor", reclama la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
La portaveu de la plataforma també lamenta que el jutge hagi autoritzat el desnonament tot i la vigència de la moratòria estatal que no caducarà fins al 9 d'agost. "No sabem per què ho ha fet però és indignant i vergonyós", diu.
La PAH ha denunciat reiteradament que la moratòria de desnonaments és insuficient, mentre que els jutges de Barcelona consideren que la normativa és "interpretable". La moratòria vigent és una actualització de l'aprovada el març del 2020 pel govern espanyol. L'original només donava cobertura a les famílies que poguessin acreditar una vulnerabilitat directament causada per la Covid-19. La Moncloa va anunciar que la reforma donaria empara a totes les famílies vulnerables però els jutges s'escuden en dubtes tècnics i el degoteig de desallotjaments continua.
El d'avui ha estat almenys el tercer cas de desnonament executat pels Mossos en immobles de la Sareb en el darrer mes i mig. El primer va ser a Sants i el segon al Raval. Els tres desnonaments s'han produït poc després que la Unió Europea hagi obligat a reclassificar com a pública la Sareb, fent que l'Estat assumeixi els 35.000 milions d'euros de deute de l'entitat. La Sareb es va constituir el 2012 amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d'origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.
La Sareb ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la Sareb hi ha Bankia, que va vendre béns a la Sareb per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).
Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la Sareb i considerar-la una societat estatal més. El fet que el 2012 l'Estat decidís avalar el préstec d'Europa fa que nou anys després la poca rendibilitat de la societat haurà de ser sufragada amb diners públics.
Segons expliquen des de la plataforma, la Sareb va mantenir oberta una negociació amb l'afectada fins que el Tribunal Constitucional (TC) va tombar el passat gener el decret 17/2019 aprovat per la Generalitat. La mesura obligava els grans propietaris, com és el cas de la Sareb, a oferir un lloguer social abans de desnonar, també en casos d'ocupació. El TC, però, va considerar que envaïa competències estatals.
Amb el decret tombat la normativa antidesnonaments vigent és la llei 24/2015, que només obliga a oferir lloguer social als grans propietaris en casos de lloguer o hipoteca. Ara, la PAH reclama celeritat als partits que han donat suport a l'impuls d'una nova proposició de llei que recuperi el contingut de la tombada pel TC. ERC, Junts, CUP i comuns la van registrar al Parlament el 8 de juliol. "Demanem que tots els partits donin suport a la llei per tenir-la aprovada el més aviat millor", reclama la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
La portaveu de la plataforma també lamenta que el jutge hagi autoritzat el desnonament tot i la vigència de la moratòria estatal que no caducarà fins al 9 d'agost. "No sabem per què ho ha fet però és indignant i vergonyós", diu.
La PAH ha denunciat reiteradament que la moratòria de desnonaments és insuficient, mentre que els jutges de Barcelona consideren que la normativa és "interpretable". La moratòria vigent és una actualització de l'aprovada el març del 2020 pel govern espanyol. L'original només donava cobertura a les famílies que poguessin acreditar una vulnerabilitat directament causada per la Covid-19. La Moncloa va anunciar que la reforma donaria empara a totes les famílies vulnerables però els jutges s'escuden en dubtes tècnics i el degoteig de desallotjaments continua.
El d'avui ha estat almenys el tercer cas de desnonament executat pels Mossos en immobles de la Sareb en el darrer mes i mig. El primer va ser a Sants i el segon al Raval. Els tres desnonaments s'han produït poc després que la Unió Europea hagi obligat a reclassificar com a pública la Sareb, fent que l'Estat assumeixi els 35.000 milions d'euros de deute de l'entitat. La Sareb es va constituir el 2012 amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d'origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.
La Sareb ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la Sareb hi ha Bankia, que va vendre béns a la Sareb per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).
Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la Sareb i considerar-la una societat estatal més. El fet que el 2012 l'Estat decidís avalar el préstec d'Europa fa que nou anys després la poca rendibilitat de la societat haurà de ser sufragada amb diners públics.