economia

Els fons europeus, el turisme i el consum impulsaran la recuperació

La Cambra de Comerç presenta la Memòria Econòmica Catalunya 2020 en un acte presidit pel president Aragonès i assegura que "la millor política econòmica és disposar d'un estat propi"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 9 de juliol de 2021 a les 10:07 |
Jaume Fàbrega, del Consell de Cambres, el president Pere Aragonès i Mònica Roca, presidenta de la Cambra. | Cambra
Els efectes de la pandèmia sobre l'economia han fet caure el PIB català un 11,5% durant l'any 2020, el que és la caiguda més accentuada d'entre els principals estats europeus i gairebé el doble de tot el conjunt de la zona euro (6,6%). El pes del sector turístic és la principal clau que ajuda a explicar aquest fet. Aquesta és una de les conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2020 que s'ha presentat aquest divendres a la Llotja de Mar. L'acte ha estat presidit pel president Pere Aragonès i hi han intervingut la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca; el president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega; la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda; i el catedràtic de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.

Però si la caiguda del PIB ha estat tan acusada, l'economia catalana registrarà el 2021-22 un dels increments del PIB més intensos, el que li ha de permetre recuperar a finals del 2022 el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia. El consum privat i els fons Next Generation de la Unió Europea seran determinants en aquesta recuperació. La recuperació econòmica a escala global es preveu intensa, sempre i quan no apareguin noves soques resistents de la Covid.


Mònica Roca ja ha advertit en l'inici de l'acte que aquesta memòria ha estat la més negativa des que la Cambra va elaborar la primera, el 1965. Ha invocat a la prudència i als efectes de la darrera onada ("això encara no s'ha acabat"), però subratllant les bones expectatives, amb un "canvi de tendència" en els propers mesos i gràcies en bona part al bon ritme del procés de vacunació. Roca ha posat en valor l'esforç fet per la Cambra per ajudar el teixit productiu, especialment en la transformació digital de les empreses en forma d'assessorament i serveis. Després de destacar la feina feta, ha conclòs afirmant que "la millor política econòmica és dispsoar d'un estat propi".

Tant Roca com el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega, han demanat al president Aragonès que prioritzi "una llei de Cambres catalana". Fàbrega ha dit que facilitaria la col·laboració público-privada i s'ha mostrat convençut que el projecte disposaria del suport necessari al Parlament. Ha presentat la llei com "la prova que aquest Govern ens té a la seva agenda".  


Ha estat Carme Poveda qui ha presentat la memòria. En aquesta edició, la Memòria inclou el monogràfic Impacte de la Covid-19 sobre l'economia, l'empresa i la societat, amb l'anàlisi de nou experts que mostren com la pandèmia ha impactat en diversos àmbits socials com el sanitari, el treball o el benestar. La Covid-19 ha tingut un impacte més desigual que crisis anteriors, però ha afectat de ple en un increment de les desigualtats. Les conseqüències s'han notat especialment en l'hostaleria, el comerç, l'oci i el transport, en les àrees geogràfiques amb més turisme estranger, en les empreses de menor grandària i sobre els col·lectius de treballadors joves, dones i amb contractes temporals i rendes baixes.

Segons la Memòria de la Cambra, la Covid-19 ha actuat com un accelerador de tendències, com la requalificació del mercat laboral. Les ocupacions tècniques de més qualificació han augmentat el seu pes sobre el total fins al 37,3%, accelerant la tendència que es venia observant des del 2018. Un percentatge important de treballadors (entorn el 20%) han passat a fer teletreball, dada que ha oscil·lat en funció de les restriccions, però que representa un canvi de paradigma respecte al 8,6% d'abans de la Covid-19.


La crisi del coronavirus també ha accelerat la transformació digital de les empreses. Una enquesta de la Cambra i l'Idescat a més de 3.000 empreses elaborada el tercer trimestre del 2020 ja ho evidenciava: el 35% de les empreses asseguraven que la Covid-19 havia impulsat la seva transformació tecnològica. Dins d'aquestes, la majoria ha implantat el teletreball (92%), un 33% ha començat a fer màrqueting digital, el 21% ha renovat la web, un 17% ha obert una nova línia de negoci i un 16% ha començat a fer comerç electrònic.

Unes finances més fràgils


La crisi pandèmica ha impactat profundament en les finances públiques. El dèficit públic del conjunt de les administracions espanyoles ha augmentat fins a un màxim de l'11% del PIB, mentre que el de la Generalitat es va moderar fins al 0,35% del PIB català, la xifra més baixa des de 2007. Això respon bàsicament als fons extraordinaris rebuts de l'Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema de finançament autonòmic, que es liquida amb anys de retard i que estima bestretes sota un supòsit de creixement que aquest any no ha estat real. Per tant, els propers anys pot haver un fort increment del dèficit català si no es modifica el model de finançament.

Tres factors clau


La recuperació -segons la memòria de la Cambra- variarà sensiblement depenent de 3 factors: la intensitat amb què les llars facin ús de la borsa d'estalvi que han acumulat des del començament de la pandèmia, de la velocitat amb la que es recuperin els fluxos de turisme internacional, i de l'arribada i gestió dels fons europeus Next Generation EU.
L'estalvi acumulat el 2020 a Catalunya ha augmentat en 11.000 milions d'euros fins a assolir un màxim històric de més de 22.000 milions. Aquest estalvi acumulat anirà baixant gradualment els propers anys, de manera que s'estima que el 2021 podria haver un flux d’estalvi cap a consum privat de 3.500 milions. 

Pel que fa al turisme estranger, si es compleixen les perspectives més prudents que consisteixen en una recuperació del 50% de la despesa turística estrangera que hi havia el 2019, això suposarà un impuls extra en l'economia catalana de 7.000 milions en comparació amb el 2020. 

Finalment, es preveu que a partir de juliol comencin a arribar els primers fons dels Next Generation (19.000 milions). Amb una estimació prudent de repartiment per població, això significaria que podrien arribar a Catalunya uns 3.000 milions el 2021

La suma de l'estalvi "envasat" que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística internacional i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra sobre la demanda interna de 13.500 milions el 2021, que equival a 6 punts del PIB català. De confirmar-se, l'economia catalana es podria recuperar abans del que assenyalen les previsions actuals. 

El rector de la UPF, Oriol Amat, ha afirmat que el 2020 va ser "un any molt dolent per al teixit productiu", aportant una dada molt gràfica: "Entre el 2008 i el 2014 van morir el 8% de les empreses", després es va produir una recuperació, però amb la pandèmia va desaparèixer un altre 8%, en total 20.000 empreses, una xifra impressionant. La caiguda de l'activitat ha suposat una pèrdua de valor afegit de fins al 13%. 

L'any 2020, ha explicat Oriol Amat, l'empresa catalana es va trobar en una situació més capitalitzada, cosa que ha fet que el cop de la pandèmia no ha estat tan contundent com hagués pogut ser. Les empreses s'havien endeutat greument amb l'anterior crisi, però havien fet els deures i s'havien fet amb una major estructura financera. Amat ha destacat que l'objectiu de l'economia és el benestar, més que l'increment del PIB, el que exigeix una millora de les infraestructures, la formació de talent, l'eficàcia del sector públic i una aposta per la recerca.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació