06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
18:01h
La Caixa de Solidaritat es prepara per ser l'alternativa si l'Estat tomba el "fons complementari de risc" aprovat pel Govern per cobrir les fiances que el Tribunal de Comptes exigeix a 34 càrrecs i excàrrecs per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017. Així ho ha explicat el president de la iniciativa, Josep Cruanyes en una roda de premsa aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès.
Cruanyes ha exposat que l'eina compta a hores d'ara amb 400.000 euros, però que esperen aviat poder recuperar quatre milions d'euros que els tribunals van requerir de forma duplicada. Es tracta de la xifra que tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona van requerir als encarregats de preparar l'1-O. Com que els quatre milions van ser requerits dos cops, ara s'ha demanat al 13 que retorni un dels pagaments.
El president de la Caixa de Solidaritat també ha aprofitat l'atenció als mitjans per reivindicar que l'eina "és de tots i de ningú" i que treballa per cobrir les causes de repressió contra qualsevol persona. Davant qui demana reactivar-la, Cruanyes ha respost que "sempre ha estat activa" i que "no deixa de rebre aportacions", tot i que ha reconegut que els imports han crescut després de conèixer-se la causa del Tribunal de Comptes.
Al seu torn, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, també presents en l'acte, han celebrat la decisió del Govern de crear aquest fons, però han lamentat que és una "solució temporal" perquè els embargaments es faran efectius "tard o d'hora". Tots tres han coincidit en defensar la legalitat en les actuacions dels afectats i en denunciar l'actuació "delirant" de l'òrgan fiscalitzador.
Qui ha intervingut també en la roda de premsa ha estat Albert Royo, exsecretari general del Diplocat i el càrrec a qui el Tribunal de Comptes atribueix una remesa més gran, de fins a 3,6 milions d'euros. Royo ha defensat l'actuació de l'eina que va dirigir i ha explicat que l'únic objectiu és "promocionar Catalunya al món". A la vegada, ha recordat que moltes de les actuacions fetes també les duen a terme altres comunitats autònomes que "ningú planteja investigar-les". "L'únic objectiu és espantar els treballadors públics", ha explicat.
Sobre la decisió del Govern de donar cobertura a les fiances, Royo ha celebrat el "lideratge" de l'executiu "acompanyat" de les entitats socials. Tot i això, ha expressat els seus dubtes sobre si el Tribunal de Comptes acceptarà aquesta via i creu que en la realitat no solucionarà el "problema de fons".
Més de 13 milions d'euros en quatre anys
Cruanyes ha explicat també fins on ha pogut arribar la Caixa de Solidaritat avui dia. L'eina ha cobert més de 640.000 euros en multes i més de 13 milions d'euros en fiances de responsabilitat social i de llibertat. En els últims mesos, s'ha atès a més de 600 persones en una vuitantena de causes judicials.
El representant de l'entitat ha volgut destacar sobretot que el "90%" de les aportacions siguin de fins a 200 euros: "Vol dir que són de persones que han de fer grans esforços". Cruanyes ha tingut també paraules d'agraïment per als advocats i les defenses que han representat els encausats de manera gratuïta, perquè si no, "no s'hi hagués pogut fer front".
800.000 euros més pel 9-N
Per l'organització de la consulta del 9-N ja s'han abonat 4 milions d'euros. De fet, el Tribunal Suprem va refusar les al·legacions fetes per les defenses la setmana passada. Ara, però, els representants de la Caixa de Solidaritat han exposat que la justícia demana 800.000 euros més en interessos. Per Cruanyes, això suposa una "il·legalitat" que serà denunciada en els pròxims dies.
Cruanyes ha exposat que l'eina compta a hores d'ara amb 400.000 euros, però que esperen aviat poder recuperar quatre milions d'euros que els tribunals van requerir de forma duplicada. Es tracta de la xifra que tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona van requerir als encarregats de preparar l'1-O. Com que els quatre milions van ser requerits dos cops, ara s'ha demanat al 13 que retorni un dels pagaments.
El president de la Caixa de Solidaritat també ha aprofitat l'atenció als mitjans per reivindicar que l'eina "és de tots i de ningú" i que treballa per cobrir les causes de repressió contra qualsevol persona. Davant qui demana reactivar-la, Cruanyes ha respost que "sempre ha estat activa" i que "no deixa de rebre aportacions", tot i que ha reconegut que els imports han crescut després de conèixer-se la causa del Tribunal de Comptes.
Al seu torn, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, també presents en l'acte, han celebrat la decisió del Govern de crear aquest fons, però han lamentat que és una "solució temporal" perquè els embargaments es faran efectius "tard o d'hora". Tots tres han coincidit en defensar la legalitat en les actuacions dels afectats i en denunciar l'actuació "delirant" de l'òrgan fiscalitzador.
Qui ha intervingut també en la roda de premsa ha estat Albert Royo, exsecretari general del Diplocat i el càrrec a qui el Tribunal de Comptes atribueix una remesa més gran, de fins a 3,6 milions d'euros. Royo ha defensat l'actuació de l'eina que va dirigir i ha explicat que l'únic objectiu és "promocionar Catalunya al món". A la vegada, ha recordat que moltes de les actuacions fetes també les duen a terme altres comunitats autònomes que "ningú planteja investigar-les". "L'únic objectiu és espantar els treballadors públics", ha explicat.
Sobre la decisió del Govern de donar cobertura a les fiances, Royo ha celebrat el "lideratge" de l'executiu "acompanyat" de les entitats socials. Tot i això, ha expressat els seus dubtes sobre si el Tribunal de Comptes acceptarà aquesta via i creu que en la realitat no solucionarà el "problema de fons".
Més de 13 milions d'euros en quatre anys
Cruanyes ha explicat també fins on ha pogut arribar la Caixa de Solidaritat avui dia. L'eina ha cobert més de 640.000 euros en multes i més de 13 milions d'euros en fiances de responsabilitat social i de llibertat. En els últims mesos, s'ha atès a més de 600 persones en una vuitantena de causes judicials.
El representant de l'entitat ha volgut destacar sobretot que el "90%" de les aportacions siguin de fins a 200 euros: "Vol dir que són de persones que han de fer grans esforços". Cruanyes ha tingut també paraules d'agraïment per als advocats i les defenses que han representat els encausats de manera gratuïta, perquè si no, "no s'hi hagués pogut fer front".
800.000 euros més pel 9-N
Per l'organització de la consulta del 9-N ja s'han abonat 4 milions d'euros. De fet, el Tribunal Suprem va refusar les al·legacions fetes per les defenses la setmana passada. Ara, però, els representants de la Caixa de Solidaritat han exposat que la justícia demana 800.000 euros més en interessos. Per Cruanyes, això suposa una "il·legalitat" que serà denunciada en els pròxims dies.