educació

El Parlament defensa el català a la selectivitat davant l'atac de Ciutadans

La cambra catalana rebutja que l'enunciat de les proves d'accés a la universitat sigui en català, aranès i castellà, com demanaven Ciutadans, el PP i Vox

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 8 de juliol de 2021 a les 18:50 |
Exàmens de selectivitat a la Universitat de Vic | Josep Maria Montaner
El Parlament ha rebutjat aquest dijous que l'enunciat de les preguntes de les proves d'accés a la universitat del curs 2021-2022 sigui escrit en les tres llengües oficials. La moció, presentada per Ciutadans, apuntava que l'alumne és lliure de respondre-les en l'idioma de la seva elecció. La proposta no ha tirat endavant, ja que només ha comptat amb els vots a favor de PP, Ciutadans i Vox. La resta de formacions hi ha votat en contra, excepte el PSC, que per error ha votat a favor de tota la moció quan en realitat només volia fer-ho pel primer punt.

El diputat de Ciutadans, Ignacio Martín Blanco, ha lamentat que a Catalunya hi hagi un "menyspreu institucional" cap al castellà mentre que la majoria de formacions ha defensat la immersió lingüística com un model d'èxit. La moció presentada recull "el reconeixement del dret a expressar-nos en català, castellà i aranès" i condemna "l'assetjament que han patit i pateixen els pares i mares i els alumnes que han demanat atenció educativa individualitzada en castellà".


La diputada d'ERC, Jenn Díaz, ha criticat la moció expressant que el que proposa "no són drets lingüístics, sinó supremacia del castellà" i ha destacat la importància de l'aposta per l'audiovisual en català. En la mateixa línia, la diputada de Junts, Judit Toronjo, ha defensat el sistema educatiu "com un model que garanteix que tot l'alumnat conegui en el mateix grau el català i el castellà" i ha defensat que "protegir una llengua no amenaça fomentar la pluralitat, la riquesa ni el multilingüisme".

La diputada socialista, Alícia Romero, ha defensat el català com a "agent de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats" i ha avançat que "la llengua no és, ni ha estat, ni serà un element de confrontació, perquè protegir el català no va en contra del coneixement ni de l'ús de les altres llengües". "Sostenir que una persona castellanoparlant es troba en situació d'inferioritat de condicions davant dels enunciats nega el funcionament del nostre sistema educatiu", ha afirmat.


El diputat de la CUP, Carles Riera, ha recordat que després de dècades de persecució de la llengua catalana, el català no ha recuperat la plena normalitat i que "per això requereix mesures de discriminació positiva". També ha defensat el sistema d'immersió lingüística com un model que garanteix el català com a llengua vehicular a les escoles. 

Des dels comuns, Lucas Ferro, ha atacat la dreta assegurant que el reconeixement del català com a llengua oficial a Catalunya "no neix d'una conspiració, sinó de la tradició democràtica i republicana". "Catalunya és una nació, que l'educació pública ha de ser motor de cohesió i d'igualtat social i el futur d'aquest país demana institucionalitzar la pluralitat nacional del país", ha finalitzat.


El diputat del PPAlejandro Fernández, ha atacat la discriminació positiva del català afirmant que "el nivell de qualitat literària era molt millor en el passat que actualment" i ha suggerit apostar per la "llibertat lingüística". Al seu torn, l'extrema dreta de Vox ha manifestat que "les llengües no són armes per fer política".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació