Colau perd l'ideòleg en el moment de repensar la ciutat

Joan Subirats, reivindicat com un "home d'idees" per l'alcaldessa, dimiteix després de dos anys com a tinent d'alcaldia

Subirats, al costat de Colau durant la nit electoral del 2019
Subirats, al costat de Colau durant la nit electoral del 2019 | Adrià Costa
06 de juliol del 2021
Actualitzat a les 20:52h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encarar les eleccions municipals del 2019 amb la confiança de tenirJoan Subirats com a número 2. El "sí" del ja extinent d'alcaldia a ser regidor i tenir un paper destacat representava unretorn a les essències de Barcelona en Comúdesprés dels adeus de Gala Pin, Gerardo Pisarello o Jaume Asens. També, l'aposta per un perfil de tall sobiranista, demandat per sectors de l'espai polític. Dos anys després, Subirats es jubila i se suma a la llista de baixes que dotaven el projecte polític de Colau de més contingut ideològic. Ho fa, a més, en un moment en què l'alcaldessa insisteix en la necessitat de repensar la política que es fa des de la capital. Feia dies que s'especulava amb el comiat de Subirats, però des de l'Ajuntament insistien que la seva jubilació afectaria només la feina a la universitat.

El 2014 Subirats va ser l'encarregat de presentar la plataforma Guanyem Barcelona juntament amb Colau i Asens. "Era el pare del projecte i qui pareix la idea", assenyalen excompanys de files que van compartir els inicis amb ell. Tot i el pes específic que tenia dins el que acabaria sent Barcelona en Comú, va seguir els primers passos del partit des de fora de Sant Jaume malgrat que els que van viure aquesta etapa a l'Ajuntament constaten el seu "ascendent" a la formació. No seria fins a mig mandat que acceptaria ser Comissionat de Cultura i finalment el 2019 va decidir acompanyar Colau per acabar ocupant una tinència d'alcaldia. L'estrena va ser moguda, amb la investidura facilitada per Valls que es va acceptar com un mal menor.

Amb la configuració del cartipàs, Subirats va passar a ocupar un rol secundari, tot i ser tinent d'alcaldia. L'elegit per ser l'home fort dins l'executiu va ser Jordi Martí, que a banda de ser regidor de Pressupostos, s'encarrega de la coordinació de govern. Serà ell qui ara assumirà les competències en Cultura que deixa Subirats i que ja havia comandat en els seus anys al PSC. Aquest dimecres s'explicarà en roda de premsa.

Com a llegat, Subirats deixa l'impuls de la Biennal Ciutat i Ciència, de la qual s'han celebrat dues edicions amb èxit. També ha plantat la llavor del Pla de Drets Culturals de Barcelona, que s'ha de desplegar fins al 2023. La iniciativa, més enllà de mesures concretes com la gratuïtat dels museus, fa una esmena a la totalitat a la concepció de polítiques culturals de Barcelona i insisteix a plantejar la cultura com un dret, al qual tothom hi pugui accedir en condicions d'igualtat.

El pla serveix per resumir la trajectòria d'un"home d'idees", com va dir Colau el 2019 en el moment d'anunciar que faria tàndem amb Subirats. "Em va demanar que, sent número dos, incorporés una mirada d'experiència i anàlisi", deia aleshores l'extinent d'alcaldia. Amb el seu adeu, el lideratge de Barcelona en Comú a l'Ajuntament perd part de l'essència del moviment sorgit de les places el 2015. A les tinences d'alcaldia que ostenten els comuns, només Laura Pérez s'ajusta a aquest perfil. Les altres estan ocupades per Janet Sanz -regidora des del 2011 amb Iniciativa- i Jordi Martí, exregidor del PSC i també exgerent municipal. 

Pels comuns és mal moment per perdre les "idees" de Subirats, que també deixa la docència. Colau encara la segona meitat de mandat amb l'objectiu de presentar-se a la reelecció i comença a polir el discurs que li ha de permetre quedar-se a Sant Jaume. "No podem tornar a les antigues estructures, cal repensar i atrevir-nos a innovar", deia l'alcaldessa al juny en un acte amb la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz. En campanya explicarà que ella encara representa una cosa nova davant els projectes "desgastats" del PSC i d'Ernest Maragall amb ERC.

La crisi derivada de la pandèmia ha obert un debat sobre la necessitat de repensar o no el model Barcelona. Si Barcelona en Comú vol apostar per allunyar la ciutat de la dependència del turisme, evitar la instal·lació d'una franquícia de l'Hermitage a la nova bocana del Port o posar fre a les aspiracions d'Aena per ampliar l'aeroport del Prat, necessitaran múscul ideològic per justificar les seves posicions i també iniciativa política per plantejar alternatives d'impacte a la marca Barcelona construïda pels alcaldes del PSC i CiU.

Més encara tenint en compte que la pugna sobre el model de ciutat es viu dins el mateix govern municipal. PSC i comuns tenen posicions obertament diferents sobre l'aeroport del Prat i el futur de l'Hermitage, i Jaume Collboni s'ha convertit en l'abanderat de la política business friendly a l'Ajuntament. Tot plegat quan falten menys de dos anys per a les eleccions i els socialistes confien a recuperar l'alcaldia que van perdre fa 10 anys. "Continuaré vinculat al projecte polític del municipalisme i de Barcelona en Comú que representa Ada Colau", diu el tuit de comiat de Subirats. Ho farà, però, lluny de la primera línia.
Arxivat a