10
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
23:53h
L'anunci de l'ingrés del Papa Francesc a l'Hospital Policlínic Gemelli de Roma, diumenge passat, va agafar tothom per sorpresa. Segons va informar la Santa Seu, el pontífex patia d'una estenosi diverticular simptomàtica del còlon (una obstrucció que difiulta el trànsit d'aliments) i va ser intervingut en una operació que va durar unes tres hores, segons la premsa italiana. El secretisme entorn la salut del Papa ha generat tota mena d'especulacions.
El Gemelli està lligat a la salut dels papes des dels anys de Joan Pau II, que hi va ser ingressat nombroses vegades. Però el que ha quedat en l'imaginari vaticà és la tarda del 13 de maig del 1981, quan el Papa polonès va ser tirotejat pel turc Ali Agca en plena plaça de Sant Pere i va ser traslladat a tota velocitat fins al centre hospitalari. Aquest cop es tracta d'un fet menys greu, però com tot el que envolta l'estat de salut dels pontífexs, està envoltat per la tenebra.
L'ingrés de Francesc ha recordat que el Papa té 84 anys, ha superat ja el vuitè any de pontificat i condueix una Església que peregrina enmig de la controvèrsia i una intensa batalla interna des que Jorge María Bergoglio va ser elegit el 2013 i va iniciar una etapa de reformes, moltes d'elles contradictòries i erràtiques. Però que, en tot cas, han generat un potent bloc opositor dirigit per un sector de la cúpula eclesial.
Els sectors més conservadors no perdonen a Francesc haver qüestionat l'ortodòxia en matèria familiar i sexual, obrint-se al col·lectiu homosexual i plantejant l'accés a la comunió als divorciats. Aquests aspectes n'amaguen d'altres potser més de fons, com l'aposta papal per un missatge més sensible en aspectes com la immigració i el neoliberalisme. Encara ressona el seu discurs contra la "globalització de la indiferència". Un posicionament crític per part del Papa que ha llançat contra ell un sector del conservadorisme nord-americà. No és cap casualitat que sigui entre prelats provinents dels Estats Units on hi ha un fort nucli anti Francesc.
Algunes coses, però, no han canviat al Vaticà, entre elles l'omertà quan de la salut del Papa es tracta. Els mitjans italians han constatat el caràcter escadusser dels comunicats vaticans entorn l'estat del Papa, el qual, per cert, ja va arribar al Gemelli amb un seguici mínim, amb la voluntat de passar desapercebut. Des de la Santa Seu tan sols s'ha fet públic que Francesc "ha reaccionat bé" a la intervenció i que havia rebut "anestèsia general". Al pontífex no li agrada donar detalls del seu estat i ni tan sols es va informar de quan l'havien vacunat per la Covid.
Un cardenal encerclat
La malaltia del Papa coincideix amb un moment de tensió interna al Vaticà. De fet, al llarg del pontificat, han estat continus els episodis de lluita entre faccions. Hi ha un procés obert per la justícia de l'Estat del Vaticà contra el cardenal Giovanni Angelo Becciu per un cas de suposada corrupció, després d'un seguit d'operacions immobiliàries fetes per Becciu amb fonts de l'Església.
Becciu va ser substitut de la secretaria d'Estat, un càrrec molt important en l'estructura de govern del Vaticà (equival a una mena de ministre de l'Interior) i ara dirigia la Congregació dels Sants. Era considerat proper a Francesc, però l'escàndol d'algunes operacions, com la compra d'un immoble de luxe a Londres. l'han forçat a la renúncia i a afrontar un procés judicial.
Pugna entorn la missa tradicional
Té lloc també una batalla entorn la missa tradicional. Benet XVI, el Papa emèrit que viu al Vaticà, va obrir la porta a facilitar que es pogués oficiar l'antiga missa en llatí. Va ser el 2007, a través d'un motu proprio, un decret, conegut com a Summorum Pontificum. Allò va ser tot una concessió del doctor Ratzinger als sectors més tradicionalistes del catolicisme. Des d'aleshores hi ha una pugna entre els qui el volen mantenir i els sectors més liberals -i propers a Francesc- partidaris de tornar a una restricció estricta.
Fa pocs dies, es van complir els 60 anys de sacerdoci de Ratzinger i Francesc va retre homenatge al pontífex emèrit. Malgrat que grups diversos han jugat sempre a enfrontar-los, el cert és que tots dos, encarnació de dues maneres diferents d'entendre la fe catòlica -potser no tan antagòniques com es creu a vegades-, han mantingut sempre una actitud de respecte mutu.
El camarleng, preparat
Finalment, l'ingrés hospitalari de Francesc ha posat els focus sobre un cardenal poc conegut: Kevin Joseph Farrell (Dublín, 1947) el camarleng (oficial de cambra), la persona que en cas d'incapacitat, mort o renúncia del Papa, assumeix el control del Vaticà. És ell qui, seguint un rite antic, entra a les habitacions papals, trenca l'anell del pescador i té cura de la segurtat del conclave que elegeix un nou Vicari de Crist. Farrell va ser nomenat el 2018, després de la mort de Jean-Louis Tauran, l'home que en un ja llunyà 2013 va anunciar l'elecció de Francesc.
Farrell, que abans de ser a la cúria va exercir com a bisbe als EUA, pertany al sector més obert de l'episcopat nord-americà. De moment, però, tret de les hores en què el Papa va estar sota els efectes de l'anestèsia, Francesc conserva els regnes del poder. I la batalla per la seva successió no es preveu imminent.
El Gemelli està lligat a la salut dels papes des dels anys de Joan Pau II, que hi va ser ingressat nombroses vegades. Però el que ha quedat en l'imaginari vaticà és la tarda del 13 de maig del 1981, quan el Papa polonès va ser tirotejat pel turc Ali Agca en plena plaça de Sant Pere i va ser traslladat a tota velocitat fins al centre hospitalari. Aquest cop es tracta d'un fet menys greu, però com tot el que envolta l'estat de salut dels pontífexs, està envoltat per la tenebra.
L'ingrés de Francesc ha recordat que el Papa té 84 anys, ha superat ja el vuitè any de pontificat i condueix una Església que peregrina enmig de la controvèrsia i una intensa batalla interna des que Jorge María Bergoglio va ser elegit el 2013 i va iniciar una etapa de reformes, moltes d'elles contradictòries i erràtiques. Però que, en tot cas, han generat un potent bloc opositor dirigit per un sector de la cúpula eclesial.
Els sectors més conservadors no perdonen a Francesc haver qüestionat l'ortodòxia en matèria familiar i sexual, obrint-se al col·lectiu homosexual i plantejant l'accés a la comunió als divorciats. Aquests aspectes n'amaguen d'altres potser més de fons, com l'aposta papal per un missatge més sensible en aspectes com la immigració i el neoliberalisme. Encara ressona el seu discurs contra la "globalització de la indiferència". Un posicionament crític per part del Papa que ha llançat contra ell un sector del conservadorisme nord-americà. No és cap casualitat que sigui entre prelats provinents dels Estats Units on hi ha un fort nucli anti Francesc.
Algunes coses, però, no han canviat al Vaticà, entre elles l'omertà quan de la salut del Papa es tracta. Els mitjans italians han constatat el caràcter escadusser dels comunicats vaticans entorn l'estat del Papa, el qual, per cert, ja va arribar al Gemelli amb un seguici mínim, amb la voluntat de passar desapercebut. Des de la Santa Seu tan sols s'ha fet públic que Francesc "ha reaccionat bé" a la intervenció i que havia rebut "anestèsia general". Al pontífex no li agrada donar detalls del seu estat i ni tan sols es va informar de quan l'havien vacunat per la Covid.
Un cardenal encerclat
La malaltia del Papa coincideix amb un moment de tensió interna al Vaticà. De fet, al llarg del pontificat, han estat continus els episodis de lluita entre faccions. Hi ha un procés obert per la justícia de l'Estat del Vaticà contra el cardenal Giovanni Angelo Becciu per un cas de suposada corrupció, després d'un seguit d'operacions immobiliàries fetes per Becciu amb fonts de l'Església.
Becciu va ser substitut de la secretaria d'Estat, un càrrec molt important en l'estructura de govern del Vaticà (equival a una mena de ministre de l'Interior) i ara dirigia la Congregació dels Sants. Era considerat proper a Francesc, però l'escàndol d'algunes operacions, com la compra d'un immoble de luxe a Londres. l'han forçat a la renúncia i a afrontar un procés judicial.
Pugna entorn la missa tradicional
Té lloc també una batalla entorn la missa tradicional. Benet XVI, el Papa emèrit que viu al Vaticà, va obrir la porta a facilitar que es pogués oficiar l'antiga missa en llatí. Va ser el 2007, a través d'un motu proprio, un decret, conegut com a Summorum Pontificum. Allò va ser tot una concessió del doctor Ratzinger als sectors més tradicionalistes del catolicisme. Des d'aleshores hi ha una pugna entre els qui el volen mantenir i els sectors més liberals -i propers a Francesc- partidaris de tornar a una restricció estricta.
Fa pocs dies, es van complir els 60 anys de sacerdoci de Ratzinger i Francesc va retre homenatge al pontífex emèrit. Malgrat que grups diversos han jugat sempre a enfrontar-los, el cert és que tots dos, encarnació de dues maneres diferents d'entendre la fe catòlica -potser no tan antagòniques com es creu a vegades-, han mantingut sempre una actitud de respecte mutu.
El camarleng, preparat
Finalment, l'ingrés hospitalari de Francesc ha posat els focus sobre un cardenal poc conegut: Kevin Joseph Farrell (Dublín, 1947) el camarleng (oficial de cambra), la persona que en cas d'incapacitat, mort o renúncia del Papa, assumeix el control del Vaticà. És ell qui, seguint un rite antic, entra a les habitacions papals, trenca l'anell del pescador i té cura de la segurtat del conclave que elegeix un nou Vicari de Crist. Farrell va ser nomenat el 2018, després de la mort de Jean-Louis Tauran, l'home que en un ja llunyà 2013 va anunciar l'elecció de Francesc.
Farrell, que abans de ser a la cúria va exercir com a bisbe als EUA, pertany al sector més obert de l'episcopat nord-americà. De moment, però, tret de les hores en què el Papa va estar sota els efectes de l'anestèsia, Francesc conserva els regnes del poder. I la batalla per la seva successió no es preveu imminent.