El politòleg Miquel Vila analitza el segon referèndum que planteja l'SNP: «És positiu per a les reivindicacions catalanes, però cal moderar expectatives»
NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, comencen una col·laboració que permetrà als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. Ens hi posem amb el segon referèndum escocès, que analitza el politòleg Miquel Vila.
La victòria electoral dels independentistes escocesos el passat 6 de maig torna a posar sobre la taula un segon referèndum d'independència a Escòcia.
Al Catalonia Global Institute estem elaborant un informe per analitzar quin escenari planteja per la geopolítica de l’Europa post-Brexit, i veure quines perspectives presenta per a Catalunya.
Per què un segon referèndum?
Hi ha diversos motius pels quals es vol fer un segon referèndum d’independència a Escòcia. Però el més important és la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Mentre que Escòcia va votar per romandre-hi, el conjunt del Regne Unit va votar per eixir-ne.
Pels independentistes escocesos la independència es presenta com la possibilitat per a tornar a formar part de la Unió.
Com ho veu Londres?
D’entrada, el primer ministre Boris Johnson no està gaire conforme amb un segon referèndum. Londres argumenta que no han passat ni deu anys des del primer referèndum del 2014, i aquest es va prometre com una pregunta que es faria “una vegada per generació”.
A més amb l’actual crisi de la Covid-19 es considera que aquesta és una qüestió que no es pot plantejar a curt termini.
Quin és el plantejament d'Edimburg?
Malgrat que la qüestió del segon referèndum d’independència ha sigut la qüestió clau que ha dut a la formació del nou govern, aquesta no sembla ser la seva prioritat a curt termini. El govern vol centrar-se en la gestió de la Covid-19 i en la recuperació postpandèmia. El referèndum es planteja com una qüestió de mitjà-llarg termini.
Quina és la perspectiva de Brussel·les?
La posició de les institucions europees ha canviat radicalment respecte a l’any 2014 quan Escòcia encara formava part de la Unió i Brussel·les va mantenir una posició contrària. Després del Brexit la Unió Europea ha mostrat fortes simpaties davant la possibilitat de la secessió d’Escòcia. Des de Brussel·les es veu aquesta com una possibilitat de recuperar un territori i població perduda així com sobretot per a desacreditar la Gran Bretanya post-Brexit, fent-ho servir com advertència del fet que eixir de la Unió Europea pot significar el desmembrament territorial.
Què significa per a Catalunya?
El segon referèndum torna a posar el dret a l’autodeterminació dels pobles a l’agenda política europea. Això és positiu per a les reivindicacions catalanes. Ara bé cal moderar certes expectatives.
La Unió Europea difícilment canviarà la seva posició sobre el dret a la independència dels pobles sense estat dins les seves pròpies fronteres. A Escòcia són els primers interessats en què el seu cas no es presenti com un precedent per a Catalunya. Si l’SNP vol fer del retorn a la UE un dels principals motius per a la independència d’Escòcia, cal que el seu accés a la Unió sigui creïble, i això significa que tots els estats membres de la Unió Europea hi han d’estar d’acord, i això inclou l’estat espanyol.
Catalunya podrà denunciar la doble moral de la Unió Europea, fent palesa la qüestió de l’autodeterminació i provocant costos a les credencials democràtiques de Brussel·les. De l’altra, si la Unió Europea planteja un posicionament massa obertament favorable a la independència escocesa, això podria facilitar que Londres mirés de cercar maneres de tornar-los la jugada. Això obriria un escenari interessant en què Catalunya hauria de saber jugar les seves cartes en el triangle entre la Unió Europea, el Regne Unit post-Brexit i Escòcia.
