SOCIETAT

Una setantena de joves extutelats, oblidats i malvivint als carrers de Tarragona

Un dels afectats acusa la DGAIA, Serveis Socials i les fundacions de no respectar els seus "drets"

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 10 de juliol de 2021 a les 11:30 |
El parc de l'Amfiteatre romà de Tarragona és un dels llocs de trobada i per passar la nit per a alguns extutelats. | Josep M. Llauradó
Frustrat. Així es mostra un jove extutelat en una conversa amb NacióDigital. Fa dos anys que viu al carrer, en té 20 i va arribar des d'una localitat pròxima a Tànger (Marroc) mitjançant un llarg periple que el va fer passar per Algesires, Barcelona, Manresa i finalment Tarragona. Ell és un dels 70 nois que viuen, segons assenyala ell mateix, oblidats per l'administració.

Són en la seva gran majoria joves extutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), de la Generalitat de Catalunya, i alguns d'ells veuen cronificada la seva situació entre la manca d'habitatge, el consum de drogues, els robatoris i l'arrel de tot plegat: sense documentació no poden sobreviure per si sols.


A través del projecte Sostre 360 de la Fundació EVEHO, 30 joves reben una atenció "personalitzada", però els altres 74 que hi ha registrats malviuen entre cases ocupades il·legalment i espais públics. També dins d'aquests primers 30 hi ha descontentament pel tracte rebut.


Acostumats a ser el blanc de totes les crítiques, aquests joves refusen parlar a cara descoberta amb mitjans de comunicació i encara menys amb la policia. "Fins a la nit no puc caminar per la paranoia que em pot aturar la policia per identificar-me", explica aquest jove, que prefereix romandre en l'anonimat. Assegura que algunes de les causes judicials que té pendents són directament un invent dels agents que, per perfil ètnic, per la seva roba o per algun altre tret d'aparença l'han confós amb algú altre.

Fa tan sols tres setmanes que va sortir de la presó per un d'aquests casos en què, segons afirma, el van arrestar per presumptament haver robat una cadena a una dona. A la sortida, la segona nit de dormir al ras, ja el van identificar de nou, afegeix, "per un cas de 2019 que jo no recordo".


Tot i així, no nega ser l'autor de diversos robatoris i d'intents d'ocupació d'immobles propietat de bancs. "Quan surts al carrer amb 18 anys aguantes sense robar tres mesos, quatre mesos, menjant amb gent, però amb el temps t'adones que estàs carregat de ràbia, que estàs fotut, i què has de fer?", diu aquest noi. Fins i tot culpa directament la DGAIA dels seus actes: "Jo he robat però no per culpa meva sinó dels meus responsables".

Arribat al 2018 amb 17 anys, assegura no haver vist "res de bo" en la seva estada a Catalunya. Si bé diferencia entre treballadors, denuncia algunes males pràctiques de personal de centres de menors que segons ell actuaven de manera "racista", obligant-lo a ingerir menjar prohibit per la seva religió o sancionant-lo per normatives sobre la roba o altres. "Hi ha qui fa la feina amb cor, però alguns no fan la seva feina".

Rutina per reclamar "drets"


Ens trobem al parc de l'Amfiteatre romà, un indret reformat que avui com ahir acull persones sense llar quan es fa fosc. En alguns dels seus bancs és on assegura haver dormit aquest noi després d'una llarga jornada fent tombs parant "boig" per tota la ciutat sense res a fer. I és que la seva rutina és molt diferent a la d'un jove de la seva edat: a les vuit s'aixeca del parc on estigui dormint i se'n va a Estrangeria, per més tard deixar que passin les hores caminant per la ciutat o amagant-se en algun indret. L'endemà, el mateix, però anant a Serveis Socials de l'Ajuntament -per renovar l'accés a menjar un cop al dia- o al despatx de la DGAIA. Tot plegat, per reclamar els seus "drets", com ara prestacions o poder accedir a un pis.

"Legalment la DGAIA s'ha de fer càrrec de nosaltres fins als 23 anys, però quan som al carrer se n'obliden", denuncia aquest jove, que no ha vist complertes cap de les expectatives de vida que tenia. "El que em dol és que he vingut aquí a buscar un futur i el futur que em donen ells és la presó: aquesta és la vida dels extutelats, acabaràs a la presó o al Pere Mata", es lamenta.

Les queixes sobre l'atenció rebuda són generalitzades per a tots els agents implicats, que segons ell només garanteixen una sortida d'aquest bucle al "20%". "Quan els extutelats compleixen els 18 anys al centre de menors, miren els informes, si el xaval està bé i és un xivato i un pilota, tens pis. Hi ha qui ho fa, però jo no puc", diu.
 

El Centre d'Acollida Mare de Déu de la Mercè, a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó


Aquest mitjà ha volgut parlar no només amb l'Ajuntament, institució amb la que no ha estat possible fer-ho, sinó també amb la DGAIA, per contrastar aquestes denúncies amb responsables a la ciutat, però l'organisme es limita a facilitar el llistat de recursos que ofereix a tot Catalunya, i l'informe sobre quants joves hi ha atesos per tipologia i territoris -l'àmbit geogràfic més petit és el Camp de Tarragona-.

Tornant, així, doncs, al jove extutelat, la denúncia és clara. "Aquí ningú t'ajuda, qui ho fa intenta aprofitar-se de tu". És la seva experiència després de dos anys batallant amb l'administració i de no aconseguir ni tan sols el NIE -tot i tenir targeta del Marroc- perquè no té mitjans de vida.

"He fet recursos, però mai n'hi ha prou", diu. "Serveis socials, fundacions i DGAIA és gent que s'aprofiten de nosaltres", afegeix, "són uns tramposos". Els drets promesos "només són paraules" per a uns nois que amb prou feines veuen els famosos "casos d'èxit" que justifiquen les subvencions a les fundacions privades. "Aquestes persones no viuen al món real", protesta, ja que en el seu cas, segons relata, per queixar-se l'han donat "de baixa" dels ajuts de Serveis Socials.

La presó, plena de nois en la mateixa situació


La barrera administrativa s'afegeix a la manca d'habitatge públic disponible a la ciutat, però això no impedeix a molts d'aquests nois estudiar cursos o graus de formació professional. Ho fan en condicions complexes, perquè segons el seu cas personal ha de lidiar les pràctiques en una empresa amb dormir la nit anterior en un parc. Això li ha permès obtenir un certificat de mitjà de vida i un informe favorable d'integració social, que l'ha tret de Mas d'Enric, on es trobava tancat a quinze dies de finalitzar el curs.

Si bé ell n'ha pogut sortir, el perfil de jove extutelat per la DGAIA d'entre 18 i 21 anys que acaba entre reixes cada cop és més comú. "Quan vaig entrar-hi, m'hi vaig trobar xavals en la mateixa situació, són bons xavals però a la DGAIA els foten la vida", explica. Alguns estudien, aconsegueixen diplomes, però sense papers i sense sostre acaben en el cercle de la droga. "Són joves que a la nit es droguen amb cocaïna i al matí se'n van al curs, que mai s'havien drogat però quan han acabat al carrer han pres totes les drogues possibles per treure's els nervis de sobre".

Alguns dels darrers episodis conflictius viscuts a Tarragona s'han produït precisament entre els mateixos joves extutelats, que es coneixen entre ells i moltes vegades fan vida comunitària plegats per conèixer-se del centre de menors. Aquest és un fet que sorprèn a part de la ciutadania, com va ser el cas del jove ferit a la Part Alta, qui volia recuperar uns diners que li havia pres un altre jove. Totes aquestes situacions es podrien deure a "enveges" i al context en què viuen.

Més de cent joves extutelats atesos a Tarragona


Segons assegurava aquest passat dimarts Josep Miquel Beltran, gerent de l'Institut Municipal dels Serveis Socials (IMSS) de Tarragona, al programa Planta Baixa de TV3, el 90% dels 104 joves té una situació administrativa irregular. El mateix Beltran, amb qui aquest mitjà ha intentat parlar sense èxit, reiterava davant del micròfon de TV3 la versió municipal segons la qual necessiten més implicació de la Generalitat i de l'Estat per resoldre aquesta problemàtica.

No és el primer cop que l'Ajuntament n'atribueix la competència a la resta d'administracions. Va ser l'endemà de l'apunyalament contra un jove al carrer de Sant Domènech que Manel Castaño -regidor llavors de l'àrea de Seguretat- i Carla Aguilar -en aquell moment presidenta de l'IMSS- van demanar més recursos per abordar la situació dels joves sense llar. Els Mossos d'Esquadra encara en busquen l'agressor, alhora que la víctima va poder sortir ja de l'Hospital Joan XXIII després d'ingressar-hi amb pronòstic greu.

En total al Camp de Tarragona actualment hi ha més de 300 joves majors d'edat en centres d'acollida, segons dades de la Generalitat. Al conjunt de Catalunya, l'àrea de suport al jove tutelat i extutelat atén uns 2.000 nois i noies. Malgrat tot, cada cop són més les veus crítiques sobre com es gestionen els recursos públics per tal que tinguin l'efecte esperat: fer que al carrer hi deixin de viure persones en edat d'estudiar i de treballar i que manifestin la seva voluntat de fer-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació