05
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
21:03h
Fa poc més d'un mes que el Govern es va posar en marxa i ja té damunt la taula una decisió complexa: què fer per evitar que els 34 encausats pel Tribunal de Comptes no hagin d'afrontar personalment els 5,4 milions de fiança per l'acció exterior catalana. Fonts de l'executiu consultades per NacióDigital detallen que es traballa per explicar aquest mateix dimarts el mecanisme -o almenys una part- ideat per garantir la tutela jurídica dels afectats mentre, en paral·lel, les entitats reactiven la Caixa de Solidaritat, seca després de fer front a altres fiances milionàries i paralitzada, en part, per les discrepàncies existents entre les formacions independentistes. El Tribunal de Comptes, de fet, ha situat el moviment davant del mirall a l'hora de fer front a la repressió econòmica, una de les branques que va activar l'Estat per combatre el procés català.
La fiança per l'acció exterior, que s'ha de pagar abans del 21 de juliol, es convertirà en el primer episodi en què la Generalitat afronta -d'una manera o una altra- la responsabilitat d'aportar una sèrie de recursos per protegir els encausats. Junts és qui més ha pressionat en públic perquè el Govern fes "passos contundents" i aboni directament les fiances, com ha detallat aquest dilluns la seva portaveu, Elsa Artadi. El partit de Carles Puigdemont interpreta que els afectats treballaven seguint ordres de la Generalitat, que al seu torn desplegava una sèrie de polítiques -en aquest cas, sobre l'acció exterior- validades al Parlament en forma de programa de Govern. No protegir els alts càrrecs, per tant, suposaria lesionar la "legitimitat" de l'administració catalana.
L'executiu, a través de diversos departaments i amb protagonisme per al gabinet jurídic, porta dies treballant la resposta a les fiances milionàries fixades pel Tribunal de Comptes. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha garantit que els encausats tindran garantida la "tutela" en base a l'anomenat "principi d'indemnitat". En una roda de premsa posterior a la reunió del president Pere Aragonès amb el PP en el marc de trobades amb tots els partits, Vilagrà ha afirmat que aquesta defensa està justificada per un marc legal "espanyol" com és l'Estatut del Funcionari Públic, que planteja que "un servidor públic ha de ser defensat per l'administració".
La cobertura jurídica queda garantida, però la incògnita és si la Generalitat avalarà les fiances. Vilagrà no ha volgut concretar la proposta en aquest sentit, però ha assegurat que el Govern hi treballa "intensament" i que s'anunciarà en els "pròxims dies". "Els servidors públics tindran el suport que cal per defensar la seva innocència i demostrat que no han malversat", ha reiterat. Precisament els republicans, a partir de la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, tampoc s'han volgut pronunciar sobre el camí a seguir en la defensa dels encausats. La diputada d'ERC només ha deixat entreveure que cal "reactivar" la Caixa de Solidaritat per poder fer front a aquestes quantitats.
Josep Rull, un dels presos indultats fa dues setmanes pel govern espanyol, també s'ha pronunciat a favor de tornar a posar en marxa el mecanisme, que des que va arrencar el procés ha servit per pagar milions d'euros en fiances i multes, especialment en el marc de la tardor del 2017 i els mesos posteriors. Els seus responsables -encapçalats per Josep Cruanyes, el seu president- compareixeran amb representants d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per explicar els propers passos, que es basaran en una reactivació de la Caixa com a pla B en cas que la via legal de la Generalitat per abonar les fiances sobre l'acció exterior topin amb traves administratives. També hi ha sectors de l'independentisme que s'han posicionat en contra de col·laborar per pagar més tràmits com aquest davant del rumb que ha adoptat el procés els últims temps, més marcat pel diàleg amb l'Estat que per la confrontació directa.
Una altra de les vies que hi ha damunt la taula és demanar quotes extraordinàries a les militàncies, una via que en el cas d'ERC i del PDECat ja s'ha dut a terme en altres moments processals. En el cas dels republicans, a l'hora de pagar fiances al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, van recaptar fins a 700.000 euros. En el cas dels postconvergents, que han obert un compte corrent per tal d'afrontar les multes relacionades amb el 9-N, va sumar més de 400.000 euros pel judici de l'1-O.
Impacte en el clima de diàleg entre l'Estat i la Generalitat
L'episodi de les fiances arriba en un moment en què Pedro Sánchez i Aragonès s'esforcen per afiançar el clima de diàleg entre l'Estat i la Generalitat. Junts en desconfia, i ho fa evident sempre que pot: aquest dilluns ha indicat que no existeix "voluntat" per part del govern espanyol de posar en marxa la "suposada" taula de diàleg. Les dues estratègies conviuen dins del mateix Govern i també sobrevolaran la reunió que mantindran aquest dimecres a Waterloo l'expresident Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, la primera des que el líder d'ERC va ser indultat. També hi seran Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Meritxell Serret.
El PSC, amb actitud vigilant, ja està pendent de les accions de la Generalitat per fer front a les fiances. Eva Granados ha expressat que "si hi ha diners que s'han gastat malament, potser s'hauran de tornar", mentre que respecte de la possibilitat que el Govern avali els diners requerits, ha afirmat que la Generalitat "deu ser conscient del risc d'incórrer en prevaricació si s'avala amb fons públics". El Tribunal de Comptes ha posat l'independentisme davant del mirall a l'hora de respondre de manera diferent a la repressió econòmica i amenaça de cronificar la judicialització.