anàlisi

Paradoxa catalana i ordre a la Moncloa i a Ferraz, claus del nou govern Sánchez

L'àmplia reforma busca enfortir el president, envia un missatge de calma a Brussel·les i al món econòmic i afegeix incertesa a l'agenda del diàleg

per Ferran Casas, Barcelona | 10 de juliol de 2021 a les 19:19 |
Sánchez amb el nou ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. | ND
Es donava per fet que, després dels indults, amb la gestió dels fons europeus a l'horitzó i amb Pablo Iglesias fora d'òrbita, Pedro Sánchez es disposava a remodelar el govern. L'objectiu? Enfortir-se dins i fora de l'executiu, guanyar lleialtats i enviar un missatge de voluntat de continuïtat. El president espanyol vol esgotar una legislatura marcada per la gestió sanitària i econòmica de la pandèmia i el procés català, que té al setembre una nova cita amb la reunió de la taula de diàleg.

Hi havia dubtes sobre l'abast de la crisi de govern, però al final no s'hi ha posat per poc, malgrat que no ha afectat les carteres de Podem. Segueixen nou ministres socialistes, alguns en noves responsabilitats, i n'entren set de nous. Els canvis afecten Presidència i el dia a dia de la Moncloa, però també el càrrec de portaveu, a la relació amb Catalunya o a ministeris de pes polític com Justícia o Exteriors. Dibuixen un executiu més femení, més rejovenit i amb més pes per al municipalisme. Aquestes són les claus per entendre l'abast dels canvis:


1. LA PARADOXA CATALANA Miquel Iceta és un dels perdedors de la crisi de govern. A les travesses se l'havia situat de portaveu gràcies a la seva bona capacitat de comunicar o fins i tot com a vicepresident. Promoure'l hauria estat llegit com un compromís amb el diàleg a Catalunya, una de les prioritats del govern de Sánchez. Però Iceta no té les millors relacions amb ERC i és una de les cares de l'octubre català. Això l'ha penalitzat. Només sis mesos després d'arribar-hi, perd el ministeri de Política Territorial -un departament clau en la gestió de les relacions bilaterals- i va a Cultura i Esports, que no té pràcticament pes polític i només unes competències escasses. Només podrà lluir si fa prosperar la promesa llei de Llengües, que hauria de situar el català, l'euskera i el gallec en una posició de més reconeixement. L'arraconament d'Iceta a Madrid també pot accelerar un relleu a la primera secretaria del PSC. Salvador Illa, ara cap de l'oposició, seria l'escollit.

Càstig a Iceta però no al PSC, que tindrà un altre ministre al govern i guanya en gestió, cosa que no contemplava cap escenari. En aquest cas serà l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que el 2019 va guanyar per majoria absoluta i és una de les cares de la seva pedrera municipal. El 2016 havia ajudat Núria Parlon, que abanderava l’heterodòxia, a intentar liderar el partit. Serà ministra de Transports i tindrà paper en la gestió de bona part dels fons europeus i en l'ampliació de l'aeroport del Prat, que caldrà veure fins a quin punt és compatible amb el compromís mediambiental que ella branda. També és en clau catalana que cal llegir el canvi al ministeri de Justícia. Juan Carlos Campo va ser un dels redactors dels indults, però no n'era partidari. Això i el fracàs en l'intent de renovar el caducat Consell General del Poder Judicial l'ha penalitzat.


2. MENYS INTRIGUES A LA MONCLOA La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, no es portaven bé i les tensions i intrigues eren constants. Cauen els dos. La confiança de Sánchez en la seva número dos a l'executiu havia anat minvant i Redondo, un consultor independent contractat pel president, seguia acumulant enemics al govern i també al partit i explica que prefereix "parar". El poderós cap de gabinet va ser, a més, qui va ordir la jugada de la moció de censura a Múrcia per castigar al PP i acostar-se a Ciutadans. Va sortir malament i, de retruc, va provocar un avançament electoral a Madrid que ha deixat en estat vegetatiu el partit taronja i redueix el ventall d'aliances al PSOE.


A canvi, puja a ministre de la Presidència Félix Bolaños, un altre redactor dels indults i molt proper a Sánchez. El cap de l'executiu li havia confiat gestions delicades com ara treure Franco del Valle de los Caídos. La seva missió, ara amb més galons, serà coordinar l'executiu i impedir que hi hagi desajustaments amb Podem i en la gestió a les Corts, on el PSOE ha de negociar cada setmana. El relleu d'Iceta, afegint-hi el càrrec de portaveu, l'assumeix una desconeguda: l'alcaldessa de Puertollano Isabel Rodríguez, provinent d'una de les federacions menys afins a Sánchez i la seva política territorial. Serà el nou rostre de la Moncloa i haurà de fer un màster en política catalana. D'entrada, aquest juliol presidirà la reunió de la comissió Bilateral Estat-Generalitat amb assumptes d'infraestructures i econòmics damunt la taula. Ella, com Iceta, s'espera que siguin amb Sánchez a la taula de diàleg al setembre.

3. CESARISME I CONTROL DEL PARTIT Sánchez és un president sense motxilla. Va arribar a la direcció del PSOE de la mà de Susana Díaz i altres personalitats de l'aparell i s'hi va acabar enfrontant fins a convertir-se en un outsider. Tenia pocs dirigents lleials i ara prescindeix d'alguns d'ells, com és el cas de José Luis Ábalos. El cap de l'executiu no es vol casar amb ningú i intenta guanyar nous espais de complicitat al partit. Cau ell com també Redondo i Calvo. El missatge és clar: ningú és imprescindible, llevat del mateix Sánchez.

Això explica la promoció d'alguns alcaldes o la tria del nou director de l'oficina del president. Es tracta d'Óscar López, que va ser cap de gabinet de José Blanco quan era secretari d'Organització del PSOE. López va ser un dirigent proper a Zapatero però després va fer el pas al rubalcabisme, va fer de portaveu al Senat i finalment es va refugiar al capdavant de Paradors després d'ocupar també ell la secretaria d'Organització del partit. La tria d'un clàssic de l'aparell té molt a veure amb el congrés del PSOE a la tardor. Un cop derrotada Susana Díaz, el cap de l'executiu busca fer-se amb el control total del partit i vol un govern sense individualitats que destaquin.

4. CALVIÑO O L'ECONOMIA DE L'ESTABLISHMENT La gestió dels fons europeus és la gran prioritat del govern espanyol. Sánchez necessita diners, no haver de retallar l'escut social que ha bastit durant la pandèmia i transformar l'economia espanyola. Dona més força a Nadia Calviño, la cara més liberal del govern del PSOE, i l'ascendeix a vicepresidenta primera. No hi haurà canvi en l'orientació de les polítiques econòmiques i sí un perfil més de gestió i que permeti sintonitzar amb Europa, on governa la dreta. Concretar la reforma de les pensions i el mercat de treball, i fer-ho sense topades amb els socis de Podem, serà el gran repte.

5. PLATS TRENCATS DEL MARROC La ministra de Defensa, Margarita Robles, i el de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, apareixien com els més dubtosos. Però seguiran els dos a l'executiu espanyol. El titular d'Interior havia estat molt criticat per la gestió del seu departament, però la forma com ha resolt la crisi diplomàtica i fronterera amb el Marroc l'ha salvat. És, per contra, el que ha perjudicat a Redondo i a Arancha González Laya, que va arribar avalada per un bon currículum però que no ha destacat políticament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació