06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a la
13:53h
Un 45,8% de les mudances d'habitatge de lloguer a l'àrea metropolitana de Barcelona entre el 2014 i el 2019 van ser "desnonaments invisibles". Així ho assegura un informe presentat aquest dimarts per La Hidra Cooperativa, Consorci Sanitari de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'Institut de Govern i Polítiques Públiques i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Sindicat de Llogaters.
Els desnonaments invisibles són aquells no comptabilitzats en les dades oficials perquè no són conseqüència d'una ordre judicial. L'informe és el resultat d'una enquesta feta a més de 2.000 persones, a les quals s'ha preguntat sobre el motiu del seu trasllat. Les preguntes realitzades inclouen les variables en què la mudança arriba després que el propietari decidís acabar amb el contracte de lloguer o no renovar-lo, o després que la propietat comuniqués la fi de l'arrendament en absència de contracte. També per dificultats financeres a causa d'un increment del cost de l'habitatge o per deficiències en l'habitatge que, en realitat, es podrien tipificar com a assetjament immobiliari.
Gairebé la meitat dels enquestats responen afirmativament a alguna d'aquestes preguntes. "La mobilitat residencial i el «nomadisme», lluny de ser una opció de vida, és una forma de precarietat. És, en realitat, inseguretat residencial", assenyala l'informe. L'estudi xifra en un 7% les llars propietat de socimis, les societats d'inversió a través de les quals operen els fons d'inversió. "Tenint en compte la seva inexistència fins al 2012, es tracta d’una entrada molt significativa del sector financer en el mercat de lloguer", diu l'estudi.
Els desnonaments invisibles són conseqüència de la "inseguretat residencial" que també assenyala l'estudi. El 65% de les llars enquestades afirmen haver canviat de casa almenys un cop entre el 2014 i el 2019. A més de la meitat fa menys de tres anys que viuen al seu actual habitatge i un 60% no saben si viuran al seu actual pis durant els següents sis mesos. La mitjana d’edat de les persones enquestades és de 38 anys i la majoria
tenen treballs qualificats i estudis superiors o llicenciatures universitàries.
"El mercat de lloguer no genera precarietat només en els col·lectius més desafavorits sinó en el conjunt de la població que viu de lloguer", afirma l'informe. Una inseguretat que els responsables de l'informe atribueixen al fet que el 97% dels enquestats estiguin subjectes a contractes temporals. "Les alternatives, com el lloguer indefinit, el social o protegit, tenen un paper marginal", apunten.
Altres conclusions de l'informe són, per exemple, que la meitat de llars de l'àrea metropolitana ha patit assetjament immobiliari. "La forma més habitual d’assetjament és la negativa per part del propietari a arreglar o reparar deterioris importants de l’habitatge, expliquen. La resta de formes d’assetjament habituals són la deixadesa de l’escala o zones comunes per causar molèsties`o amenaces, enganys i pressions psicològiques, i l’augment il·legal del preu del lloguer durant el contracte.
La inseguretat habitacional també té molt a veure amb els recursos econòmics de què es disposen per pagar el lloguer. El 80% dels enquestats destinen més del 30% dels seus ingressos. La meitat de les llars destinen entre el 30% i el 50% dels seus ingressos. El 29% destinen més del 50%. Només dues de cada 10 persones destinen igual o menys del 30% dels seus ingressos. Per tant, un 80% està patint el que l'Eurostat considera una "sobrecàrrega".
Efectes en la salut
L'informe també assenyala que les persones que han patit desnonaments invisibles presenten un estat de salut pitjor respecte de les que no pateixen inseguretat residencial. Un mal estat de salut que, segons l'estudi, és especialment destacat en el cas de les dones.
El mateix passa amb els infants. Els nens i nenes de les famílies que asseguraven que es veurien obligades a traslladar-se en els pròxims sis mesos presentaven una pitjor salut percebuda que els infants que no hauran de fer cap mudança o la faran de manera voluntària.
Els desnonaments invisibles són aquells no comptabilitzats en les dades oficials perquè no són conseqüència d'una ordre judicial. L'informe és el resultat d'una enquesta feta a més de 2.000 persones, a les quals s'ha preguntat sobre el motiu del seu trasllat. Les preguntes realitzades inclouen les variables en què la mudança arriba després que el propietari decidís acabar amb el contracte de lloguer o no renovar-lo, o després que la propietat comuniqués la fi de l'arrendament en absència de contracte. També per dificultats financeres a causa d'un increment del cost de l'habitatge o per deficiències en l'habitatge que, en realitat, es podrien tipificar com a assetjament immobiliari.
Gairebé la meitat dels enquestats responen afirmativament a alguna d'aquestes preguntes. "La mobilitat residencial i el «nomadisme», lluny de ser una opció de vida, és una forma de precarietat. És, en realitat, inseguretat residencial", assenyala l'informe. L'estudi xifra en un 7% les llars propietat de socimis, les societats d'inversió a través de les quals operen els fons d'inversió. "Tenint en compte la seva inexistència fins al 2012, es tracta d’una entrada molt significativa del sector financer en el mercat de lloguer", diu l'estudi.
Els desnonaments invisibles són conseqüència de la "inseguretat residencial" que també assenyala l'estudi. El 65% de les llars enquestades afirmen haver canviat de casa almenys un cop entre el 2014 i el 2019. A més de la meitat fa menys de tres anys que viuen al seu actual habitatge i un 60% no saben si viuran al seu actual pis durant els següents sis mesos. La mitjana d’edat de les persones enquestades és de 38 anys i la majoria
tenen treballs qualificats i estudis superiors o llicenciatures universitàries.
"El mercat de lloguer no genera precarietat només en els col·lectius més desafavorits sinó en el conjunt de la població que viu de lloguer", afirma l'informe. Una inseguretat que els responsables de l'informe atribueixen al fet que el 97% dels enquestats estiguin subjectes a contractes temporals. "Les alternatives, com el lloguer indefinit, el social o protegit, tenen un paper marginal", apunten.
Altres conclusions de l'informe són, per exemple, que la meitat de llars de l'àrea metropolitana ha patit assetjament immobiliari. "La forma més habitual d’assetjament és la negativa per part del propietari a arreglar o reparar deterioris importants de l’habitatge, expliquen. La resta de formes d’assetjament habituals són la deixadesa de l’escala o zones comunes per causar molèsties`o amenaces, enganys i pressions psicològiques, i l’augment il·legal del preu del lloguer durant el contracte.
La inseguretat habitacional també té molt a veure amb els recursos econòmics de què es disposen per pagar el lloguer. El 80% dels enquestats destinen més del 30% dels seus ingressos. La meitat de les llars destinen entre el 30% i el 50% dels seus ingressos. El 29% destinen més del 50%. Només dues de cada 10 persones destinen igual o menys del 30% dels seus ingressos. Per tant, un 80% està patint el que l'Eurostat considera una "sobrecàrrega".
Efectes en la salut
L'informe també assenyala que les persones que han patit desnonaments invisibles presenten un estat de salut pitjor respecte de les que no pateixen inseguretat residencial. Un mal estat de salut que, segons l'estudi, és especialment destacat en el cas de les dones.
El mateix passa amb els infants. Els nens i nenes de les famílies que asseguraven que es veurien obligades a traslladar-se en els pròxims sis mesos presentaven una pitjor salut percebuda que els infants que no hauran de fer cap mudança o la faran de manera voluntària.