05
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
20:31h
Els dies 8 i 9 de juliol del 2006 es va celebrar el congrés fundacional de Ciutadans, el partit unionista que va sacsejar la política catalana i, després del 2015, també l'espanyola. D'això es compleixen 15 anys i la formació d'Inés Arrimadas ho celebrarà amb diversos actes. Aquest dissabte tindrà lloc a Barcelona una taula rodona la qual hi participaran Arrimadas, el dirigent a Catalunya Carlos Carrizosa, l'eurodiputat Jordi Cañas i alguns dels fundadors.
La festa d'aniversari té lloc just quan el partit travessa la seva crisi més greu, gairebé existencial. L'ensulsiada patida en el darrer cicle electoral ha deixat un partit taronja fregant la marginalitat. Per això, des del nucli dirigent es vol intentar una maniobra de reanimació. La cúpula de Ciutadans s'aplegarà a Barcelona amb Arrimadas i la secretària general, Marina Bravo, al capdavant.
L'acte que s'està preparant per al dissabte girarà entorn del passat, el present i el futur del partit. Buscant, potser, trobar-se amb les essències d'un projecte polític que va néixer a Catalunya com un moviment reactiu contra l'hegemonia ideològica i cultural del catalanisme. Un record als orígens marcats per la crida d'un nucli d'intel·lectuals i gent de la faràndula (Félix de Azúa, Félix Ovejero, Albert Boadella, Iván Tubau, Francesc de Carreras, entre d'altres) per crear un nou partit. En bona part, Cs neix de la decepció que sent un sector furibundament antipujolista que es vol ubicar a l'esquerra davant l'aposta de Pasqual Maragall pel tripartit i un nou projecte estatutari.
S'ha convidat els qui van tenir un paper important en la fundació del partit. A qui tothom voldria veure és a Albert Rivera, elegit en el congrés fundacional del 2006 com a líder de la formació. Rivera, cap indiscutible de Ciutadans fins a la seva retirada del primer pla el desembre del 2019, després d'uns resultats electorals pèssims, ha estat contactat per Carlos Carrizosa. Però de moment no ha respost i són pocs els qui confien en la seva presència.
Ciutadans va experimentar un ascens continuat, primer lent, després accelerat. L'any 2006, va elegir tres diputats al Parlament, un resultat que es confirma el 2010. L'any 2012, ja es dona un salt sensible en recollir nou actes. En ple procés sobiranista, Ciutadans es menja un sector de votants del PSC i es fa amb 25 escons, la qual cosa suposa un realineament de forces en la política catalana. El mateix any dona el salt al Congrés, amb 40 escons. Serà a Catalunya on tocarà la glòria, amb 36 diputats el desembre del 2017 i una victòria davant de Junts i d'ERC.
Les enquestes també somriuran Rivera a Espanya, esdevingut com aquell líder d'un "Podem de dretes" pel qual sospiraven sectors de l'empresariat. Però l'èxit va encegar un Rivera cada cop més divinitzat i obcecat en esdevenir el cabdill de la dreta espanyola. El procés català va contribuir a radicalitzar encara més Ciutadans, que va entrar en una espiral de populisme desfermat. La suposada aposta centrista i liberal del partit va quedar soterrada. En les dues eleccions del 2019, Cs passa de 57 a 10 escons. S'entrava en una crisi profunda, que les darreres eleccions catalanes -però també les de Galícia, Euskadi i Madrid- han corroborat.
Ara, més "liberals"
La setmana vinent, Ciutadans ha convocat a Madrid una convenció que vol ser molt ideològica. Per respondre a la crisi del partit, la direcció ha apostat per subratllar l'adscripció liberal de la formació, que pertany a l'ALDE, l'agrupació de formacions d'aquest tipus a la UE. Una etiqueta aquesta que ha conviscut amb una línia d'actuació radical contra tot allò que respiri conciliació en el tema de Catalunya. Això malgrat els intents d'Arrimadas, després de la sortida de Rivera, de buscar un espai més centrat (que es va evidenciar en un to baix d'oposició durant bona part de la pandèmia).
Finalment, però, Ciutadans ha tornat a Colón, concentrant-se amb l'espanyolisme més tronat per atacar Sánchez sense matisos i, més recentment, escometre contra els indults. Dins d'aquestes ziga-zagues s'inscriu ara la convenció dels dies 17 i 18, en què Arrimadas vol lluir complicitats europees. Diversos dirigents de la liberal ALDE seran a Madrid. Ciutadans vol recordar que els seus eurodiputats formen part del grup liberal, que sol ocupar un espai centrista entre els socialistes i el Partit Popular Europeu.
Un canvi de nom?
Aquests dies s'ha especulat amb la possibilitat d'un canvi de nom del partit. Ara per ara, aquesta opció sembla estar gairebé descartada. Però sí que podria haver algun afegitó al nom del partit, sobretot per destacar l'adscripció liberal del partit. Una marca que es digués Ciutadans-Alternativa Liberal troba partidaris dins de la direcció.
L'acte de dissabte tindrà, segons fonts del partit, una clau "sentimental". Una retrobada amb un punt de nostàlgia per un partit que es va veure sorprès pel seu propi èxit i que, després de complir 15 anys, no té gens clar si tindrà temps de fer-se gran.
La festa d'aniversari té lloc just quan el partit travessa la seva crisi més greu, gairebé existencial. L'ensulsiada patida en el darrer cicle electoral ha deixat un partit taronja fregant la marginalitat. Per això, des del nucli dirigent es vol intentar una maniobra de reanimació. La cúpula de Ciutadans s'aplegarà a Barcelona amb Arrimadas i la secretària general, Marina Bravo, al capdavant.
L'acte que s'està preparant per al dissabte girarà entorn del passat, el present i el futur del partit. Buscant, potser, trobar-se amb les essències d'un projecte polític que va néixer a Catalunya com un moviment reactiu contra l'hegemonia ideològica i cultural del catalanisme. Un record als orígens marcats per la crida d'un nucli d'intel·lectuals i gent de la faràndula (Félix de Azúa, Félix Ovejero, Albert Boadella, Iván Tubau, Francesc de Carreras, entre d'altres) per crear un nou partit. En bona part, Cs neix de la decepció que sent un sector furibundament antipujolista que es vol ubicar a l'esquerra davant l'aposta de Pasqual Maragall pel tripartit i un nou projecte estatutari.
S'ha convidat els qui van tenir un paper important en la fundació del partit. A qui tothom voldria veure és a Albert Rivera, elegit en el congrés fundacional del 2006 com a líder de la formació. Rivera, cap indiscutible de Ciutadans fins a la seva retirada del primer pla el desembre del 2019, després d'uns resultats electorals pèssims, ha estat contactat per Carlos Carrizosa. Però de moment no ha respost i són pocs els qui confien en la seva presència.
Ciutadans va experimentar un ascens continuat, primer lent, després accelerat. L'any 2006, va elegir tres diputats al Parlament, un resultat que es confirma el 2010. L'any 2012, ja es dona un salt sensible en recollir nou actes. En ple procés sobiranista, Ciutadans es menja un sector de votants del PSC i es fa amb 25 escons, la qual cosa suposa un realineament de forces en la política catalana. El mateix any dona el salt al Congrés, amb 40 escons. Serà a Catalunya on tocarà la glòria, amb 36 diputats el desembre del 2017 i una victòria davant de Junts i d'ERC.
Les enquestes també somriuran Rivera a Espanya, esdevingut com aquell líder d'un "Podem de dretes" pel qual sospiraven sectors de l'empresariat. Però l'èxit va encegar un Rivera cada cop més divinitzat i obcecat en esdevenir el cabdill de la dreta espanyola. El procés català va contribuir a radicalitzar encara més Ciutadans, que va entrar en una espiral de populisme desfermat. La suposada aposta centrista i liberal del partit va quedar soterrada. En les dues eleccions del 2019, Cs passa de 57 a 10 escons. S'entrava en una crisi profunda, que les darreres eleccions catalanes -però també les de Galícia, Euskadi i Madrid- han corroborat.
Ara, més "liberals"
La setmana vinent, Ciutadans ha convocat a Madrid una convenció que vol ser molt ideològica. Per respondre a la crisi del partit, la direcció ha apostat per subratllar l'adscripció liberal de la formació, que pertany a l'ALDE, l'agrupació de formacions d'aquest tipus a la UE. Una etiqueta aquesta que ha conviscut amb una línia d'actuació radical contra tot allò que respiri conciliació en el tema de Catalunya. Això malgrat els intents d'Arrimadas, després de la sortida de Rivera, de buscar un espai més centrat (que es va evidenciar en un to baix d'oposició durant bona part de la pandèmia).
Finalment, però, Ciutadans ha tornat a Colón, concentrant-se amb l'espanyolisme més tronat per atacar Sánchez sense matisos i, més recentment, escometre contra els indults. Dins d'aquestes ziga-zagues s'inscriu ara la convenció dels dies 17 i 18, en què Arrimadas vol lluir complicitats europees. Diversos dirigents de la liberal ALDE seran a Madrid. Ciutadans vol recordar que els seus eurodiputats formen part del grup liberal, que sol ocupar un espai centrista entre els socialistes i el Partit Popular Europeu.
Un canvi de nom?
Aquests dies s'ha especulat amb la possibilitat d'un canvi de nom del partit. Ara per ara, aquesta opció sembla estar gairebé descartada. Però sí que podria haver algun afegitó al nom del partit, sobretot per destacar l'adscripció liberal del partit. Una marca que es digués Ciutadans-Alternativa Liberal troba partidaris dins de la direcció.
L'acte de dissabte tindrà, segons fonts del partit, una clau "sentimental". Una retrobada amb un punt de nostàlgia per un partit que es va veure sorprès pel seu propi èxit i que, després de complir 15 anys, no té gens clar si tindrà temps de fer-se gran.