06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
17:46h
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la llei del "només sí és sí" per la seva nova definició del consentiment. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, en la seva comoareixença després del consell de ministres. En el redactat de la llei s'especifica que "només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona". "És una llei que ens fa millors com a societat", ha manifestat Montero.
Amb aquesta nova definició del consentiment, tot acte sexual que es produeixi sense el consentiment explícit s'entendrà com una agressió i les víctimes ja no hauran d'acreditar que s'han ressistiti o que s'ha produït un acte de violència. D'aquesta manera, l'estat espanyol fa seu el que estableix el Conveni d'Istambul i segueix un model ja aprovat per altres països, com Suècia i el Regne Unit.
L'aprovació del text es produeix en vigílies del cinquè aniversari de l'agressió de la Manada, el cas que va desfermar una de les onades de protesta més importants en la història del feminisme a l'estat espanyol, al crit de "no és abús, és violació" i precisament el "només sí és sí". La nova llei arriba en un moment en què proliferen les denúncies contra agressions patides pel col·lectiu homosexual i LGTBI. L'assassinat del jove Samuel a A Corunya ha generat una forta repulsa en tota la societat i ha desfermat una onada de mobilitzacions de protesta. La ministra Montero ha expressat també la condemna de l'executiu.
El text legislatiu acaba amb la diferència entre abús i agressió en el Codi Penal, i equipara les víctimes d'agressió sexual amb les víctimes de violència masclista. De fet, l'abús desapareix del Codi Penal. "La llei posa les víctimes en el centre de tota l'acció pública", en paraules de la ministra portaveu aquest dimarts. "El silenci o la passivitat no significa consentiment", ha subratllat la ministra.
L'executiu ha aprovat el projecte un any després que donés llum verda a l'avantprojecte, que ara disposa també dels informes del Consell General del Poder Judicial i del Consell d'Estat. El mes de setembre iniciarà la fase de tramitació parlamentària. La llei ha estat impulsada pel ministeri d'Igualtat que dirigeix Irene Montero. La ministra portaveu ha expressat aquest dimarts que el govern espanyol "confia que el text pugui tenir al final del tràmit parlamentari un consens molt ampli".
Una de les claus del nou text és psoar el consentiment en el centre de la llei. Fins ara, la legislació només entenia que s'havia produït una agresió sexual en cas de l'ús de la força o la intimidació. L'acord d'Istambul del 2014 sobre drets humans va modificar aquesta perspectiva a l'exigir als estats signants que posessin el consentiment en la base de la seva legislació.
Un altre element rellevant de la llei és que incorpora el mateix grau de protecció que tenen les víctimes de violència de gènere. D'aquesta manera, les vícitmes d'agressió sexual disposaran de protecció fins i tot en el cas que no presentin una denúncia. En la línia d'evitar la revictimització, es crearan centres d'atenció durant les 24 hores, s'engegaran mesures d'acompanyament de les víctimes i es garantirà que no hi hagi contacte visual amb els agressors i que es pugui declarar en sales especials.
També s'inclou un seguit de mesures adreçades als infants que han estat víctimes d'agressió sexual. Així, es contempla la creació de cases de nens, com funcionen en alguns països nòrdics, uns centres especials a cura de professionals de diversos àmbits.
Reforma de les pensions
L'executiu ha aprovat també el primer paquet de reforma de les pensions acordat amb els agents socials. L'avantprojecte de llei inclou la revalorització anual de les pensions amb l'IPC, la derogació del factor de sostenibilitat així com mesures orientades a revisar el model de jubilació anticipada per apropar l'edat efectiva de jubilació a la legal. La reforma està vinculada a les mesures acordades amb Brussel·les en el marc del pla de recuperació.
D'aquesta manera, la reforma elimina els aspectes més polèmics de la reforma de les pensions feta pel PP de 2013, és a dir, l'índex de revalorització de les pensions (IRP) que limitava la pujada anual a un 0,25% quan hi hagués dèficit i el factor de sostenibilitat, que havia d'entrar en vigor el 2023 i implicava una rebaixa de la pensió en relació amb l'evolució de l'esperança de vida.
Amb aquesta nova definició del consentiment, tot acte sexual que es produeixi sense el consentiment explícit s'entendrà com una agressió i les víctimes ja no hauran d'acreditar que s'han ressistiti o que s'ha produït un acte de violència. D'aquesta manera, l'estat espanyol fa seu el que estableix el Conveni d'Istambul i segueix un model ja aprovat per altres països, com Suècia i el Regne Unit.
L'aprovació del text es produeix en vigílies del cinquè aniversari de l'agressió de la Manada, el cas que va desfermar una de les onades de protesta més importants en la història del feminisme a l'estat espanyol, al crit de "no és abús, és violació" i precisament el "només sí és sí". La nova llei arriba en un moment en què proliferen les denúncies contra agressions patides pel col·lectiu homosexual i LGTBI. L'assassinat del jove Samuel a A Corunya ha generat una forta repulsa en tota la societat i ha desfermat una onada de mobilitzacions de protesta. La ministra Montero ha expressat també la condemna de l'executiu.
El text legislatiu acaba amb la diferència entre abús i agressió en el Codi Penal, i equipara les víctimes d'agressió sexual amb les víctimes de violència masclista. De fet, l'abús desapareix del Codi Penal. "La llei posa les víctimes en el centre de tota l'acció pública", en paraules de la ministra portaveu aquest dimarts. "El silenci o la passivitat no significa consentiment", ha subratllat la ministra.
L'executiu ha aprovat el projecte un any després que donés llum verda a l'avantprojecte, que ara disposa també dels informes del Consell General del Poder Judicial i del Consell d'Estat. El mes de setembre iniciarà la fase de tramitació parlamentària. La llei ha estat impulsada pel ministeri d'Igualtat que dirigeix Irene Montero. La ministra portaveu ha expressat aquest dimarts que el govern espanyol "confia que el text pugui tenir al final del tràmit parlamentari un consens molt ampli".
Una de les claus del nou text és psoar el consentiment en el centre de la llei. Fins ara, la legislació només entenia que s'havia produït una agresió sexual en cas de l'ús de la força o la intimidació. L'acord d'Istambul del 2014 sobre drets humans va modificar aquesta perspectiva a l'exigir als estats signants que posessin el consentiment en la base de la seva legislació.
Un altre element rellevant de la llei és que incorpora el mateix grau de protecció que tenen les víctimes de violència de gènere. D'aquesta manera, les vícitmes d'agressió sexual disposaran de protecció fins i tot en el cas que no presentin una denúncia. En la línia d'evitar la revictimització, es crearan centres d'atenció durant les 24 hores, s'engegaran mesures d'acompanyament de les víctimes i es garantirà que no hi hagi contacte visual amb els agressors i que es pugui declarar en sales especials.
També s'inclou un seguit de mesures adreçades als infants que han estat víctimes d'agressió sexual. Així, es contempla la creació de cases de nens, com funcionen en alguns països nòrdics, uns centres especials a cura de professionals de diversos àmbits.
Reforma de les pensions
L'executiu ha aprovat també el primer paquet de reforma de les pensions acordat amb els agents socials. L'avantprojecte de llei inclou la revalorització anual de les pensions amb l'IPC, la derogació del factor de sostenibilitat així com mesures orientades a revisar el model de jubilació anticipada per apropar l'edat efectiva de jubilació a la legal. La reforma està vinculada a les mesures acordades amb Brussel·les en el marc del pla de recuperació.
D'aquesta manera, la reforma elimina els aspectes més polèmics de la reforma de les pensions feta pel PP de 2013, és a dir, l'índex de revalorització de les pensions (IRP) que limitava la pujada anual a un 0,25% quan hi hagués dèficit i el factor de sostenibilitat, que havia d'entrar en vigor el 2023 i implicava una rebaixa de la pensió en relació amb l'evolució de l'esperança de vida.