13
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
20:12h
Una setmana després de la seva posada en marxa, el fons complementari de riscos creat per la Generalitat ha rebut deu milions d'euros. La transferència prové de fons extraordinaris del Govern -cap d'ells, això sí, previst per a la lluita contra la pandèmia- i ha estat rebut per l'Institut Català de Finances (ICF), que depèn del departament d'Economia. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha indicat que si no hi ha cap entitat bancària disposada a avalar els encausats, se n'encarregarà l'ICF. La Generalitat, segons el decret aprovat dimarts passat, actua oferint el contraaval.
El fons, elaborat pels consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, servirà per fer front a les "obligacions legals" que es reclamin a treballadors públics en un procés judicial o administratiu per accions "que hagin dut a terme en exercici del càrrec" i que no quedin cobertes per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que té subscrites en aquest moment la Generalitat. La idea és "protegir" els treballadors públics mentre no hi hagi una sentència ferma. Els seus responsables assenyalen que no està dissenyat expressament per fer front a les fiances immediates.
En essència, el mecanisme és un sistema d'avals i de contraavals. Els avals haurien d'anar a càrrec d'una entitat bancària -Plaja no ha donat detalls sobre les converses en marxa- i és la Generalitat, a través de l'ICF, qui proporciona el contraaval. D'aquesta manera, els encausats no hauran d'aportar patrimoni personal a l'hora d'abonar fiances milionàries, com per exemple els 5,4 milions d'euros que demana el Tribunal de Comptes per l'acció exterior catalana. Aquest episodi és el que ha accelerat la creació del fons, perquè els 34 afectats tenen fins al 21 de juliol per abonar la quantitat.
Els treballadors públics podran acollir-se al fons sempre que no existeixi una resolució judicial ferma -del Tribunal Suprem, bàsicament- que declari il·lícites les actuacions realitzades. El risc, a banda, no ha d'estar cobert per cap pòlissa actual de la Generalitat. Una altra condició és que el Govern no hagi iniciat cap procediment disciplinari o sancionador, ni tampoc cap procediment judicial de reclamació de responsabilitat civil. Per acollir-se al fons de complementari s'ha de presentar una sol·licitud davant l'entitat gestora -l'ICF, almenys de manera provisional, fins que se'n constitueixi una de nova- per acreditar que es compleixen totes les condicions.
Un dels posicionaments més destacats de la jornada relacionats amb el fons és el de Salvador Illa, cap de files del PSC al Parlament, que l'ha considerat "legal". "És bàsic que tinguem tots la seguretat que el fons s'ajusta a la legalitat. Jo crec que s'hi ajusta. Les informacions que tinc és que s'hi ajusta. Però vam decidir demanar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per tenir la certesa que s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut", ha apuntat Illa en una entrevista aquest matí a RAC1.
El fons, elaborat pels consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, servirà per fer front a les "obligacions legals" que es reclamin a treballadors públics en un procés judicial o administratiu per accions "que hagin dut a terme en exercici del càrrec" i que no quedin cobertes per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que té subscrites en aquest moment la Generalitat. La idea és "protegir" els treballadors públics mentre no hi hagi una sentència ferma. Els seus responsables assenyalen que no està dissenyat expressament per fer front a les fiances immediates.
En essència, el mecanisme és un sistema d'avals i de contraavals. Els avals haurien d'anar a càrrec d'una entitat bancària -Plaja no ha donat detalls sobre les converses en marxa- i és la Generalitat, a través de l'ICF, qui proporciona el contraaval. D'aquesta manera, els encausats no hauran d'aportar patrimoni personal a l'hora d'abonar fiances milionàries, com per exemple els 5,4 milions d'euros que demana el Tribunal de Comptes per l'acció exterior catalana. Aquest episodi és el que ha accelerat la creació del fons, perquè els 34 afectats tenen fins al 21 de juliol per abonar la quantitat.
Els treballadors públics podran acollir-se al fons sempre que no existeixi una resolució judicial ferma -del Tribunal Suprem, bàsicament- que declari il·lícites les actuacions realitzades. El risc, a banda, no ha d'estar cobert per cap pòlissa actual de la Generalitat. Una altra condició és que el Govern no hagi iniciat cap procediment disciplinari o sancionador, ni tampoc cap procediment judicial de reclamació de responsabilitat civil. Per acollir-se al fons de complementari s'ha de presentar una sol·licitud davant l'entitat gestora -l'ICF, almenys de manera provisional, fins que se'n constitueixi una de nova- per acreditar que es compleixen totes les condicions.
Un dels posicionaments més destacats de la jornada relacionats amb el fons és el de Salvador Illa, cap de files del PSC al Parlament, que l'ha considerat "legal". "És bàsic que tinguem tots la seguretat que el fons s'ajusta a la legalitat. Jo crec que s'hi ajusta. Les informacions que tinc és que s'hi ajusta. Però vam decidir demanar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per tenir la certesa que s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut", ha apuntat Illa en una entrevista aquest matí a RAC1.