entrevista

«Un bric de llet de 58 cèntims és un despropòsit»

Daniel Bassas, director general de la cooperativa Plana de Vic, alerta que, si no es troba una solució al sector lleter, hi haurà "un punt de no retorn"

per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 11 de juliol de 2021 a les 11:00 |
Daniel Bassas, director general de la cooperativa Plana de Vic | Josep M. Montaner
El sector lleter segueix penjant d'un fil. Porten anys reclamant una millora en el preu que els paguen la llet. Però, fa uns mesos, les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona ja alertaven d'una delicada situació amb l'augment dels costos de producció. Ara, aquestes quaranta explotacions de la comarca, que formen part de les cooperatives, han quedat sense la seva principal distribuïdora: Làctia de Mercadona no els ha renovat el contracte. Això suposa un nou trasbals per a moltes granges d'Osona i per algunes, fins i tot, és una estocada final perquè hauran de plegar.

NacióDigital ha parlat amb Daniel Bassas, director general de la cooperativa Plana de Vic, que avisa, que. si no es troba una solució al sector en els propers dos anys, hi haurà "un punt de no retorn". També apunta que cada vegada hi ha operadors més sensibilitzats, però que sobretot cal conscienciar el consumidor final. Explica que, tot i el pessimisme d'ara, "el sector lleter té un gran potencial". Però, sigui com sigui, "un bric de llet de 58 cèntims és un despropòsit. Aquí ja no hi ha res a fer".


- Làctia de Mercadona, el principal distribuïdor de llet de les explotacions d'Osona, els ha deixat a l'estacada. S'ho esperaven?

- No ens ho esperàvem. Moltes vegades hem rebut amenaces de no recepcionar llet i, fins i tot, ens hem trobat amb altres operadores que han abaixat el preu deliberadament o han induït contractes que ens perjudicaven. Des del sector, d'aquí i la resta de l'estat espanyol, estem reclamant un preu que cobreixi els costos de producció. Dins la cadena de valor, hi ha els ramaders, la indústria i la distribució. I el desequilibri de marges recau en els ramaders i també en la indústria.


A diferència d'altres anys, hi ha un real decret, 05/2020, que diu que el preu de compra ha de ser superior al del cost de producció. Això podria marcar un desequilibri perquè el preu de mercat n'és un i en canvi el real decret en marca un altre. Per això és important l'element regulador i la presa de consciència col·lectiva. Per això estem treballant per posar en valor aquesta feina al consumidor final, que està disposat a pagar entre 2 i 7 cèntims més la llet, però està desinformat. La seva opció de compra no ha de ser una marca blanca. Amb això se solucionaria el problema.


- En el cas de Làctica de quants cèntims estem parlant?

- És el que està més per sota de tot. Làctia sempre s'ha mostrat inflexible. L'any passat vam arribar a certs acords amb diferents operadors que si bé no arribàvem a cobrir els costos de producció, van fer un gest. El que està clar és que una llet que val 58 cèntims està molt allunyada del preu de cost. Des del sector només estem demanant set cèntims més: dos per a la distribució i cinc per als ramaders. D'aquesta manera, molts ramaders no plegarien i d'altres no marxarien de la cooperativa.

"Si deixem el teixit rural en mans de pocs, desapareixerà"

- On marxen?

- Marxen cap a altres operadors, que ens els "prenen". Això és molt trist. Mentre a la indústria li interessa industrialitzar el sector rural per tenir grans explotacions amb grans volums de llet, a la cooperativa vetllem per totes les granes, tant les petites com les grans. Amb l'administració, vetllem pel teixit rural, totes aquelles famílies que hi ha al darrere de mitjanes i petites explotacions (de 60 a 200 vaques) i que a la vegada cuiden el territori. Si deixem tot aquest teixit rural en mans de pocs, desapareixerà.

- Així doncs hi ha empreses que s'aprofiten de la seva desgràcia?

- Accentuen el desequilibri o aquesta debilitat. Hi ha operadors que van a buscar explotacions més grosses, que no significa que siguin les millors, però tenen més volum. Els interessa anar cap a models molt més intensius. Això desvesteix i desprotegeix totes les cooperatives de granges més petites, que poden ser igual o més eficients. A les cooperatives ens quedem amb les més petites, que són les que formen un teixit rural i es cuiden del camp.

- Hi ha cap operadora que pagui un preu just a Catalunya?

- N'hi comencen a haver. N'hi ha que estan més sensibilitzats que d'altres. Hi ha conegudes marques que són més sensibles i que si bé no ens paguen a un preu que cobreix el cost, estan disposats a posar-ho en valor. L'administració ens està donant molt suport en aquest punt de sensibilització.

- Vostès han fet pinya a l'hora de negociar el preu amb la cooperativa Vaquers d'Osona. No s'han plantejat la possibilitat d'envasar la llet des de les cooperatives?

- Estem treballant en diverses possibilitats. Tant amb industrials que ja existeixen per donar altres solucions com formatges o lactis, no tot s'acaba amb la llet fresca. I també estem mirant com fer-ho internament. Però és un procés lent. I nosaltres som una cooperativa. El ramader està ajustat en costos i no té la capacitat d'invertir. Molts no es poden endeutar perquè no arriben a final de mes. Sortosament, hi ha granges que tenen altres activitats i poden seguir. De fet, aquest any ja ens n'han plegat tres. A més, mentre anem intentant fer els deures del preu de la llet, també ens preocupa molt el relleu generacional.
 

Daniel Bassas a la botiga de la cooperativa Plana de Vic. Foto: Josep M. Montaner.


- Està tot perdut?

- Està difícil, però no està tot perdut. El fet que hi hagi un bric al supermercat o a la gran distribució que pugui costar 58 cèntims és un despropòsit. Aquí ja no hi ha res a fer. Però si som capaços de revertir-ho o hi ha alguna distribuïdora que ho capitalitza i fa seu l'argumentari, desembussaríem moltes coses. I així paral·lelament podríem seguir fent tots els deures de legalització ambiental o del tema energètic, que la llet sigui feta amb energia verda. Ara els deures principals són canviar aquesta situació i fins i tot que Catalunya sigui la primera comunitat autònoma capaç de fer això. Creiem que estem a prop.

- Unió de Pagesos ha demanat a les administracions que intercedeixin en el preu de la llet.

- L'administració té el paper regulador. El departament està a l'espera de com s'articula la nova llei de Cadena Alimentària en l'àmbit estatal. Podríem optar pel boicot, però és l'última opció que volem prendre. Ens hem de posar d'acord per donar una solució global. El departament està lidiant amb les tres parts. Té la voluntat d'asseure'ns i ens hi ha ajudat.

- Com es pot convèncer a un pagès amb l'aigua al coll que no opti pel boicot?

- El camí cap a la desesperació i al boicot s'escurça, però volem arribar un consens per revertir la situació. Hem d'apostar pel diàleg. Per això, també hem dit a la indústria i la distribució que poden capitalitzar el discurs de posar en valor el territori, ja que és un patrimoni que se'ns escola pels dits.


- Com a director general de la cooperativa, quin futur creu que tindrà el sector? Les cooperatives s'hauran de vendre la llet, el consumidor finalment estarà conscienciat...?

- Catalunya sempre necessitarà llet. N'és deficitària. Per tant, la demanda la tenim. Si aconseguim que el consumidor es conscienciï i hi hagi un canvi d'actitud de les distribuïdores, tindríem molta feina feta. És una gran oportunitat per fer altres productes com formatges o làctics, ja que actualment en som demandants d'altres països. Hi ha grans operadors que ja ho han vist i s'han posat les piles en aquest sentit. Creiem que nosaltres podem sumar-hi. És un sector que està en un context de pessimisme, però té un gran potencial, si es fa a temps. Perquè quan es tanca una granja costa molt reactivar-la.

"Malgrat el pessimise, el sector lleter té un gran potencial"

- Quant de temps pot aguantar el sector així?

- És relativament urgent. Estem en un punt de desesperació. A la nostra cooperativa ja n'han plegat tres, cosa que significa que deixen de munyir. A més, ens estan prenent bons ramaders. Aquesta setmana estem treballant amb dos per intentar retenir-los. Per això, s'escau molt bé la publicació de la llei de cadena alimentària i de la conscienciació del consumidor. Però, si en els propers dos anys no hi posem solució, hi ha el risc de caure en un punt de no retorn.

- Un terç de la llet que produïen anava a Làctia. I les dues terceres parts on van a parar?

- Tenim diversos operadors. Dos grans operadors, un dels quals a la comarca, i la resta són petits industrials que ho destinen a formatgeria o làctics. Hi ha operadors que són més durs i d'altres que s'estan sensibilitzant.

- De què en faran dels litres de llet que veníeu fins ara a Làctia?

- Estem picant altres portes. Tenim reunions amb altres envasadores per veure on la col·loquem. Hi ha un punt d'urgència perquè la llet és fresca i no es pot emmagatzemar. Els operadors amb els quals treballàvem, com Làctia, eren relativament a prop. Ara el problema és que a més de quedar-nos sense operadors, transportar tanta llet és car i no és sostenible. Imagina que hem d'anar a una altra part d'Espanya o de França.

- Per tant aquest canvi de model mitjançant la conscienciació del consumidor i de la distribució, també passa per la voluntat de consumir producte de proximitat o català?

- I tant. És llet catalana i per públic català. Les distribuïdores ho han de veure com una oportunitat i posar-la en valor. Des de les xarxes socials ens estan preguntant on han de comprar la llet. S'ha de posar en valor el discurs i el relat d'on prové la llet per al consumidor final. Tenim grans distribuïdores catalanes o que aposten molt per Catalunya i estan començant a fer bé els deures. Hi ha poques opcions, però n'hi ha.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació