06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
19:22h
El consell de ministresha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual, l'anomenada llei del "només sí és sí". La nova normativa suposa un canvi en la legislació espanyola sobre les agressions sexuals i s'adequa al que són els corrents més progressistes en aquest àmbit.
La norma posa el consentiment al bell mig de la legislació. Així ho va exigir la Convenció d'Istambul, un acord del 2011 impulsat pel Consell d'Europa per protegir la dona i que ha estat signat per més de 40 estats. Alguns dels firmants, però, encara no l'han ratificada. Es dona el cas que el país amfitrió del tractat, Turquia, es va retirar fa pocs dies de la convenció.
Ara, la llei anirà al Congrés per superar el darrer tràmit parlamentari. Fa gairebé un any i mig que es va aprovar l'avantprojecte, que ha viscut moments d'incertesa per les tensions en el si de l'executiu de coalició entre el PSOE i Podem. La mà del ministeri d'Igualtat d'Irene Montero ha estat cabdal en el projecte, que la Moncloa ha presentat com un dels més emblemàtics de l'actual govern.
És possible que la llei no hagués tirat endavant sense l'impacte que va suposar el cas de la Manada, la violació grupal duta a terme per un grup de cinc individus durant els Sanfermins del 2016. L'Audiència de Navarra els va condemnar per abús, provocant una enorme indignació en amplis sectors socials. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va elevar la tipologia penal a agressió. Aquestes són les cinc claus més destacades de la nova normativa.
1. Sense consentiment explícit, agressió
"S'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona", manté el text. Fins ara, la legislació espanyola establia que per haver una agressió sexual calia que s'hagués donat un ús de la força o de la intimidació. A partir d'ara, tot acte sexual que tingui lloc sense el consentiment explícit s'entendrà com una agressió i les víctimes ja no hauran de demostrar que s'han resistit.
2. Acabar amb la dicotomia abús-agressió
Ja no hi haurà més sentències com la que es va fer contra la Manada. L'abús desapareix del codi penal i es refon amb l'agressió. Aquest ha estat el nucli de moltes de les controvèrsies entorn els delictes sexuals a l'estat espanyol. Fins ara, l'abús era "l'accés al cos d'una persona sense consentiment i sense violència física", a diferència de l'agressió, que requeria violència.
3. Acompanyar i protegir les víctimes
És un dels elements bàsics de la llei, que té com un del seus objectius posar fi a la revictimització, és a dir, totes les situacions que solen generar indefensió per part de les víctimes amb posterioritat a l'agressió. D'aquesta manera, es creen centres d'atenció a les víctimes durant les 24 hores, hi haurà mesures d'acompanyament i es garantirà que, en cas de judicis, no hi hagi contacte visual amb els agressors i que es pugui declarar en sales especials.
4. Més agreujants
La llei no contempla un enduriment de condemnes. El delicte de violació continua estan fixat en una pena de presó de 4 a 10 anys, tot i que s'introdueixen nous agreujants, com pot ser una violació en grup, l'especial vulnerabilitat de la víctima, el tracte denigratori o l'ús d'armes. En aquest cas, la pena pot arribar als 12 anys en cas d'un agreujant, i de fins a 15 anys en cas de dos agreujants.
5. Nens i ètnies inclosos
La norma també inclou un seguit de mesures adreçades als menors víctimes d'agressió. Es creen unes cases d'acollida d'infants, com existeixen en alguns països nòrdics, uns centres especials a cura de professionals de diversos àmbits, des de la medicina a la psicologia. Els infants i les dones de totes les ètnies i nacionalitats estan inclosos en l'abast de la llei. També s'inclouen mesures contra la indústria de la prostitució, establint-se penes de 3 anys de presó per als propietaris d'immobles en què s'exerceixi. Una mesura, aquesta, que va ser eliminada pel PSOE l'any 1995.
La norma posa el consentiment al bell mig de la legislació. Així ho va exigir la Convenció d'Istambul, un acord del 2011 impulsat pel Consell d'Europa per protegir la dona i que ha estat signat per més de 40 estats. Alguns dels firmants, però, encara no l'han ratificada. Es dona el cas que el país amfitrió del tractat, Turquia, es va retirar fa pocs dies de la convenció.
Ara, la llei anirà al Congrés per superar el darrer tràmit parlamentari. Fa gairebé un any i mig que es va aprovar l'avantprojecte, que ha viscut moments d'incertesa per les tensions en el si de l'executiu de coalició entre el PSOE i Podem. La mà del ministeri d'Igualtat d'Irene Montero ha estat cabdal en el projecte, que la Moncloa ha presentat com un dels més emblemàtics de l'actual govern.
És possible que la llei no hagués tirat endavant sense l'impacte que va suposar el cas de la Manada, la violació grupal duta a terme per un grup de cinc individus durant els Sanfermins del 2016. L'Audiència de Navarra els va condemnar per abús, provocant una enorme indignació en amplis sectors socials. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va elevar la tipologia penal a agressió. Aquestes són les cinc claus més destacades de la nova normativa.
1. Sense consentiment explícit, agressió
"S'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona", manté el text. Fins ara, la legislació espanyola establia que per haver una agressió sexual calia que s'hagués donat un ús de la força o de la intimidació. A partir d'ara, tot acte sexual que tingui lloc sense el consentiment explícit s'entendrà com una agressió i les víctimes ja no hauran de demostrar que s'han resistit.
2. Acabar amb la dicotomia abús-agressió
Ja no hi haurà més sentències com la que es va fer contra la Manada. L'abús desapareix del codi penal i es refon amb l'agressió. Aquest ha estat el nucli de moltes de les controvèrsies entorn els delictes sexuals a l'estat espanyol. Fins ara, l'abús era "l'accés al cos d'una persona sense consentiment i sense violència física", a diferència de l'agressió, que requeria violència.
3. Acompanyar i protegir les víctimes
És un dels elements bàsics de la llei, que té com un del seus objectius posar fi a la revictimització, és a dir, totes les situacions que solen generar indefensió per part de les víctimes amb posterioritat a l'agressió. D'aquesta manera, es creen centres d'atenció a les víctimes durant les 24 hores, hi haurà mesures d'acompanyament i es garantirà que, en cas de judicis, no hi hagi contacte visual amb els agressors i que es pugui declarar en sales especials.
4. Més agreujants
La llei no contempla un enduriment de condemnes. El delicte de violació continua estan fixat en una pena de presó de 4 a 10 anys, tot i que s'introdueixen nous agreujants, com pot ser una violació en grup, l'especial vulnerabilitat de la víctima, el tracte denigratori o l'ús d'armes. En aquest cas, la pena pot arribar als 12 anys en cas d'un agreujant, i de fins a 15 anys en cas de dos agreujants.
5. Nens i ètnies inclosos
La norma també inclou un seguit de mesures adreçades als menors víctimes d'agressió. Es creen unes cases d'acollida d'infants, com existeixen en alguns països nòrdics, uns centres especials a cura de professionals de diversos àmbits, des de la medicina a la psicologia. Els infants i les dones de totes les ètnies i nacionalitats estan inclosos en l'abast de la llei. També s'inclouen mesures contra la indústria de la prostitució, establint-se penes de 3 anys de presó per als propietaris d'immobles en què s'exerceixi. Una mesura, aquesta, que va ser eliminada pel PSOE l'any 1995.